Resultats de la cerca

Inspector i més tard director d’ensenyament 1879, collaborà en la reorganització de l’ensenyament primari públic duta a terme per Jules Ferry Creà les escoles normals superiors, per a la formació d’inspectors i professors, i la càtedra de Science de l’Éducation 1896, de la Sorbona, i dirigí la “Revue Pédagogique” i el “Dictionnaire de Pédagogie et d’Instruction Publique” 1882-89 i 1911 A més, escriví La religion, la morale, et la science dans l’éducation contemporaine 1912 Fou elegit diputat radical-socialista de París 1902-24 i president de la Lliga dels Drets de l’Home Defensà l’ensenyament…

Marquès de Risbourg, gran d’Espanya i cavaller de l’orde del Toisó d’Or Fou coronel del regiment de guàrdies valones al servei de Felip V Nomenat capità general de Catalunya 1725-35, la seva arribada coincidí amb el perdó i la restitució de béns als austriacistes i amb l’inici de la recuperació econòmica del Principat això l’induí a no implantar-li la lleva forçosa de soldats Durant el seu comandament es formà el primer cos de mossos d’esquadra, i hom preparà a Catalunya la majoria de les expedicions militars d’aquest període Exercí el càrrec en constant disputa amb l’audiència El 1729…

Filla de l’actor Ferdinand Loewe, estudià amb G Ciccimarra i amb F Lamperti La seva veu de soprano dramàtica la convertí en una de les cantants més preuades del primer Romanticisme G Donizetti creà per a ella el paper principal de Maria di Padilla i G Verdi li dedicà l’Elvira d' Ernani i l’Odabella d' Attila Debutà a Viena el 1832 amb una òpera de Donizetti Cantà en diversos teatres d’Europa, entre altres els de Berlín, Londres, Milà i Venècia Es retirà quan es casà amb el príncep Ferran de Liechtenstein, el 1848 Dona de molt caràcter, ha passat a la història el seu enfrontament amb Verdi…

Es formà musicalment al Conservatorio Nacional de Música, on fou deixeble del compositor Carlos Chávez i de Silvestre Revueltas Inicià la seva carrera musical com a membre de diferents formacions orquestrals i el 1935 creà, juntament amb D Ayala, B Galindo i P Moncayo, el Grupo de los Cuatro amb l’objectiu de divulgar la nova música mexicana El 1958 fou nomenat professor de violí i d’harmonia al Conservatorio Nacional de Música i dirigí l’orquestra d’aquest centre Cap als anys trenta inicià la seva carrera compositiva, amb unes peces interessants pel seu caràcter colorístic A partir del 1966…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The Chronicle of…

El 1855 es traslladà a París per estudiar a l’Escola Niedermeyer amb Saint-Saëns i Loret Allà feu amistat amb Fauré, i hi treballà com a professor durant dos períodes de temps, del 1863 al 1885 i del 1900 al 1905 Fou nomenat organista de Saint-Augustin el 1863, lloc que conservà fins la seva mort El 1867 entrà en contacte amb C Franck, el qual li dedicà el seu primer coral per a orgue i li confià l’estrena del tercer El 1885 creà la seva pròpia escola i el 1911 succeí a Guilmant com a professor d’orgue i improvisació al Conservatori de Música de París Compongué centenars d’obres per a…

Estudià teologia a la Universitat de Zagreb i, parallelament, música amb F Dugan harmonia i contrapunt i F Hajdukovici M Ivšicteoria i cant coral Després continuà la seva formació musical a l’Institut Pontifici de Música Sacra de Roma 1937-41 En tornar a Zagreb, impartí classes al conservatori 1941-48 i a partir del 1951 ensenyà música sacra i estètica a la Facultat de Teologia, on el 1957 fundà un seminari de musicologia També creà l’Institut de Música Sacra En la seva producció predomina el vessant religiós, amb nou misses, motets i peces per a orgue altres peces per a piano i escasses…

Estudià matemàtiques i música a Cambridge L’any 1882 emigrà a Austràlia, on el 1889 fou nomenat organista assistent a la catedral d’Adelaide i codirector de l’Adelaide College of Music El 1892 tornà a Anglaterra Fou mestre a la Ludgrove Preparatory School 1893-1910 i director del Hampstead Conservatory 1896-1905 Centrà la seva recerca en la música popular, recerca que culminà amb l’obra English Folk Song Some Conclusions Londres, 1907 La seva contribució fou molt important per a la preservació i divulgació de cançons i danses populars angleses A la vegada, serví d’inspiració a autors com R…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una intensa…

Actuà amb els Ballets Russos de Diaghilev i els Ballets Russos de Montecarlo El 1934 s’installà a Nova York, on creà la School of American Ballet, i esdevingué animador de companyies tan importants com l’American Ballet El 1949 fundà el New York City Ballet, el qual també dirigí L’estil de les seves coreografies es caracteritzà, d’una banda, per una utilització racional de la música, que li proporcionava un resultat plenament harmoniós, i, de l’altra, per la gran puresa lineal de les formes corporals Entre les seves creacions, cal destacar Concerto Barocco 1940, sobre un tema de JS Bach, El…