Resultats de la cerca
Es mostren 3503 resultats
anunciant
Comunicació
Tota persona natural o jurídica que utilitza la publicitat per tal de fer conèixer i introduir, en un mercat determinat, els productes —normalment amb marca— que fabrica o comercialitza, o els serveis que desenrotlla, sempre amb una finalitat comercial.
En aquest terreny també poden tenir la qualitat d’anunciants l’administració pública, els organismes estatals o paraestatals, les corporacions locals, etc, quan se serveixen de la publicitat als fins esmentats En general, l’anunciant encomana la creació, l’execució i la distribució de la seva campanya publicitària a una agència de publicitat
pegilació
Farmàcia
Modificació d’una substància química, normalment un fàrmac, consistent a afegir-hi una molècula de polietilenglicol o d’un derivat d’aquest, a fi de disminuir-ne la capacitat immunògena i prolongar-ne el temps de circulació en l’organisme.
panada
Panada
© Istockphoto
Gastronomia
Pasta cuita de farina, en forma d’una capsa rodona —a Mallorca— o triangular curvilínia —a l’Urgell, el Segrià i la Segarra— farcida de carn, peix o verdura, que hom menja normalment per Setmana Santa i per Pasqua Florida.
A Menorca són anomenades formatjades En alguns pobles de Mallorca es conserva el costum d’anar els joves de casa en casa a “captar ses panades” cantant cançons allusives a la festa de Pasqua Deixem lo dol o a la gent de la casa que visiten
art luxemburguès
Art
Art desenvolupat al Luxemburg, el qual, tot i no tenir unes característiques pròpies ben definides i bé que produït normalment en col·laboració amb artistes d’altres nacionalitats, ha donat noms com els escultors barrocs Albert Hames i Barthélemy Namur (1728-79).
En la pintura del s XIX sobresurten Jean Zens 1832-1920, Pierre Blanc 1872-1945 i Jean Jacoby 1891-1936, mentre que l’escultura monumental fou conreada per PFederspiel Al començament del s XX cal esmentar els arquitectes Pierre i Paul Funk i l’enginyer ARodenge, autor del Pont Adolphe 1899-1903 Escultors del s XX són Claus Cito i Auguste Tremont, i entre els pintors hi ha Max Ersfeld, Edmond Goergen, Joseph Probst i Mathis Wildanger En l’arquitectura recent hi ha Robert Lentz i la parella Michel Mousel i Gaston Witry, autors del gran Centre Européen 1962-66 Tanmateix, els artistes que han…
flavonoide
Bioquímica
Nom genèric dels composts fenòlics produïts normalment per les plantes, amb un esquelet característic constituït per dos anells de benzè units per una cadena de tres carbonis; l’estructura d’aquesta porció és l’emprada per a la seva classificació.
Els flavonoides i llurs glicòsids corresponents són àmpliament distribuïts en els vacúols vegetals com a pigments hidrosolubles, com és el cas dels antocians , que poden ésser de color blau, roig o porprat les aurones i les calcones , de color groc les flavones i els flavonols i llurs glicòsids, de color groc pàllid o ivori les catequines , les leucoantocianidines i les isoflavones són incolores
himenomicets
Botànica
Grup de basidiomicets de la subclasse de les holobasidiomicètides caracteritzats per la presència d’un himeni lliure i extern i perquè els basidis normalment són claviformes, tenen quatre basidiòspores sobre esterigmes apicals i es formen a partir d’un miceli.
Hi pertanyen el grup dels afilloforats i els ordres de les agaricals, de les asterosporals i de les boletals
abonament
Economia
Dret mercantil
Modalitat de prestació d’un servei, que es perllonga en el temps, derivat d’un contracte, normalment d’adhesió, pel qual hom paga una certa quantitat per tal de poder gaudir regularment dels béns o serveis que són objecte del contracte.
cotoneàster
Botànica
Gènere d’arbusts i petits arbres, de la família de les rosàcies, de fulles alternades, enteres i simples i flors petites, normalment blanques, entre els quals cal esmentar la cornera (C. integerrimus) i la cornera tomentosa (C. tomentosus o C. nebrodensis).
urticals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes llenyoses o herbàcies, de fulles alternes o oposades, habitualment estipulades, de flors acícliques, generalment unisexuals, de gineceu súper, disposades quasi sempre en inflorescències cimoses, i normalment anemògames, i de fruits nuciformes o drupacis.
Comprèn fonamentalment les famílies de les cannabàcies, de les moràcies, de les ulmàcies i de les urticàcies
bossa
Transports
Cap no gaire llarg que sol anar fermat a un punt de la coberta d’una embarcació i que serveix, normalment, per a subjectar pel seu extrem lliure un cap de maniobra que podria escapar-se en un moment donat.
En les embarcacions menors és usada una bossa per a servir d’amarra de proa