Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Joan Canadell i Bruguera

Joan Canadell
Economia
Enginyer, empresari i dirigent empresarial.
Enginyer industrial de formació, treballà durant dotze anys a la multinacional General Cable, on ha estat alt executiu, i en la seva trajectòria professional destaquen també períodes a Procter & Gamble, Cycobox, BCN Cluster Graphics i Giracat L’any 2014 fundà Petrolis Independents, franquícia de la distribuïdora mexicana Petro 7 Actiu independentista i membre destacat de l’ Assemblea Nacional Catalana L’any 2015 fou cofundador del Cercle Català de Negocis , i el maig del 2019, al capdavant de la candidatura Eines de País guanyà les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona , succeint…
Maha Vajiralongkorn
Política
Rei de Tailàndia (2019).
Fill del rei Bhumibol Adulyadej i la reina Sirikit, fou designat príncep hereu el 1972 Fou coronat el 4 de maig de 2019, més de dos anys després de la mort del seu pare 13 d’octubre de 2016, a causa del període de dol que observà Tanmateix, des de l’inici del seu regnat efectiu posà en pràctica diverses iniciatives D’altra banda, protegit per la llei que castiga amb penes de presó les ofenses a la monarquia i amb el suport de la junta militar que governava el país, el juliol del 2017 posà sota el control directe de la corona la fortuna adscrita a la monarquia, fins aleshores…
Stòria de l’amat Frondino e de Brisona
Història
Literatura catalana
Obra anònima de la fi del segle XIV o principi del XV.
D’assumpte típicament cortesà, presenta la característica d’aplegar tres tècniques literàries diverses, en vers i prosa, i tres modalitats lingüístiques diferents occità, francès i català Es caracteritza pel fet singu-lar que mentre l’exposició de la trama —uns amors que aconsegueixen de triomfar damunt les insídies dels calumniadors, que posen en dubte la fidelitat de Brisona mentre Frondino combat els turcs— es fa en versos hexasíllabs apariats en la llengua típica de les narracions versificades, o sia en un occità en aquest cas molt catalanitzat, l’intercanvi de lletres entre els…
,
els Setanta
Nom amb què és coneguda la traducció grega més important de l’Antic Testament.
Segons la llegenda, Ptolemeu II 285-244 aC obtingué 72 traductors jueus, sis de cada tribu, que li traduïssin la Bíblia per a la biblioteca d’Alexandria els historiadors admeten que a començament del s III aC fou feta, en aquesta ciutat, una traducció grega del Pentateuc , destinada principalment a la lectura sinagogal, i que posteriorment foren traduïts successivament els altres llibres històrics, del de Josuè als dels Reis, i els profetes És palesa, però, la intervenció de diferents mans en la traducció dels diversos llibres El pròleg de la versió grega de l’Eclesiàstic 132 aC suposa que el…
orde del Sant Redemptor
Militar
Orde militar fundat per Alfons I de Catalunya-Aragó el 1188 a Terol amb la finalitat de redimir captius cristians.
La fundació fou feta amb consentiment de fra Rodrigo Gonçalves, aleshores comanador de Castella i lloctinent del mestre templer d’Alfambra, fundador el 1174 de l' orde de Santa Maria de Montgaudi El rei dotà la nova casa amb terres del terme de Terol, la vila de Castellot i amb un vassall en poblacions de més de cent habitants d’Aragó, el Principat de Catalunya, Provença, Roergue, Millau i Gavaldà Li atorgà també franquesa de lleuda, passatge, pontatge i altres imposicions El centre havia d’ésser Terol, i totes les cases haurien d’obeir el mestre resident en aquesta ciutat…
la Pia Almoina
Història
Nom que rebé a Barcelona l’almoina
.
Actualment designa l’edifici que té l’origen en la institució caritativa fundada l’any 1009 per la canongia de Barcelona Inicialment i fins al segle XII, s’emplaçà al lloc on actualment es troba la capella de Santa Llúcia, a tocar de la catedral de Barcelona , i a partir d’aquell moment es traslladà a l’emplaçament actual, el conjunt d’edificis que es recolzen sobre la muralla romana i que havien estat casa de la canongia des del segle X fins l’any 1369, quan els canonges deixaren la regla conventual Aleshores la muralla romana fou enderrocada parcialment i es bastiren les construccions que…
Josef Škvorecký
Literatura
Escriptor txec.
A Praga fou el redactor de la revista Světová literatura , traductor, escriptor i guionista de cinema, entre altres activitats Exiliat el 1968 per la seva activitat dissident en la primavera de Praga , des del 1970 fou professor de literatura angloamericana de la Universitat de Toronto, on fundà el 1971 una de les més importants editorials dels exiliats txecs, 68 Publishers, des d’on publicà molts llibres d’autors txecs que circulaven clandestinament per l’aleshores Txecoslovàquia comunista Entre els més notables llibres de narracions destaquen Zbabělci ‘Els covards’, 1958,…
Enric Serra i Auqué
La Processó de la Mar a la platja de Santa Cristina, d’Enric Serra i Auqué
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Ingressà com a alumne a Llotja el 1874 i fou deixeble de Ramon Martí i Alsina El 1877 el colleccionista belga Georges Gernaud li adquirí l’obra La pau Resident a Roma des del 1878, hi esdevingué soci del Cercle Internacional i membre de l’Acadèmia Gigi L’any següent exposà a la Sala Parés de Barcelona Es presentà a l’Exposició de Berlín 1886, a la Universal de Barcelona 1888, a diverses de Belles Arts també de Barcelona 1891-1907, a la nacional de Madrid del 1895, etc Pintà una Mare de Déu de Montserrat per al Vaticà, i Lleó XIII —que retratà— li encarregà una marededeu per tal de reproduir-…
Joan Segarra i Iracheta

Joan Segarra i Iracheta
© FC Barcelona
Futbol
Futbolista.
Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959,…
,
Sanç II de Pamplona
Història
Rei de Pamplona i comte d’Aragó (Sanç I: 970-994), fill i successor de Garcia III de Pamplona i de la comtessa Andregot d’Aragó.
Governà el comtat d’Aragó en vida dels seus pares i heretà Pamplona del seu pare i Aragó de la seva mare, mentre que el seu germanastre, Ramir, rebé el territori de Viguera amb el títol de rei, si bé hagué de reconèixer la superior autoritat de Sanç II L’hegemonia exercida a la península Ibèrica pel califat de Còrdova inclinà el rei de Pamplona a enviar ambaixades de pau i amistat 971, 973 al califa al-Ḥakam II Hi hagué així uns quants anys pacífics que es trencaren quan castellans, lleonesos i navarresos aliats s’enfrontaren al sarraí Gālib, que els derrotà a San Esteban de Gormaz 975 Anys…