Resultats de la cerca

Té indústria tèxtil, alimentària i de fusteria Centre important pels seus monuments arquitectònics església gòtica de Saint-Pierre, dels s XII-XV palau episcopal, d’estil Lluís XIII, és també lloc de romiatges, en honor de santa Teresa de l’Infant Jesús, carmelitana de Lisieux

Es publiquen els llibres Macià Trenta anys de política catalanista , del periodista Lluís Aymamí i Baudina, afí a ERC Una política catalanista , de Jaume Bofill i Mates, proper a la Lliga Catalana Res de nou al Pirineu , del dirigent separatista Daniel Cardona i Civit

Comprenia Saxònia, Turíngia, Francònia, Alamània, Baviera i les marques orientals, i en fou el primer rei Lluís el Germànic El regne desaparegué al segle XV, però els sobirans del Sacre Imperi Romanogermànic continuaren portant el títol de reis de Germània fins que foren coronats emperadors

Comminava els francesos, sota amenaça de destrucció de París, a restablir Lluís XVI en la plenitud de la seva sobirania El poble de París, indignat per aquest manifest, atacà el palau de les Tulleries 10 d’agost i el rei fou empresonat al Temple

Un dels promotors de la revolució del 1848, fou ministre de l’interior del govern provisional i membre de la comissió executiva maig del 1848 Oposat a Lluís Napoleó, s’exilià a Londres 1849, on, juntament amb Mazzini i Kossuth, formà el Comitè Democràtic Europeu

També fou conegut com Fracción Trotskista de Comunismo El 1972 una part majoritària del collectiu fundà l’ Organización Trotskista El seu dirigent era Lluís Artur van den Eynden Aníbal Ramos Edità La Aurora La minoria restant es convertí, el 1973, en Liga Obrera Comunista

Deixeble de Lluís Collado , fou un dels membres de l’escola valenciana d’anatomia vesaliana Les seves lliçons foren publicades pòstumament Comentarii physiologici 1696, comentaris a Hipòcrates i Galè, i els comentaris a Claudii Galeni liber de morborum 1624, reeditats i ampliats el 1642

Fill del duc Albert I, rei de Germània Elegit rei per una facció en oposició al rei Lluís IV el Bavarès, fou vençut a Mühldorf i fou fet presoner 1322-26 S'havia casat el 1313 amb Isabel d’Aragó, filla de Jaume II

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

A dinou anys installà un taller, que el 1860 fou traslladat i ampliat Perfeccionà i importà tècniques i sistemes que posaren al dia l’enquadernació als Països Catalans És pare de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner i l’editor Eduard Domènech i Montaner