Resultats de la cerca
Es mostren 7009 resultats
legislació alimentària
Dret
Conjunt de disposicions per a evitar i sancionar les infraccions econòmiques o higienicosanitàries en aliments (codi alimentari).
Als Països Catalans, a l’edat mitjana i a la moderna, hi havia diverses reglamentacions del Consell de Cent, ordinacions del Collegi d’Apotecaris i actuacions del mostassaf A l’Estat espanyol, la legislació actual es basa en un decret reial del 1908 i en disposicions dels ministeris de la governació sanitat, agricultura, comerç i indústria El 1967 fou promulgat el Código Alimentario Español, vigent des del 1975 Actualment, hom tendeix a adoptar criteris internacionals
desplaçament de localitat
Urbanisme
Trasllat d’una població del seu emplaçament original a un altre.
Normalment el que es produeix és un desplaçament de funcions, com, per exemple, la de capitalitat que passà de Castellciutat a la Seu d’Urgell Però de vegades és tot el poble el que es desplaçà, com en el cas de Puigcerdà, que pujà al mont Cerdà per manament reial, o bé, modernament, els pobles constituïts de nou en restar el vell cobert per l’aigua d’un pantà Benaixeve, Sau, Mequinensa, etc
Tennis
Tennis
Publicacions periòdiques
Revista de tennis publicada a Barcelona entre el 1921 i el 1936.
Fou l’òrgan oficial de la Reial Associació de Lawn Tennis d’Espanya i de l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya Dirigida per Raimundo Morales, contenia articles de tècnica i feia la crònica de les competicions Hi collaboraren Helios, Thomy, el Dr Tarruella, Albert Maluquer i Fivaller Tenia corresponsalies a tot Catalunya i recollia les notícies dels clubs de diferents poblacions catalanes Al març del 1936 se n’havien publicat 286 números
Carles de Torres Pahissa
Futbol
Dirigent de futbol.
Fou jugador del juvenil de la Penya Saprissa Entre el 1943 i el 1947 treballà de periodista esportiu a la revista Azor 1947 Al final de la dècada de 1940, ingressà a la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol i ocupà diferents càrrecs El 1996 fou nomenat senador de l’Agrupació de Veterans del club El 1967 entrà a la Federació Catalana de Futbol i fou membre del comitè de competició fins als anys noranta
Vicente
Futbol
Futbolista de nom Vicente Fernández Pujante.
Migcampista, es formà a l’Alondra de la seva ciutat, d’on passà al juvenil del Reial Club Deportiu Espanyol Al juny del 1993, quan pertanyia al filial, disputà un partit de Lliga amb el primer equip Després jugà amb la Unió Esportiva Lleida 1994-98, l’Sporting de Gijón 1998-01, el Mallorca 2001-04, amb el qual guanyà la Copa del Rei 2003, i el Girona Futbol Club 2004-05
Miquel Soler Valencia
Futbol
Porter de futbol.
S’inicià al Cros de Badalona i al Sant Celoni El 1950 s’incorporà a la disciplina del Reial Club Deportiu Espanyol i al setembre del mateix any debutà a primera divisió Jugà amb l’equip espanyolista set temporades 1950-58, però la temporada 1952-53 fou cedit a la Unió Esportiva Sant Andreu Participà en 73 partits a la Lliga Després jugà al Real Jaén 1958-59 a segona divisió, on disputà 27 partits
cucúlids
Ornitologia
Família d’ocells, la principal de l’ordre dels cuculiformes
.
Es caracteritzen per tenir dos dits dirigits cap endavant i dos cap endarrere Tenen la cua llarga i les ales força afilades el bec és lleugerament corbat a l’extrem Són ocells típics de les regions càlides de tot el món, bé que poc abundants a Amèrica Són espècies majoritàriament arbòries, i és corrent que les femelles parasitin nius d’altres ocells Els principals representants son el cucut i el cucut reial
Guillem de Nogaret
Història
Polític occità.
Professor de dret a Montpeller i canceller i guardià del segell reial 1300-13 Dirigí la política antipapista de Felip IV de França i empresonà Bonifaci VIII a Anagni 1303, amb la intenció de fer-lo jutjar per un concili Excomunicat pel papa, que fou alliberat, fou absolt per Climent V 1311, amb la condició que anés en pelegrinatge a Terra Santa Hom creu que era descendent d’una família de càtars
Ignasi Girona i Vilanova

Ignasi Girona i Vilanova
© Fototeca.cat
Enginyer.
Fill d’Ignasi Girona i Agrafel S'especialitzà en agronomia a París Fou president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1902-06, 1915-23 Milità a la Lliga Regionalista i fou diputat a corts 1905, representà Granollers a la Solidaritat Catalana i fou senador per Lleida 1909 Fou delegat reial de pòsits 1918, i projectà un banc agrari català i una xarxa de ferrocarrils secundaris de Catalunya Escriví treballs agrícoles
Josep Garriga
Història del dret
Jurista i científic.
Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787