Resultats de la cerca

Una de les síndromes és la cutània, configurada per una erupció aguda eritematosa i edematosa i per una erupció crònica constituïda per telengiectàsies que formen una xarxa Una altra és la síndrome muscular, caracteritzada per cansament i dolors musculars I la tercera és la síndrome general amb febre i astènia En el 10% dels malalts es tracta d’una síndrome paraneoplàsica, per això és obligat un estudi complet de tots els individus afectats El seu tractament es basa en la corticoteràpia

Té dos isòmers, l’1-clorobutà, CH 2 ClCH 2 CH 2 CH 3 , i el 2-clorobutà, CH 3 CHClCH2CH 3 El primer és un líquid incolor amb el punt de fusió a -123ºC i el d’ebullició a 72ºC El 2-clorobutà és un líquid incolor amb punt d’ebullició a 68ºC Tots dos són inflamables, reaccionen violentament amb oxidants forts i poden arribar a explotar són insolubles en aigua i es fan servir com a dissolvents

Jesuïta, fou professor de retòrica als collegis de l’orde a Lisboa, Coïmbra i Roma i de Sagrada Escriptura a Lió Fou famós pels seus discursos o oracions a la cort de Portugal 1555 i en festivitats com les de santa Elisabet de Portugal, a la cort pontifícia de Roma 1563 i a Lió i París contra la doctrina luterana, així com en nombrosos cursos als collegis de la Companyia Tots ells foren reimpresos el 1732 a Verona i el 1749 a Roma

Filla d’Isabel I de Jerusalem i de Conrad de Montferrat Succeí la seva mare en el regne titular de Jerusalem installat a Acre El 1206 fou pactat el seu matrimoni amb Pere I de Catalunya-Aragó, si aquest efectuava una expedició a Terra Santa abans de Tots Sants del 1207 i obtenia la dissolució del seu matrimoni amb Maria de Montpeller El papa Innocenci III no s’avingué a anullar aquest matrimoni El 1210 Maria I es casà amb Joan de Brienne

Fill de Marc Coll, notari quòndam de Pineda i Montpalau Fou criat i secretari de Jaume Ferrer de Blanes, que el nomenà hereu universal de tots els seus béns mobles i immobles amb la disposició testamentària que l’obligava a canviar el cognom de Coll pel de Ferrer L’any 1545, edità l’obra de Jaume Ferrer Sentències catòliques del diví poeta Dant , a l’obrador de Carles Amorós , que dedicà a Hipòlita Roís de Liori i de Requesens, comtessa de Palamós

Comprenia dos representants de les centrals sindicals, vuit dels diversos moviments de la resistència i sis dels partits polítics Presidit de primer per Jean Moulin i, després del seu arrest i de la seva mort, per Georges Bidault, es consagrà essencialment a la lluita immediata contra l’ocupant per mitjà de la unió de tots els moviments clandestins de resistència i l’establiment d’un pla de reformes de caire social sobretot nacionalitzacions, que calia aplicar després de l’alliberament de França

Presenten, al cap, antenes bífides i amb llargues sedes, un parell de maxilles i un parell de mandíbules El tronc consta d’onze segments a més del pigidi, amb un parell de potes cadascun, i tots ells porten llargues sedes laterals No hi ha aparell respiratori ni circulatori diferenciats i els òrgans sexuals es troben al tercer segment Habiten en els sòls humits, entre la fullaraca, dels boscs de les regions tropicals i temperades Es divideixen en pauropòdids i euripauropòdids

Determina focus d’inflamació i de desmielinització del nervi òptic Hom pot observar-la en el curs de certes malalties víriques, de l’esclerosi múltiple, d’oclusions vasculars com en l’arteritis temporal, per intoxicacions plúmbiques o alcohòliques i en el decurs de la meningitis i de la sífilis Pot afectar només un ull o bé tots dos provoca ceguesa, que segons quines siguin la causa i la gravetat de la malaltia, pot recuperar-se o no És anomenada també neuritis òptica

Per imitació dels episcopologis, les llistes d’abats comencen al segle VIII a França, però són rares fins al segle XI A Catalunya, el més antic que es conserva és el de Ripoll segle XIV L’erudició historiogràfica, a partir del segle XVII, generalitzà la recomposició d’abaciologis fins aleshores sovint plens d’errors i de dades fabuloses impulsada pels maurins Jaume Villanueva en el seu Viage literario reféu els de gairebé tots els monestirs i collegiates catalans que visità

Té com a objectius la millora de la formació i el comportament dels usuaris viaris, la seguretat i la fluïdesa de la circulació de vehicles i la prestació de tots els serveis que hi estan relacionats Les competències d’aquest organisme són regulades per la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària, segons el Reial Decret 339/1990, de 2 de març El 2009 celebrà el 50è aniversari El director general de la DGT és el barceloní Pere Navarro Olivella