Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
Eina
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, a la zona axial pirinenca, que comprèn la llarga vall d’Eina, d’origen glacial, estesa des de la línia de crestes que la separa de la vall de Núria (Ripollès) —entre el pic d’Eina (2 794 m alt) i el pic de Finestrelles (2 829 m)— fins al pla de la Perxa.
La capçalera és formada per l’àmplia coma d’Eina , que es comunica a través del coll d’Eina o de Núria amb l’homònima coma d’Eina , al sud, capçalera de la vall de Núria Entre el pic d’Eina i la Torre d’Eina o pic de les Lloses, de 2 832 m alt, la coma septentrional es comunica amb la vall de Balaguer, al Conflent, pel coll de la Torre d’Eina El riu d’Eina , que drena aquesta vall, neix sota el coll d’Eina i, després de seguir la direcció NW, s’engorja abans d’arribar al poble, flanquejant per l’oest els escarpats vessants del Cambresdases, fins a unir-se, al pla de la Perxa, amb el riu de…
incandescència
Física
Emissió de radiacions lluminoses, basada en l’excitació d’àtoms o de molècules per acció tèrmica.
És pròpia d’un cos a alta temperatura
jerònim
Cristianisme
Membre de l’orde de Sant Jeroni, fundat el 1373, quan el papa Gregori XI aprovà la modalitat de vida comunitària, sol·licitada per un grup d’eremites castellans, clergues i seglars, establerts a Castañar i després a Villaescusa i a Sant Bartolomé de Lupiana (Castella), considerada la casa mare de l’orde.
Pels mateixos anys 1374 i 1389 altres grups d’eremites es dirigiren al papa, que els autoritzà a ingressar a l’orde i a viure comunitàriament sota el distintiu de frares o ermitans de Sant Jeroni, seguint la regla de sant Agustí, amb un hàbit blanc i terrós Originàriament depenien del bisbe de cada diòcesi, fins que el papa Benet XIII, el 1414, els concedí l’exempció i la facultat de celebrar capítols generals El primer monestir dels Països Catalans s’establí a Sant Jeroni de la Plana de Xàbia el 1374 però, a causa d’una incursió pirata, els seus monjos foren apresats, i, després de redimir-…
caganiu
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, ramificada, de rizoma gruixut, de tija erecta i angulosa, de 30 a 80 cm d’alçada, de fulles llargament lanceolades, fines i ciliades, i de flors blanques o roses, agrupades en panícula terminal.
Es fa als herbassars exuberants de l’alta muntanya
paradella alpina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 80 cm d’alt, de fulles grans, blanes, cordiformes a la base i portades per un llarg pecíol caniculat, flors hermafrodites en inflorescències ramoses i denses, de color verdós o un xic rogenc, i de fruits en núcula valvada.
És nitròfila i es troba a l’alta muntanya
nabinera
Nabinera
Ghislain118 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les ericàcies, de 20 a 50 cm d’alt, de rizoma reptant, de branques cantelludes, de fulles caduques, ovades, agudes, serrulades i verdes brillants, de flors d’un verd pàl·lid rosat, solitàries o geminades, i de fruits bacciformes, rodons, de color negre blavós, mengívols.
Creix en matolls i boscs de l’alta muntanya
micalex
Electrònica i informàtica
Material aïllant ceràmic que conté mica, caracteritzat pel seu baix factor de pèrdues dielèctriques a freqüències elevades.
És emprat com a aïllant per a alta freqüència
paradísia
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles llargues i molt estretes, de flors blanques, oloroses, amb sis divisions periàntiques, agrupades en un raïm pauciflor i unilateral, i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i roquissars d’alta muntanya
herba blanca
Herba blanca
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 10 a 20 cm d’alt, cotonosa, de fulles lirades i de capítols grocs.
Es fa en pedrusques de l’alta muntanya pirinenca
comtat de Vallcabra
Dret
Títol concedit a Cristòfor de Potau i d’Oller.
Passà als Ascón, els Alta-riba i els Sabater