Resultats de la cerca

Fill de Sesostris I, fou dos anys el seu corregent 1929-1928 i compartí, així mateix, el tron amb el seu fill Sesostris II 1897-1895 El seu regnat estigué mancat d’iniciatives i d’empreses importants D’aquesta època és el famós ‘tresor de Tod’ quatre cofres amb lapislàtzuli, perles, or, etc, i un dels diversos trobats a Dahšūr, que hom ha relacionat amb la presència Egípcia a Palestina i a Síria També a Dahšūr feu aixecar la seva piràmide, en molt mal estat avui, coneguda com la ‘piràmide blanca’

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966

Sacerdot 1901, fou vicari del seu germà Àngel Garriga i Boixader  Vers el 1915 es retirà a Samalús, i per això fou conegut amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús El 1926 esdevingué mestre en gai saber Publicà Del meu dietari 1908, Contes blancs 1909, Estampes i calcomanies 1911, el drama La glòria  1925 i Cronos o la moneda d’or , estrenats a Barcelona el 1929 i el 1951, respectivament La seva poesia, que s’acosta a l’estètica modernista, és bàsicament de caràcter religiós i popular

Membre de l’Acadèmia de Ciències Després de la revolució del 1848 fou elegit senador En les seves obres alternen els temes llegendaris i fantàstics, els de l’antiguitat i els d’història nacional Die Ahnfrau ‘L’àvia’, 1817, Sappho 1818, la trilogia Das goldene Vliess ‘El toisó d’or’, 1820, König Ottokars Glück und Ende ‘Sort i fi del rei Ottokar’, 1823, Der Traum, ein Leben ‘El somni, una vida’, 1834, Weh dem, der lügt ‘Ai del qui menteix', 1835 i Die Jüdin von Toledo ‘La jueva de Toledo’, 1824-36

Fundà l’empresa Escofet i Fortuny , especialitzada en paviments hidràulics 1886, per a la qual feren dissenys arquitectes com Gaudí la reedició d’un d’aquest, del 1903, fou premiada amb Delta d’Or el 1962 Continuada la casa pel seu gendre Emili Farré i Escofet 1878 — 1937, hom publicà al sisè catàleg 1905 un gran aplec de formes modernistes Amb el fill d’aquest, Josep M Farré-Escofet i Escofet 1910, l’empresa incorporà les lloses de paviment aglomerat, vibrat i premsat i estengué les seves activitats al formigó arquitectònic

Dedicat inicialment a escriure guions per a ràdio i televisió com ara, Aquest és el tema 1984, Catalunya Ràdio, Botó fluix 1986-87, TV3 o Matraca no 1990, TV3, les seves obres s’han adreçat específicament al públic juvenil, amb la recreació i l’actualització preferentment dels referents i els mites clàssics De la raça dels déus, de la raça dels homes 1990, Relats del llibre primer 1991, Troia, enllà del mar 1992, Tindreu una nova terra 1993, Retorn a Ítaca 1994 i Coses del Màrio 1995 Ha estat jurat de la Lletra d’Or

Ha estat lectora de català a les universitats de Salford i Sheffield, i després catedràtica de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Perpinyà El seu principal camp d’investigació ha estat la vida i l’obra de Josep Pla L’any 1988 va tenir cura de l’edició dels Índexs de l’ Obra completa de l’escriptor Posteriorment ha publicat Josep Pla el difícil equilibri entre literatura i política 1927-1939 1994 i Josep Pla biografia del solitari 1996, amb el qual va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de biografia 1995

S’inicià en la competició al Club de Pesca El Botón i, posteriorment, competí amb diferents clubs i formà part de l’equip Kali-Test Es proclamà subcampió del món amb la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1999, 2006 i amb la selecció espanyola 2001 Guanyà dos títols 2001, 2003 i tres medalles de bronze 1999, 2005, 2008 en l’àmbit estatal amb la selecció catalana Individualment, assolí dues medalles d’or 1998, 2005 i dues de bronze 1999, 2003 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat

Fou tècnic de la Federació Catalana de Vela 1982-92 i de l’espanyola 1991-96, 1999, 2003 fou responsable de l’equip espanyol de la classe finn en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on, sota la seva tutela, Josep Maria van der Ploeg guanyà la medalla d’or Ha estat també tècnic i gerent del Patronat d’Esports de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant 1980-03, gerent del Club Nàutic Salou des del 2003 i delegat a Tarragona de la Federació Catalana de Vela des del 2013

Membre del Club Natació Barceloneta, el 1977 passà al Club Natació Barcelona Fou campió de la Copa Catalana 1973, de la Lliga de primera divisió 1973 i dues vegades del Campionat d’Espanya de primera categoria 1973, 1974 En el període 1973-79 fou 118 vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Mediterranis 1975, en dos Campionats del Món 1975, 1978 i en dos d’Europa 1974, 1977, i en l’Espartaquíada de Moscou 1969 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1974