Resultats de la cerca

Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo També fou conegut amb els noms d' esperit de nitre i d' aiguafort El 1776 ALLavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 HCavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm 3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C És miscible amb aigua en totes proporcions L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65% L…

Hom l’obté per oxidació anòdica de l’àcid sulfúric amb elèctrodes de platí, per sota de 30°C És un oxidant molt enèrgic, segons la semiequació S 2 O 8 2 - +2e →2SO 4 2 - , E °=2,01 V Es descompon lentament i dóna àcid sulfúric i àcid peroxomonosulfúric És emprat en anàlisi química per a identificar ions metàllics

El de cadena carbonada lineal és l’àcid butanoic o n -butíric, i el de cadena ramificada és l’àcid metilpropiònic o isobutíric L’àcid n -butíric és un líquid oliós amb olor d’oli ranci, present en la mantega, obtingut per fermentació dels carbohidrats o per oxidació del butiraldehid És emprat en la síntesi dels seus èsters, alguns dels quals són útils en perfumeria i en les indústries farmacèutica i alimentària

Els membres de la sèrie més ben coneguts són l’àcid ditiònic H 2 S 2 O 6 , que es forma per oxidació amb diòxid de manganès de l’àcid sulfurós, i l’àcid tetratiònic H 2 S 4 O 6 , format a l’estadi de sal per oxidació amb iode del tiosulfat sòdic Són, en general, àcids forts, que donen únicament sals neutres, dels quals hom coneix únicament les sals de metalls alcalins

És un àcid poc estable que posseeix, com les seves sals fulminats, un fort caràcter explosiu És isòmer de l’àcid ciànic

Formalment és el nitril de l’àcid carbònic És obtingut per destillació de l’àcid cianúric Els seus isòmers són els àcids isociànic HN=C=O i fulmínic HO-N≡C

És soluble en alcohol, benzè i àcid acètic glacial Hom l’obté per reducció parcial de l’àcid pícric És emprat en la preparació de colorants azoics, com a indicador i com a reactiu específic per a l’albúmina

Present en tota la matèria viva, és el responsable de l’emmagatzemament i de la transferència del codi genètic La base nitrogenada present en la macromolècula es pot combinar amb la ribosa àcid ribonucleic o amb la desoxiribosa àcid desoxiribonucleic