Resultats de la cerca

Són lipopolisacàrids resistents a la calor, a l’alcohol i als àcids diluïts Les endotoxines són emetitzants i pirogèniques i potencien infeccions importants, puix que debiliten les defenses, especialment les fagocitàries

Per escalfament de diamines alifàtiques amb àcids dicarboxílics hom obté una gran varietat de poliamides, com és ara el niló-66, obtingut a partir de l’exametilendiamina i l’àcid adípic

Hom els anomena també cianurs orgànics , a causa de la presència del grup -CN Llur denominació deriva de la de l’àcid carboxílic, del qual provenen per hidròlisi així, el CH 3 -CN és anomenat acetonitril i també cianur de metil Hom obté els nitrils alifàtics per reacció dels cianurs metàllics amb halurs d’alquil, segons la reacció RX + NaCN →RCN + NaX Aquesta reacció és molt important, perquè permet d’allargar en un carboni la cadena També són obtinguts per deshidratació d’una amida amb un deshidratant enèrgic 3RCONH 2 + P 2 O 5 →3RCN + 2H 3 PO 4 o per piròlisi L’acció dels àcids…

L’acetilcoenzim A és la forma biològicament activa de l’àcid acètic i és a través d’ell que el radical acetil provinent del catabolisme dels glúcids, lípids i proteïnes, passa fàcilment d’una molècula a l’altra, ja sigui per efecturar acetilacions formació, per exemple, de l’acetilcolina o de la N 4 -acetilsulfanilamida, ja sigui per a les síntesis cellulars anabolisme dels àcids grassos i dels esterols, ja sigui per oxidar-se completament i fornir energia pas a anhídrid carbònic i aigua, amb formació d' ATP en el cicle de Krebs L’acetilcoenzim A és també el precursor de l’àcid…

Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques…

És un líquid espès, gairebé incolor, soluble en l’alcohol, compost per glicèrids dels àcids ricinoleic i isoricinoleic Té un sabor desagradable És molt emprat com a purgant, sol o bé aromatitzat

És constituent de nucleòtids que formen part de l’estructura dels àcids nucleics i intervenen en reaccions metabòliques de transferència d’energia o grups fosfat Hom la designa amb la lletra G

És mitjanament inflamable i resisteix, en general, als àlcalis i als àcids orgànics i inorgànics forts És suau i calent al tacte Entre altres aplicacions, és usat en teixits de gènere de punt

Són remarcables per llur resistència a la temperatura es fonen a 2 000-2 050°C i als àcids i àlcalis Són emprats com a aïllants elèctrics i per a forns, gresols, mufles, etc

Estudià i determinà els pesos equivalents dels àcids i les bases que es combinen per a formar sals neutres i formulà la llei de les combinacions o dels equivalents Descobrí també l’indi