Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia a Salamanca El 1541 professà a Montserrat, on fou professor de teologia Durant 15 anys exercí el mateix càrrec al monestir de Sant Feliu de Guíxols Ha quedat de la seva obra un Sermonari amb 74 sermons en català i unes Notationes in sanctam regulam la seva obra castellana, Camino de perfección , s’ha perdut Formà part de l’escola de la devotio moderna de Montserrat

Eclesiàstic barceloní Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà una dissertació sobre La ortografía catalana 1792 Feu estudis d’onomàstica catalana 1797 i sobre la Reconquesta a Catalunya 1806 El 1816 feu una versió de les Ordinacions de Santacília Pertangué al grup dels “polemistes” del Diario de Barcelona , decidits a restaurar l’ús literari del català

És autor d’una memòria sobre geometria i d’altres treballs, i anà a Madrid a estudiar el nou sistema de comptabilitat per partida doble per aplicar-lo a Barcelona

És important la descripció que féu del meteorit que caigué prop del monestir de Sixena el 17 de novembre de 1773

Exercí a Guadalajara Entre els seus escrits, són coneguts uns comentaris en castellà a la terapèutica de Mesue Minor Alcalà, 1569 i uns rudiments de medicina 1571, en llatí

Fou professor de fiscorn a Figueres Compongué prop d’un miler de sardanes entre les més difoses es poden esmentar El foc de Castelló, La festa de santa Màxima i Joguines d’una pastora Compongué, d’altra banda, tres misses i alguns motets

Es doctorà en teologia Fou també predicador És autor de l’obra Píramo y Tisbe, drama por música Palma 1748, i deixà inèdites poesies en castellà i en català

Fou secretari general de la UGT de les Balears 1923-35 Partidari de Largo Caballero, presidí la federació provincial de les Joventuts Socialistes de Mallorca 1935-36 i el comitè d’enllaç amb les Joventuts Comunistes 1935

Mestre de llatí a Girona, és autor del tractat Sensus Erasmiani gotholaunico elucubrata sermoni, que, afegit a l’edició cinccentista de Pau Llorenç de la sintaxi d’Erasme, fou reimprès almenys set vegades del 1678 al 1717

Ordenat el 1624, fou professor d’humanitats, retòrica i teologia i rector del collegi de Manresa i de la Seu d’Urgell Publicà Fons uerborum et phrasium Barcelona, 1637, diccionari català-llatí, erudit i poc extens, amb què adaptà al català el Thesaurusuerborum ac phrasium llatí-castellà de B Bravo segle XVI Al final del llibre, Font incorporà unes Regles d’ortografia per al llatí, on consta un apartat, “De l’ortografia en romanç”, considerat la primera obra catalana d’aquesta matèria s’inspirà en una obra similar, per al castellà, feta pel valencià Joan Felip Mei 1606