Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
la Coma

Vista exterior del mas de la Coma (Monistrol de Calders)
© C.I.C. - Moià
Mas situat al sector N del municipi de Monistrol de Calders (Moianès).
És un gran casal quadrat, amb torrelles de defensa als angles i altres annexos, que fou erigit el 1590 per Bartomeu Coma Separada del mas, un xic ampliada a la costa té una capella dedicada a la Mare de Déu del Consol , erigida el 1759
Torre o casa forta de Cadell (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Aquest casal es troba no gaire lluny del llogaret de Beders És una casa fortificada, de forma quadrada, amb dos pisos molt alts, i té quatre torres garites als corresponents angles Segons A Salsas, el casal fou edificat al segle XVI i no conserva res de romànic No es tenen referències documentals d’aquest casal, que fou el bressol d’un dels llinatges més importants de la Cerdanya, els Cadell Els primers membres coneguts apareixen documentalment a la primera meitat del segle XIII A l’abril del 1222, Nunó Sanç, senyor de la Cerdanya, des de Perpinyà, amb…
la Sala
Església
Església i masia, del municipi de Sant Mateu de Bages, al NE del terme (600 m alt.).
L’església és d’un estil romànic tardà, amb l’absis situat a ponent, on fou venerada una imatge gòtica de la Mare de Déu El gran casal, en ruïnes, serva el record i justifica el topònim de l’antiga domus , documentada des del s XII
Lluc

Interior del centre d’interpretació del paratge natural de la serra de Tramuntana Ca s’Amitger
© Vinseum
Poble
Poble del municipi d’Escorca (Mallorca), format al voltant del monestir de Lluc.
Destacat nucli turístic, Lluc és un punt de partida d’itineraris i excursions per la serra de Tramuntana L’any 2012 s'hi inaugurà el centre d’interpretació del paratge natural de la serra de Tramuntana Ca s’Amitger L'edifici és un casal del segle XVI
Josep Escolà i Marsà
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina
Josep Puigvert i Arnaus
Indústria tèxtil
Periodisme
Tècnic tèxtil i periodista.
Arran de la guerra civil, el 1939 s’exilià a França a Perpinyà, on passà per diferents camps de concentració El mateix any es traslladà a l’Argentina, on hi residí un any i mig Després passà al Paraguai, on conegué la família catalana Aran, per a la qual treballà en una fàbrica tèxtil de la seva propietat Retornà a l’Argentina i s’establí a Buenos Aires, on dirigí la secció de teixits de les empreses Graffa i Inta SA Feu programes de ràdio en català i en castellà, a més de collaborar en el conegut programa de ràdio de cultura catalana L’Hora Catalana També fou, durant sis anys, editor de la…
Capocorb
Antiga possessió del municipi de Llucmajor (Mallorca), al sud del terme, prop del cap Blanc.
A l’edat mitjana era un rafal que Jaume II de Mallorca pensà de convertir en parròquia Subdividida repetidament, a Capocorb Vell hi ha el poblat prehistòric de Capocorb Vell Capocorb Nou és un casal fortificat que pertanyia, a la segona meitat del s XVIII, als jesuïtes de Palma
Berenguer de Carbonell
Història
Secretari i conseller de la reina Elionor de Sicília, muller de Pere III de Catalunya-Aragó, i hàbil diplomàtic.
Dirigí a Sicília les negociacions encaminades a posar de nou l’illa sota la dependència de la branca central del casal de Barcelona al moment que les tropes angevines de Nàpols amenaçaven de conquerir-la 1356-57 Vers el 1373, fou nomenat escrivà de ració de la reina
Loise De Rosa
Història
Cronista napolità.
Fou majordom dels reis angevins Ladislau i Joana II i dels del casal d’Aragó, Alfons el Magnànim i Ferran I de Nàpols Escriví records autobiogràfics, un elogi de Nàpols on afirma que la ciutat era plena de catalans i una crònica de la mateixa ciutat, molt interessants lingüísticament
Kristofer Uppdal
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Basant-se en la pròpia experiència escriví la seva obra principal, Dansen gjennom skuggeheimen ‘La dansa pel casal de les ombres’, 1911-24, que tracta del proletariat procedent del camp El seu lirisme és marcat per una certa resignació, que expressa, entre altres obres, en Kulten ‘El culte’, 1948
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina