Resultats de la cerca
Es mostren 1446 resultats
Cosmè Tura
Pintura
Pintor italià, cap de l’escola de Ferrara, on treballà al servei dels ducs d’Este.
La seva producció mostra influències molt diverses la força plàstica de Donatello i Mantegna —l’obra dels quals conegué directament en una estada a Pàdua—, la claredat i el to monumental de Piero della Francesca i el cromatisme dels flamencs Autor d’obres com ara Primavera 1460-63, National Gallery, Londres, Anunciació 1469, Museo del Duomo, Ferrara, el políptic Roverella 1474, al Musée du Louvre, París, i en altres museus i Sant Antoni de Pàdua 1484, Galleria Estense, Mòdena, el seu estil rarament original es caracteritzà per un dibuix incisiu, per una tensió dramàtica en les…
Arturo Toscanini

Arturo Toscanini
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra italià.
Debutà com a violoncellista, i al cap de poc temps inicià una carrera ascendent com a director d’orquestra de la Scala de Milà càrrec que ocupà del 1896 al 1902 i del 1906 al 1908, on estrenà I Pagliacci , de Leoncavallo, i La Bohème , de Puccini Director del Metropolitan de Nova York 1908-15, hi estrenà La Fanciulla del West Novament com a director de la Scala, estrenà Turandot Més tard dirigí a Bayreuth 1930-31 i a Salzburg 1935-37 Després d’una estada als EUA, tornà a inaugurar el 1946 la Scala de Milà, reconstruïda després dels bombardeigs de la Segona Guerra Mundial Fou el…
Johannes Tinctoris
Música
Compositor i teòric brabançó.
Actuà com a xantre i capellà del rei Ferran I de Nàpols 1476-91 Després d’una estada de dos anys a Lieja, s’installà novament a Nàpols, fins l’any 1487, que fou enviat per Ferran a la cort de Borgonya i a la de Carles VIII per contractar cantors per a la cort napolitana És autor de Terminorum musicae deffinitorium , la primera enciclopèdia musical impresa, així com de nombrosos tractats musicals, on exposà les regles de la solmització i del contrapunt i estudià la notació musical És autor de misses a tres veus i a quatre veus, de motets a tres veus i de set cançons Tant els…
Francisco de Ceballos y Vargas
Militar
Militar.
Ingressà, el 1833, a la guàrdia de cos Participà en diverses campanyes contra els carlins setges de Bilbao i de Morella i, després d’una estada a Cuba 1845-59 com a governador de Cienfuegos i de Villaclara, participà en la guerra del Marroc com a ajudant de camp del general O'Donnell i en la repressió del moviment republicà a Andalusia 1868 Durant la Primera República fou nomenat 1873 capità general de València i dirigí les operacions contra els cantonalistes de Cartagena i de València Durant la Restauració fou capità general al País Basc, ministre de la guerra 1875-79 amb…
Isabel Orrit i Pagès
Filosofia
Humanista.
Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509 El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida Havent…
illa de l’Ascensió

Illa de l’Ascensió
Drew Avery (CC BY 2.0)
Illa
Illa de l’Atlàntic sud que depèn administrativament de la colònia britànica de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
És una illa volcànica, resta emergida de la dorsal sud-atlàntica, situada a 1600 km del cap Palmas, a Libèria Té un clima tropical temperat pels alisis del sud-est que bufen constantment damunt l’illa, però rep en conjunt molt poques pluges Hi ha una estació cablegràfica internacional i una estació dels EUA d’observació de satèllits Aeroport La capital és Georgetown Descoberta pel portuguès João de Nova, el dia de l’Ascensió de 1501, l’illa fou ocupada el 1815 pels anglesos, els quals hi establiren una guarnició per vigilar l’estada de Napoleó a Santa Helena La seva importància…
Josep Roger i Balet
Economia
Educació
Comerciant i filantrop.
El 1906, emigrà a l’Uruguai, i després d’una breu estada a Montevideo, s’establí a Buenos Aires, on es dedicà als negocis comercials i féu una gran fortuna Fundà i dirigí el bazar Dos Mundos, amb sucursals a diverses ciutats del país Home preocupat pel desenvolupament de l’educació, féu donació de 48 edificis per a escoles, subsidis, beques, i pensions per a alumnes d’universitats i collegis Establí premis per a estimular el desenvolupament i perfeccionament de l’aviació argentina També donà escoles a la República Oriental de l’Uruguai Rebé l’orde d’Isabel la Católica, amb el…
Miquel Molins i Nubiola
Història
Art
Historiador de l’art.
Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago Entre el gener del 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai , a l’Espai 13 de la Fundació Miró 1989 i 1990, i Formes de la Dissensió , en…
Daniel Quillen
Matemàtiques
Matemàtic nord-americà.
Graduat a Harvard 1962, es doctorà 1964 a la mateixa universitat i, posteriorment, s’incorporà al Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria acadèmica fins el 1984, que passà a la Universitat d’Oxford, fins a la jubilació 2006 En 1968-69 feu una estada a l’Institut des Hautes Études de París, on rebé la influència d’ Alexander Grothendieck L’any següent, a l’Institute for Advanced Studies, de la Universitat de Princeton 1969-70, desenvolupà la seva principal aportació, la teoria K , que, per mitjà de càlculs geomètrics i…
Rafael Llimona i Benet
Figura femenina en interior, pintura de Rafael Llimona i Benet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill de Josep Llimona i germà de Maria Llimona Inicià estudis d’arquitectura, però seguí la de director de jardins a l’Escola Superior de Bells Oficis Fou deixeble de Francesc d’AGalí Anà a París, Bèlgica i Itàlia i, després d’una nova estada a París, s’inicià la seva vocació pictòrica 1922, en observar els impressionistes Centrat en el paisatge —sobretot d’Olot i d’Horta Barcelona—, la figura —especialment femenina—, l’interior i la natura morta Féu diverses exposicions individuals dins el grup de la Sala Parés a Barcelona i a Madrid Té obra als museus d’art modern de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina