Resultats de la cerca

Després d’haver fet diversos pavellons d’exposició, a la Villa Noailles 1923, a Hyères refermà el seu propi llenguatge estructural Per a l’exposició d’arts decoratives de París del 1925 construí el pavelló de transports El 1930 fou fundada l’Union des Artistes Modernes, que presidí Mallet-Stevens i que el 1934 publicà el seu primer manifest L’UAM, combatuda amb violència, contribuí a donar a conèixer els millors artistes contemporanis Les seves obres —entre les quals la Rue Malle-Stevens, a París— accentuen el cubisme exterior Féu també decoracions per a les pellícules de Marcel…

Estudià amb André Bloch, Victor Staub, Emil Sauer, Marcel Dupré, Paul Dukas, Philippe Gaubert i Bruno Walter A més, rebé consells d’Yves Nat, Sergej Rakhmaninov, Manuel Infante i Maurice Ravel El 1933 aconseguí el primer premi de piano al Conservatori de París, i el 1937, el de direcció d’orquestra Debutà l’any 1935, i el 1939 guanyà el Premi Louis Diémer A partir de l’any 1969 impartí classes de piano a l’esmentat centre Desenvolupà la carrera professional dintre del repertori més convencional Un cop retirat de la docència i de la vida concertística, fou nomenat professor…

Fou un dels iniciadors de la música oberta, en la qual intervé l’atzar com a mètode de composició, i dels happenings musicals la seva estètica fou influïda pel budisme zen Entre les seves obres musicals cal esmentar The Season 1949, Atlas Eclipticalis 1961, Thirty Pieces for Five Orchestras 1981, Music for Marcel Duchamp 1991, Concert for Piano and Orchestra 1993, Music of Changes Books I-IV 1996, Litany for the Whale 1998 i Sonates & Interludes 1999, treballs de gran dificultat tècnica És autor de Silence 1961, conjunt d’assaigs neodadaistes que el mostren com una de les…

Fill del pallasso i acròbata  Pere Andreu Participà en les actuacions del clan familiar Andreu-Rivels , i des del 1940, com a contraaugust musical, juntament amb els seus germans René clown i Marcel,  Celito august, formà part del grup conegut amb el nom de 3 Rivels , que actuà als circs més importants d’Europa Després de retirar-se de les pistes, s’establí a Barcelona, on feu classes de pallasso, d’acròbata i d’equilibrista a la Penya Cultural Barcelonina i, posteriorment, a l’Escola d’Actors de Barcelona i a Àrea Es retirà l’any 1997 Fou guardonat amb el Premio Nacional de…

Organitzat per l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, se celebra a les installacions del seu aeròdrom durant la festivitat de la Verge de Loreto, patrona de l’aviació El seu precedent fou el Festival Aeri Internacional de Sabadell, organitzat l’any 1949 per l’Aeroclub de Sabadell Un dels seus impulsors fou José Luis Aresti i en destacà la demostració de vol del pilot Marcel Doret En les diferents edicions del festival s’han programat diverses activitats, com exhibicions d’avions militars i d’helicòpters, acrobàcies amb avionetes, demostracions de vol amb ultralleugers, llançaments de…

Era dirigit per Domènec Fornés, i els seus principals redactors foren Marcel Riu, JMFolch i Torres i Pelegrí Llangort Del 25 de desembre de 1903 al 24 de juny de 1904 aparegué amb el títol La Tralla del Carreter Després de moltes denúncies i topades amb l’autoritat, el 18 de gener de 1907 deixà de publicar-se Fou continuat per Metralla 16 de febrer de 1907 — juliol del 1909, després de la qual aparegueren altres publicacions amb el mateix títol, i La Nova Tralla 25 de novembre — 30 de desembre de 1907 En una segona època, La Tralla aparegué del 13 de maig de 1922 a l’11 de…

Llicenciat en lleis i filosofia, viu actualment a Roma, on exerceix com a professor d’història de l’art contemporani a la universitat Formà part del Grup 63 i és conegut com a teòric de l’anomenada transavantguarda italiana Al marge de publicar més de vint llibres, dels quals destaquen El territori màgic 1971, La ideologia del traïdor 1976, Vida de Marcel Duchamp 1976, La transavantguarda a Itàlia 1980, La transavantguarda internacional 1982 i Superart 1982, elaborà el darrer capítol de la història de l’art dirigida per G C Argan 1990 Sempre polèmic i radical, ha estat condecorat…

Subtitulada “Portantveu dels catalans de Mèxic”, s’edità en català entre el 1962 i el 1974, i en sortiren 51 números Pel que fa al seu contingut, tenia informació sobre notícies de l’entitat, de Catalunya i de l’exili, a més de reportatges i treballs literaris Fou dirigida per Joan Potau, posteriorment per Ricard Altaba i finalment passà a dependre de l’Institut Català de Cultura, presidit per Antoni Dot Arxer Entre els nombrosos collaboradors catalans, tant de l’exili de Mèxic com de Catalunya, cal esmentar Lluís Nicolau d’Olwer, Marcel Santaló, Ramon Xirau, Carles Muñoz…

Estudià al Conservatori de París, on fou alumna d’Alphonse Hasselmans, de qui es pot considerar hereva i a qui succeí com a professora en aquella institució Es diplomà amb només onze anys amb un primer premi en arpa Debutà el 1901 als Concerts Lamoureux i desenvolupà una important carrera com a concertista Animà molts compositors a escriure per a arpa, entre ells G Fauré, C Debussy i M Ravel Fou també una destacada compositora, amb una considerable producció d’obres dedicades particularment al seu instrument, entre les quals destaca un Concert per a arpa 1901 A més de la seva producció…

Nascut en una família de tradició musical, la seva formació fou encomanada a Blanche Bascourret de Gueraldi Entre el 1944 i el 1952 estudià a l’École Normale de Musique de París, i aquest darrer any ingressà al Conservatori, on estudià amb Marcel Ciampi, i posteriorment es perfeccionà amb Wilhelm Kempff Ha abordat grans cicles, com el dels últims concerts de WA Mozart, que tocà l’any 1964, les trenta-dues sonates de L van Beethoven, interpretades el 1969, i la integral de les sonates de GF Händel, del 1973 Formà duet de piano amb la seva esposa, Tania, i també actuà amb Paul…