Resultats de la cerca

Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona Residí a París i a Munic Reiterà com a temàtica les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú, interpretats amb un estil lluminós, elegant, evanescent i reposat Exposà sovint a Barcelona

Influït pels paisatgistes holandesos barrocs i per Johan Barthold Jongkind i Camille Corot, desenvolupà amb èxit una temàtica de platges normandes, paisatges on l’ambient predomina sobre els personatges Precisament per la llum i per les transparències de l’atmosfera, és considerat un dels principals precursors de l’impressionisme Del seu ampli catàleg, cal destacar la sèrie de croquis, pastels i aquarelles —més de 6 000—, que són un aspecte molt significatiu del seu art, per la rapidesa i la llibertat de realització que comporten D’entre els seus quadres cal recordar Barques prop del molí i…

Depèn del comandant militar de marina de la província marítima a la qual pertany

Germana de l’advocat i activista Vicent Miquel i Diego Filla de mestres, continuà aquesta professió Obtingué el títol l’any 1963 i exercí fins el 2002 a Tavernes de la Valldigna, València i Alcàsser Involucrada des de jove en la recuperació del valencià a l’escola, participà en la creació de la secció de pedagogia de Lo Rat-Penat i del primer Moviment de Renovació Pedagògica de la postguerra al País Valencià Coordinadora i professora de didàctica dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València, sota la direcció…

Llicenciat en dret a Madrid 1907, publicà diversos estudis sobre història del País Valencià Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia 1941, La villa de Callosa de Ensarriá 1960 i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians 1958

Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València 1815 Publicà diversos himnes i poemes —alguns a la premsa— i escrits de tema religiós, tots en llengua castellana

El títol d’almirall és trobat per primera vegada a Sicília al segle XI usat pels genovesos, fou generalitzat a la marina europea durant el segle XIII A l’època de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1231, Carròs figurà ja com a almirall de Catalunya i Mallorca i des d’aleshores sempre hi hagué a la corona catalanoaragonesa almirall i vicealmirall Durant el regnat de Pere III, el comandament suprem de les forces navals reials era assumit per l’almirall, que tenia a les seves ordres tres vicealmiralls, que corresponien, respectivament, als regnes de València i de Mallorca i al Principat…

Deixeble d’Antoni Caba a Llotja Feu una estada a París, on gairebé coincidí amb l’inici públic de l’impressionisme De retorn guanyà medalla d’or a l’Exposició Regional de València 1879 Concorregué a moltes exposicions a les Nacionales de Madrid, des del 1881 hi obtingué la primera medalla el 1906, a les de Belles Arts de Barcelona, des del 1891 primera medalla el 1896, i a nombroses d’internacionals, a Chicago 1893, París 1899, Brusselles 1910, Santiago de Xile 1910, Buenos Aires 1910, Amsterdam 1912, San Francisco 1915, San Diego 1916, Venècia, etc Obtingué nombrosíssims premis, entre els…

Psiquiatre de professió, la seva obra creativa contribuí a l’impuls de la novella al País Valencià a la dècada dels anys setanta i vuitanta i a la creació d’un públic lector El 1976 guanyà el premi Andròmina de narrativa amb Ramona Rosbif 1976 i el 1977 el Ciutat d’Alacant amb la novella Mari Catúfols 1978 La seva biografia Vicent Andrés Estellés guanyà un dels premis de la revista Recull de Blanes i fou publicada com a pròleg en el volum de bibliòfil La marina de V Andrés i Estellés Publicà també les novelles Cabo de Palos 1979, en castellà, Bel i Babel 1980, premi Jaume Roig,  7×7=49 1983 i…

A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els…