Resultats de la cerca
Es mostren 748 resultats
Xines
Caseria
Caseria del municipi de Guadalest (Marina Baixa), al S del terme, a la dreta del riu de Guadalest.
La seva església és dedicada a sant Joaquim i santa Anna
Tamaulipas
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, que limita al N amb els EUA, a l’E amb el golf de Mèxic, al S amb els estats de Veracruz i San Luis Potosí i a l’W amb aquest i amb el de Nuevo León.
La capital és Ciudad Victoria Compost per una immensa plana inclinada suaument cap a l’E, interrompuda per algunes muntanyes de tipus volcànic i vorejada a l’W per la Sierra Madre Oriental La costa és baixa, amb esteros i restingues Els rius més importants són el Río Bravo, el Soto, la Marina i el Pánuco Clima temperat i plujós a la part alta i calorós i amb escasses precipitacions a la plana Vegetació de tipus xeròfil Conreus de cereals, canya de sucre, cotó, blat de moro, arròs, cafè, tabac i llegums Ramaderia La seva font de riquesa principal és el petroli i els seus derivats, i des dels…
torre dels Escipions
La torre dels Escipions
© Fototeca.cat
Història
Nom d’origen probablement erudit amb què és conegut el sepulcre monumental romà bastit prop de l’antiga via Augusta, 5 km al nord de Tarragona, davant la platja Llarga, a la vora de l’actual carretera de Barcelona a Tarragona.
Pertany al tipus de sepulcre en forma de torre i consta de tres cossos Sobre un sòcol o podi de planta aproximadament quadrada 4,47 per 4,72, construït amb grans blocs, s’eleva un segon cos, una mica més estret, amb una motllura inferior El tercer cos, semblant al segon per la part externa, forma a l’interior una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor del qual s’havia erigit La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut, i l’alçada actual és de 9 m El parament de tot l’edifici és de carreus molt ben tallats i ajustats La façana sud del segon cos, visible…
Castell de Malpàs (el Pont de Suert)
Art romànic
El poble de Malpàs es troba al sud del terme, a la part baixa del riuet de Peranera, i és visible des d’altres llocs de la vall Malauradament no hi ha gaires referències documentals del lloc de Malpàs Vers l’any 1090, en la rememoració dels greuges que presentà el comte Ramon IV de Pallars Jussà contra Artau II de Pallars Sobirà, es diu que aquest havia trencat la Treva del Senyor ad Mala , que tant podria tractarse de Malpàs com de Malavella Des de la segona meitat del segle XII, el lloc i castell de Malpàs formaren part de la baronia d’Erill Així, Marina d’Erill deixà en testament l’any…
Tagarina
Caseria
Caseria del municipi de Sella (Marina Baixa), al N del terme, al vessant meridional de la serra d’Aitana.
Berdica
Caseria
Caseria (39 h diss [1960]) del municipi de Benissa (Marina Baixa), 2 km al nord-est de la vila.
Algar
Localitat
Localitat del terme municipal de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), al vessant occidental de la serra de Bèrnia.
El lloc, esmentat ja el 1248, era de població morisca i pertangué eclesiàsticament a Tàrbena fins a la segona meitat del s XVI, que fou annexat a Callosa d’En Sarrià El 1584 la població morisca d’Algar passà al Magrib amb tot, el lloc és esmentat encara al s XVIII La senyoria pertanyia als marquesos d’Aitona Actualment és una masia
Alcia
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Bolulla (Marina Baixa), a la baronia i parròquia del qual pertanyia al s XVI.
Era lloc de moriscs, que es despoblà arran de l’expulsió del 1609
l’Albir
Caseria
Caseria del municipi de l’Alfàs (Marina Baixa), situada prop del mar, al límit amb el terme d’Altea.
La cala o racó de l’Albir forma el sector meridional de l’olla d’Altea, l’extrem de la qual és la punta de l’Albir o de la Bombarda , on es troba el far d’Altea
Lliriet
Caseria
Caseria i antiga alqueria islàmica del municipi de Benidorm (Marina Baixa), situada al sector muntanyós del N del terme.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina