El poble de Malpàs es troba al sud del terme, a la part baixa del riuet de Peranera, i és visible des d’altres llocs de la vall. Malauradament no hi ha gaires referències documentals del lloc de Malpàs. Vers l’any 1090, en la rememoració dels greuges que presentà el comte Ramon IV de Pallars Jussà contra Artau II de Pallars Sobirà, es diu que aquest havia trencat la Treva del Senyor ad Mala, que tant podria tractarse de Malpàs com de Malavella.
Des de la segona meitat del segle XII, el lloc i castell de Malpàs formaren part de la baronia d’Erill. Així, Marina d’Erill deixà en testament l’any 1173 al cellerer del monestir de Santa Maria de Lavaix, dit Bernat de Pedra, un capmàs situat in castro Malpas; aquest és, de fet, el primer esment documental de la fortalesa de l’indret. L’any 1187, en la concòrdia sobre l’honor de Ramon III d’Erill, la seva filla Berenguera i el seu germà Arnau II d’Erill es repartiren per la meitat els dominis que tenia a Malpàs.
En els fogatjaments de la darreria del segle XIV es consigna el loch de Mal Pas, amb 6 focs, dins de la baronia d’Arnau d’Erill. El 1553 tenia 14focs, i segons relació de Lluís de Peguera, de l’any 1632, en la sots-vegueria de Pallars, Malpàs era un dels 45 pobles del comtat d’Erill. Actualment no resta cap vestigi del castell de Malpàs.