Resultats de la cerca

Format al Collegi dels Maristes de Sant Joan de Barcelona, el 1967 fitxà pel Cerdanyola, amb el qual debutà a la màxima categoria Es proclamà campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola 1968, 1969 La temporada 1969-70 jugà a l’Igualada i la següent tornà al Cerdanyola 1970-73, amb el qual fou subcampió de Copa 1973 Fitxà pel Noia 1973-74, 1976-78, el Vilanova 1974-76, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga, l’Sferic de Terrassa i l’Arenys de Munt, en el qual es retirà a trenta-dos anys Posteriorment, practicà el pitch-and-putt

S’inicià al collegi dels Maristes, passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, i debutà a la màxima categoria amb el primer equip La temporada 1956-57 començà una llarga trajectòria com a sènior en vuit equips Club Tennis Barcino 1956-62 Sagrada Família de Terrassa 1963-64 Club Esportiu Laietà 1964-66 Girona Club Hoquei 1966-67 Club Patí Vilanova 1967-70, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya 1968 Club Esportiu Arenys de Munt 1970-72, Club d’Esports Vendrell 1972-73, i Club Hoquei Mataró 1973-78, en el qual també fou jugador entrenador i, un cop retirat, responsable tècnic Jugà…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…

Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura 1903, d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918 Collaborà amb Lluís Domènech i Montaner Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa 1911, amb Francesc Guàrdia, el Casino Espanya de Portbou 1923, la Casa de Correus i Telègrafs 1916-20, amb Eugeni Bona i el Teatre Albèniz 1922-23 de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt 1937, el Casal del Metge de Barcelona 1930 i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929 el Palau Nacional de Montjuïc 1927-29, amb…

Situació Aspecte que ofereix actualment la sepultura de la qual només ha pervingut un tros F Junyent-A Mazcuñan Aquest enterrament es localitza en el context d’un conjunt d’habitació, probablement alt-medieval, vora el Coll de Daví, al sector meridional del terme de Mura Long 1°57’50” - Lat 41°38’45” Per arribar-hi, cal sortir del nucli de Mura en direcció a Terrassa En arribar al quilòmetre 11,2, just al lloc anomenat l’Alzina del Sallari, caldrà deixar el cotxe, per tal de seguir, a peu, per un costerut camí que porta al coll de Tres Creus A partir d’aquí cal seguir el corriol que va a la…

Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos Alella Sant Feliu d’Alella Santa Susanna Arenys de Munt Sant Martí d’Arenys de Munt Sant Miquel de Sobirans Santa Cecília de Torrentbò Argentona Sant Julià d’Argentona Sant Pere de Clarà Sant Jaume de Treià Santa Maria del Viver Sant Martí d’Argentona Sant Miquel del Cros Cabrera de Mar Sant Feliu de Cabrera Sant Vicenç del castell de Burriac Santa Helena d’Agell Sant Cebrià o Santa Margarida Sant Joan de Can Modolell Cabrils Santa Creu de Cabrils Sant Cristòfol de Cabrils Caldes d’Estrac Santa Maria de…

El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al…

Davanter, jugà al CT Barcino 1970-72, el CE Arenys de Munt 1972-73 i el CE Noia 1973-74, abans de fitxar pel Reus Deportiu 1974-86, club en què es retirà Conquerí una Recopa d’Europa 1984, una Copa del Rei 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984, i fou el màxim golejador de la Lliga en tres ocasions Disputà 38 partits amb la selecció espanyola i guanyà tres Campionats d’Europa 1979, 1981, 1983 Com a entrenador, dirigí diversos equips de base al Reus Deportiu, i els primers equips del Cambrils CH, el CH Vilaseca i el CP Calafell Ha estat regidor d’Esports de l’Ajuntament de Reus

Fundat el 1990 amb el nom de Granollers Gralles, el 1995 prengué la denominació actual en fusionar-se amb els Flipper’s de Lliçà de Munt, equip creat el 1992 Fou subcampió de la Lliga Catalana la temporada 1991-92 i es proclamà campió la del 1996-97 Aquell mateix any ascendí a primera divisió estatal Guanyà una Lliga 2000 i fou subcampió de la Supercopa catalana en dues ocasions 1998, 2002 Té equips en categories inferiors Organitza el torneig Ciutat de Granollers de futbol americà i el torneig Fira i Festes de l’Ascensió de futbol flag També té equips de futbol, futbol sala,…