Resultats de la cerca

Fou periodista i seguí la carrera diplomàtica Escriví les novelles Montaña adentro 1923, de tema rural, Humo hacia el sur 1946 i María Nadie 1957, i els contes Raíz del sueño 1949

Dirigí la revista “Die Gesellschaft” ‘La Societat’, 1885-1902, que agrupà els naturalistes alemanys, i escriví novelles sobre Munic, entre les quals Was die Isar rauscht ‘Allò que l’Isar murmura’, 1887

Publicà uns cinquanta volums de poesies, contes i novelles, on predominen els elements fantàstics i misteriosos Es destacà com a autor de poesia infantil The Listeners 1912, Poems for Children 1930, etc

Autor de novelles i narracions Les seves obres — Homes nostàlgics 1934, Música de cambra, Platja de Cassandra 1967— es distingeixen pel rigor de l’anàlisi psicològica i pel lirisme d’algunes descripcions

Es donà a conèixer amb la publicació de novelles de fulletó i obtingué èxits, sobretot amb la creació del personatge aventurer Rocambole Les exploits de Rocambole , 1859 La vérité sur Rocambole , 1867, etc

És autor de novelles melodramàtiques The Deemster 1887, The Manxman 1891, The Christian 1897, The Eternal City 1901, etc Amic de Dante Gabriel Rossetti, escriví el llibre de records Recollections of Rossetti 1928

En les seves novelles, d’inspiració naturalista, descriví la societat russa del seu temps Kitay-Gorod 1882, Vasilij T'orkin 1892, etc Escriví també assaigs de crítica literària, d’història i de política

Fundador del primer periòdic romanès, Albina romîneascǎ ‘L’abella romanesa’, 1929, i promotor de diverses organitzacions culturals en llengua romanesa, és autor de novelles històriques, drames i poesies, influïts sovint pel classicisme renaixentista

Ha escrit, entre altres obres, les novelles Don Goyo 1933, Madrid, reportaje novelado de una retaguardia heroica 1937, El secuestro del general 1973, Jaguar 1976 i les obres teatrals Lázaro 1941, Trilogia ecuatoriana 1959

Des del 1949 residí a Berlín Oriental En els versos Sarmatische Zeit ‘Temps sàrmata’, 1961, etc, i en les novelles Levins Mühle , ‘El molí de Levin’, 1964, utilitzà un llenguatge sobri, ple de malenconia