Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
Sant Eudald de Jou
Veïnat
Veïnat del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa) situat als vessants meridionals del puig Sacreu (589 m alt.), a la capçalera de la riera de Sant Eudald (afluent, amb la de Carreres, del Fluvià).
L’antiga església que dóna nom al lloc és esmentada al s XIV
Sant Feliu del Bac
Església
Església i antiga parròquia del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), a l’antic terme de la Vall del Bac, als vessants septentrionals de la serra de Malforat, dominant la riba esquerra del riu d’Oix.
Consagrada el 996, l’actual edifici és d’època romànica Depèn de la parròquia de Sant Andreu de Porreres
el Llierca
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Garrotxa, afluent al Fluvià per l’esquerra, format per l’aiguabarreig dels rius d’ riera d’Oix
i de riu de Beget
, dins el terme de Montagut, al peu de la serra de Bestracà.
Pren la direcció E-SE, fins que, aigua amunt de Sardenes, rep la riera de Sant Aniol, de la qual adopta la direcció N-S Passa pels municipis de Sales de Llierca, Montagut, Tortellà i Argelaguer i, passat Sant Jaume de Llierca, reforça i regularitza el cabal del Fluvià La gran regularitat del seu cabal s’explica per una circulació subterrània d’origen càrstic Ha estat provat, després del 1950, amb coloració per fluoresceïna, que el Llierca perd per filtració prop de 0,5 m 3 /s, cabal que alimenta l’estany de Banyoles, prop de 20 km al SE i uns 120 m més avall Les infiltracions es produeixen al…
Castellfollit de la Roca
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi de la Garrotxa, a l’interfluvi del Fluvià i del Turonell.
Situació i presentació És envoltat pels termes de Montagut i Oix N i E i de Sant Joan les Fonts S, W i N El municipi inclou un esperó rocós alçat a la confluència del Fluvià i el Turonell format per una alta cinglera de materials basàltics que tots dos corrents fluvials han enfondit a banda i banda d’uns 60 m d’alçada i prop d’1 km de llargada Damunt d’aquest esperó s’alça la vila de Castellfollit de la Roca Travessa el terme una carretera que enllaça amb la variant de la N-260 de Figueres a Olot i amb la C-26 d’Olot a Ripoll Tot el municipi és integrat dins el Parc Natural de la Zona…
Tortellà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès a la riba esquerra del Llierca fins poc abans de la confluència amb el Fluvià.
Situació i presentació Limita amb els termes municipals de Montagut i Oix W, Argelaguer S i Sales de Llierca E i N S'estén al sector de transició entre la muntanya de l’Alta Garrotxa i el sector més planer de la vall del Fluvià La part septentrional del terme és accidentada per la presència dels darrers contraforts meridionals del puig de Bassegoda Montsipòsit, 498 m i Montoriol, 789 m, dominats pels cingles de Monteia o Montella i Entreperes ja a Sales D’aquests cingles davalla la riera de Juiàs, que corre de N a S parallela al Llierca formant el límit oriental, i desguassa directament al…
Santa Maria de Castellar de la Muntanya (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església, enmig del paisatge que l’envolta J M Melció L’església de Santa Maria és la titular del poble de Castellar de la Muntanya, situat a la vall de Castellar o de Colldecarrera, al vessant septentrional de la serra que separa la riera de Bianya de la de Colldecarrera, sobre els vessants orientals de la serra de Malforat i sota el puig de la Cau Mapa 257M781 Situació 31TDG588765 Hom hi pot arribar per Sant Joan les Fonts, després de travessar el Fluvià i pujar fins al Puig de Vivers, per un camí carener que es dirigeix vers tramuntana També s’hi pot…
serra de Bestracà
Serra
Serra que separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1 044 m), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà
.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà 804 m
Sales de Llierca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Garrotxa, estès entre l’alta vall de la riera de Llierca, a l’W, i la vall de la riera de Borró, a l’E.
Situació i presentació Limita amb el municipi d’Albanyà N i E, de la comarca de l’Alt Empordà, amb el de Beuda E, Sant Ferriol SE, Argelaguer SW, Tortellà W i Montagut i Oix W i N El terme s’endinsa en la zona muntanyosa de l’Alta Garrotxa, al sector accidentat per la presència de la serra de Gitarriu 1196 m, els cingles d’Entreperes 1079 m i de Monteia o Montella Aquest sector muntanyós, on hi ha les antigues parròquies rurals de Gitarriu, Sadernes, Entreperes i Monteia, s’allarga al SE per les terres baixes properes a la vall del Fluvià, on hi ha l’antic castell i la parròquia de Sales de…
Castell de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva J Bolòs El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG649759 Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix Pocs centenars de metres…
Torre de la Vall del Bac (la Vall de Bianya)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix un dels murs de l’exterior de l’edifici J M Melció Sala o casa forta situada al costat de l’església de Sant Miquel, al sector més oriental de la Vall del Bac Mapa 256M781 Situaciò 31TDG549796 Des de Sant Pau de Seguries, cal agafar un camí transitable amb auto, bé que no gaire bo, que travessa tota la Vall del Bac, uns 9 km, i porta fins a l’Hostal Un cop aquí, cal anar a peu a Cal Ferrer, passar la riera i pujar per una pista, al llarg d’1 km escàs, fins a arribar a la Torre Hom també pot anar a l’Hostal de la Vall del Bac des de la carretera d’Oix, seguint la…