Situació
Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval. Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva.
J. Bolòs
El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià.
Mapa: 257M781. Situació: 31TDG649759.
Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix. Pocs centenars de metres després del trencall, surt a mà dreta una pista no gaire bona, però transitable, que s’enfila durant uns 5 km fins arribar al cim. (JBM)
Història
El fet que l’indret de Montagut aparegui documentat en un diploma carolingi l’any 898 i que la parròquia de Sant Pere de Montagut sigui esmentada per primera vegada en el testament del comte Sunifred de Besalú i Cerdanya, fet l’any 966, mostra l’antiguitat d’aquesta població, la qual, possiblement, ja tenia un castell en aquesta època.
Tanmateix, la primera notícia documental del “castrum de Monte Acuto, quod vocant Corz”, la proporciona el sagramental o jurament de fidelitat que feren al comte Bernat II de Besalú els nobles del seu comtat, en data imprecisa però sempre situada entre 1070 i 1100. En aquest document, Pere Guillem i Arnau Guillem de Castellar feren jurament de fidelitat al comte de Besalú pel castell de Montagut, prometent-li el lliurament de la fortalesa, sempre que n’exigís la potestat, a ell o a qualsevol representant seu.
Malgrat l’extensió, val la pena veure aquest fragment del document pel seu interès i singularitat: “Iuro ego Petrus Guillermi, filius qui fui Elliardis, femine, tibi, domine Bernarde, Bissullunensium comite, castrum de Monte Acuto, quod vocant Corz, et omnem honorem tuum quem hodie ubique terrarum habes vel in antea adquisieris, sicut in hoc sacramentale scriptum [est], ubique terrarum. Ita iuro et laudo et iurando confirmo et potestatem de predicto castro tibi dabo quociescumque me requisieris inde per te aut per tuum nuncium, et non vetabo me inde videri. […] Iuro ego Arnallus Guillermi de Castellar, filius Ermengardis, femine, tibi, domine Bernarde, Dei gracia Bisullunensium comes, filius Stephanie, comitisse, castrum de Monte Acuto quod vocant Corz, sive castrum de Palaciolo quod vocant Balloria, et omnem honorem tuum quem hodie ubique terrarum habes vel in antea adquisieris, et sicut melius in hoc sacramentale scriptum ita iuro et laudo et iurando confirmo. Et potestatem de predictis castris nuncium, et non vetabo me inde videri, et fidelis ero tibi per fidem rectam, sine engan, de omni vita tua et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent et in homnibus causis in quibus homo debet esse fidelis suo meliori seniori, quod adiuvabo te de omnibus hominibus tocius mundi, sine engan”. Abans de l’any 1119, però, la propietat del castell de Montagut passà a mans d’Ermessenda, muller del vescomte Udalard Bernat de Bas, ja que, en aquesta data, esmentà en el seu testament el “castrum de Monteacuto quod est meum alodium”, que deixava, juntament amb els castells de Beuda i Mont-ros, al seu nét, el vescomte Udalard II de Bas.
La prematura mort d’aquest, l’any 1123, féu que el seu cunyat, el senescal Guillem Ramon de Montcada, assumís la tutoria del seu fill i hereu, Pere Udalard, encara infant. Aquest fet explica que, l’any 1126, Ramon Berenguer III de Barcelona confiés a aquest senescal, per un període de 15 anys, les possessions del vescomte de Bas, entre les quals hi havia el castell “de Monte Acuto”. Un any més tard, Guillem Ramon de Montcada jurava fidelitat al comte de Barcelona per aquests territoris: “Et dabo tibi potestatem de castro Malan et de castro Castilionis et de castro Muntros et de castro de Beuda et de castro Castlar et de castro Muntagut et de omnibus forticiis et podiis et rochiis, condirectis vel discondirectis que sunt vel erunt in omni honore qui fuit de Udalardo vicecomite de Bass”.
Aquell mateix any 1127, tanmateix, la mort de Pere Udalard féu passar el títol vescomtal de Bas i les seves propietats a la seva tia àvia, Beatriu, muller de Ponç Hug de Cervera.
L’any 1198, Hug de Torroja, vescomte de Bas, cedí al seu cosí, Pere de Cervera, entre d’altres possessions, el castell de Montagut i el seu termenal, d’acord amb una concòrdia establerta entre ambdós.
Uns anys més tard, el 1213, calgué una nova concòrdia, entre Pere de Cervera i Berenguer de Vilar, en heretar aquest el feu del castell de Montagut. En aquest document, Pere de Cervera acceptà les dues terceres parts de l’honor de Montagut i reconegué a “B. de Villari et matre tue Saurimonde et vestris in perpetuum ad feudum terciam parte honoris de Monte Acuto cum terminis suis preter milites et feudos et corpus castri”.
Vers l’any 1240, Pere III, jutge d’Arborea i vescomte de Bas, vengué a Simó de Palau el vescomtat de Bas, el qual passà a la seva mort a Sibil·la, la seva filla i hereva (1247).
Sibil·la, comtessa d’Empúries en haver-se casat amb Hug V d’Empúries i vescomtessa de Bas, que utilitzava també el títol de “domina castri de Monte Acuto”, vengué al rei Pere II de Catalunya-Aragó els castells de Castellfollit, Mont-ros, Monells i Montagut i el vescomtat de Bas, el 1280, absolent els seus castlans, cavallers i habitants de la fe que li havien jurat i ordenant-los que fessin homenatge al rei.
Tenint present aquest document, hom no n’entén un altre, datat dos anys abans, el 1278, que esmenten F. Monsalvatje i P. Català, segons el qual Sibil·la expressava al rei Pere II: “Et gratis ac spontanea voluntate accipio pro vobis et vestris perpetuo de nuovo in feudum castrum de Monte-Acuto Bisuldonensi cum suo termino”.
Malgrat la venda de 1280, l’actuació de Ponç Hug IV d’Empúries, fill de Sibil·la, davant la invasió francesa de l’any 1285, li valgué, aquell mateix any, la investidura per part de Pere II, entre d’altres, del castell de Montagut.
El 1315, Jaume II de Catalunya-Aragó cedí el vescomtat de Bas i els castells de Mont-ros, Castellfollit i Montagut, dels quals es reservava el domini directe, al comte Malgaulí d’Empúries, que s’intitulava, el 1316, “vicecomes de Basso et dominus castrorum de Monte Acuto et de Castro Folito et de Monterusso ”. Aquests castells foren venuts, a carta de gràcia, per Malgaulí a Dalmau de Palol, abans de l’any 1321, quan el rei perdonà al comte d’Empúries el pagament del lluïsme per aquesta venda, tot recordantli “que pro nobis tenebat in feudum”.
Tanmateix, la situació econòmica dolenta dels comtes d’Empúries possibilità que, el 1339, Pere III de Catalunya-Aragó incorporés a la corona els castells i llocs de Castellfollit, Montagut i Mont-ros i llurs termes, dominis i jurisdiccions, prohibint llur infeudació.
Ja en l’edat moderna, el rei Felip III d’Espanya creà Guerau Galceran de Cruïlles i de Santa Pau, primer comte de Montagut (1599), la família del qual posseí el castell de Montagut, com a mínim, fins al segle XVII. (JFC)
Castell
Planta, a escala 1:200, del castell.
J. Bolòs
El castell del Cós devia ésser format per una torre i per unes muralles que, potser, als llocs on no hi havia espadat tenien un vall exterior. Actualment resta la part inferior de la torre medieval. Les muralles són, en canvi, d’època força moderna. Així mateix, el vall bastant profund que s’estén al costat de tramuntana de la torre no pot ésser pas datat amb seguretat.
El nivell inferior de la torre, en canvi, és força ben conservat. A l’interior té un diametre de 4,70 m i el gruix de les seves parets és de 170 cm. La cambra inferior, a la qual s’entra per un esvoranc fet al mur, té una alçada de 5,10 m i és coberta per una falsa cúpula que arrenca d’un relleix de 15 cm d’ample, situat a uns 190 cm per damunt del sòl actual. Aquest petit replà degué servir per suportar l’estructura de bigues i canyes feta per a bastir la cúpula; a mitja cúpula encara hom pot veure les empremtes deixades per l’encanyissat.
Del nivell superior, on, com és normal, hi devia haver la porta d’entrada, gairebé no en resta res. Les parets perimetrals són fetes modernament. Al terra d’aquest nivell, al qual hom pot pujar per una escala metàl·lica interior, hi ha un paviment de rajoles molt recent, fet quan hi fou col·locat un vèrtex geodèsic.
Els carreus dels murs medievals tenen la cara exterior si fa no fa rectangular i no són gaire treballats ni gaire grans (uns 20 cm d’alt per 25 cm de llarg, 25 cm per 40 cm o, fins i tot 20 cm per 20 cm). Tot i que sigui difícil d’assegurar, probablement corresponen a una construcció del segle XI o, a tot estirar, del començament del segle XII.
Al mateix altiplà que hi ha al cim de la muntanya del Cós, a uns centenars de metres del castell, hom veu, a banda i banda de la pista, restes de murs, que potser corresponen a construccions medievals. (JBM)
Bibliografia
- Francesc Monsalvatje i Fossas: Noticias históricas, vols. XI, XII, XV i XIX, Imprenta y Librería de Juan Bonet, Olot 1889-1908.
- Francesc Miquel i Rosell: Liber feudorum maior, vol. II, Centro Superior de Investiaaciones Científicas, Barcelona, 1947, pàg. 13.
- Pere Català i Roca: Castell de Montagut, dins Els castells Catalans, vol. III, Rafael Dalmau, Editor, Barcelona 1971, pàgs. 63-68.