Resultats de la cerca

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…

Jesuïta Fou promotor de la collecció de poesia “Les Hores Extres” És autor dels reculls poètics Les paraules no basten 1963 i Comptar les bigues 1968, de les novelles Pàtria ignorada 1968 i Rescat d’ambaixadors 1970 —influïdes per l’existencialisme i la moderna novella catòlica—, de les narracions De Gaulle se’n va 1968 i, entre els estudis religiosos, L’Estat i les Esglésies per separat 1971 i Vidal i Barraquer Síntesi biogràfica 1977 El 1980 hom publicà, pòstumament, el recull de la seva poesia completa Inaudits testimonis Amb motiu dels vint-i-cinc anys de la seva mort s’edità…

Estudià medicina i filosofia a les universitats de Leipzig, Bolonya, Pàdua i Ferrara, on es graduà en medicina Exercí de metge a la localitat minera de Joachimsthal Jáchymov, Bohèmia 1527-33, on s’afeccionà a la mineralogia i a la metallúrgia, i després a Chemnitz, Saxònia 1534-55 Deixà nombrosos escrits sobre mineria i mineralogia Bermannus, sive de re metallica dialogus 1530, De ortu et causis subterraneorum 1546, De natura fossilium 1546, on intentà una classificació dels minerals basant-se en llurs propietats físiques, De veteribus et novis metallis 1546, etc La seva obra més important és…

Fou professor a la Universitat de Nancy 1873-77, a l’École Normale Supérieure de París 1877-78 i a la Sorbona 1898-1909 Mestre insigne de la geografia humana, es preocupà per l’acció de l’home en el medi físic on és immergit i, en certa manera, per les diferents modalitats d’adaptació a unes condicions físiques més o menys difícils Fou un dels promotors dels estudis de geografia regional a França Creà i dirigí la revista Annales de Géographie i dirigí la collecció Geographie Universelle Entre les seves obres cal esmentar États et nations d’Europe 1881 i Atlas général d’histoire et de…

Provinent d’una família de pagesos empobrits, estudià a Uppsala El 1895 es donà a conèixer com a poeta amb la publicació de Vildmarks och Kärleksvisor ‘Cançons del bosc i de l’amor’, i amb Fridolins visor ‘Les cançons de Fridolin’, 1898 obtingué un gran èxit La seva obra, una de les principals de la lírica sueca del s XX, palesa nombroses influències, entre les quals la de la poesia popular, la del barroc i la dels romàntics Molts dels seus reculls estan situats en el marc de les tradicions i del paisatge de la seva regió nadiua Flora och Pomona ‘Flora i Pomona’, 1906 i Hösthorn ‘Cor de…

Format a la Universitat de Pisa, fou enginyer de la Mancomunitat de Catalunya i catedràtic de l’Escola Superior d’Agricultura Publicà diversos estudis i un diccionari d’agricultura, així com —en collaboració— un diccionari de zootècnia Fou director del Collegi d’Art Major de la Seda i, a la postguerra, treballà per la recuperació d’aquest sector tèxtil Fou secretari general de la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona 1929 i, després, delegat de l’INLE a Catalunya i les Balears Traduí al castellà i prologà el Diario de Galeazzo Ciano 1946, amb el pseudònim de Fabio Congost El seu llibre…

Estudià lletres i dret a la Universitat de San Marcos de Lima L’any 1918 publicà el seu primer llibre de poemes, Los heraldos negros , que presenta una clara influència del Modernisme Trilce 1922 constitueix una ruptura amb el món poètic anterior i s’insereix, per la forma i pel llenguatge, en els corrents avantguardistes El 1923 s’installà a París, des d’on féu diversos viatges a l’URSS i a Madrid, on s’installà un quant temps en ésser expulsat de França Adscrit al partit comunista des del 1931, aquell mateix any publicà a Madrid la novella El Tungsteno Arran de la Guerra Civil Espanyola…

Professor de filologia llatina medieval a Munic, hom el considera l’iniciador del mètode modern per a l’estudi d’aquesta especialitat De la seva obra erudita cal destacar, en primer lloc, l’edició dels Poetae latini aevi carolini 1886-96, inclosa en els Monumenta Germaniae Historica Ultra diverses edicions i estudis sobre autors medievals, es dedicà especialment a Tit Livi 1904, i treballà també sobre la història de la regla de sant Benet Textgeschichte der Regula SBenedicti, 1898 Escriví assaigs sobre història de la literatura medieval O Roma nobilis , 1891 i investigà sobre les fonts de…

Influït per Ruskin, portà la seva prosa, d’estil delicat i musical, a qüestions que eren experiències pròpies de l’art Visità Itàlia i, amb els seus Studies in the History of the Renaissance 1873, contribuí a promoure l’esteticisme i el decadentisme anglesos Hom hi aprecia la seva crítica i concepte de l’art basat en el poder de penetració psicològica Fou constant a desenvolupar la seva ideologia espiritual i religiosa que teoritzà a la novella Marius the Epicurean 1885 o a Appreciations, on idealitzava la funció de l’artista En la resta de la seva obra, publicada pòstumament,…

Es donà a conèixer com a poeta amb els reculls Les Cariatides 1842 i Les stalactites 1846, que foren ben rebuts pels romàntics però el veritable èxit li arribà amb Odes funambulesques 1857 i Exilés 1867, de construcció virtuosa i gratuïta, que més tard influirien en els simbolistes i que el dugueren a ésser considerat un dels mestres del parnassianisme Teoritzà la seva concepció elegant i artificiosa del poema a Petit traité de poésie française 1872 Escriví peces escèniques en vers —oposant-se al nou corrent burgès del teatre— entre les quals destaquen les fantasies històriques en un acte…