Resultats de la cerca
Es mostren 1359 resultats
llibre de la cort
Història del dret
Registre on els notaris, en funcions d’escrivà d’una cort senyorial o baronial, inserien decrets, ordinacions i privilegis donats pels barons o llurs procuradors generals, bans d’aquests o dels batlles.
També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII
culpabilitat
Dret penal
Responsabilitat criminal.
Comporta per al culpable la imposició d’una pena i l’obligació de respondre dels perjudicis civils causats pel fet punible El grau de culpabilitat depèn dels passos recorreguts en el camí del delicte, de la participació poc o molt directa i de les circumstàncies que concorren en el fet culpa
Théophile de Viau
Literatura francesa
Poeta occità en llengua francesa.
Esperit fortament antireligiósi llibertí, la publicació del seu Gabinet satyrique li comportà nombroses enemistats Tot i que es convertí al catolicisme fou hugonot, se li atribuí el recull Le Parnasse satyrique 1623,pel qual fou condemnat a mort, bé que la pena li fou commutada per una altra de molt lleu
afusellament
Dret militar
Execució militar de la pena de mort amb una descàrrega de fusells.
condoldre’s
Expressar el sentiment que hom té per la pena d’un altre.
commutar
Mudar (una pena, una obligació, etc), per una altra de més lleugera.
tumult
Dret penal
Acció consistent a interrompre o impedir els actes propis d’una confessió religiosa.
L’article 523 del codi penal considera el tumult com una forma de coacció i no com un delicte en ell mateix Suposa un atemptat contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos La pena aplicable en aquests casos és més greu si el tumult s’ha produït en un lloc destinat al culte
Jordi Tomàs i Freixa
Cinematografia
Cineasta amateur i col·leccionista.
Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es caracteritza…
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la…
monestir d’Espirà de l’Aglí
Aspecte de la capçalera de l’antiga església del monestir d’Espirà de l’Aglí de mur en marbre blanc i gris fosc; al fons, el campanar (segle XI)
© Fototeca.cat
Priorat
Antic priorat canonical augustinià (Santa Maria d’Espirà), actual parròquia d’Espirà de l’Aglí, fundat el 1136 pel bisbe d’Elna Udalgar.
L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina