Resultats de la cerca

El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…

Biografia Començà el noviciat a l’Escola Pia d’Oliana el primer de juliol de 1703 i professà a l’orde el 2 juliol de 1704 Estudià a la Universitat d’Osca i fou ordenat de sacerdot el 21 de setembre de 1709 a Barcelona En esclatar la guerra de Successió els escolapis sards marxaren a la seva terra i a Catalunya només quedà un reduït grup de catalans amb algun aragonès que assumiren la continuïtat de l’Escola Pia El pare Miquel fou un dels religiosos fonamentals d’aleshores esdevingué rector de Castellbò 1711-12 i de Moià 1712-24, mentre ensenyava filosofia, teologia, llatí o retòrica als seus…

Antigament era anomenat de Vilet o de Siurana El 1077 el bisbe Julià de Saragossa el donà al monestir d’Alaó El 1153 ja no tenia comunitat El 1170 la seva possessió fou discutida entre el prior de Gualter, al qual feia costat l’abat de Ripoll, i l’abadia d’Alaó Es feu una concòrdia amb intervenció del papa i d’un concili de Tarragona, i l’església fou per a Alaó El terme de Vilet formà una quadra, dins el del castell de Gavasa

Sembla que més tard fou retornat al seu fill Guillem Ramon de Montcada i Carròs mort el 1448

Situació i presentació Es localitza a la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp, a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus Ubicat al sector est de la Secuita, ocupa uns 4,2 km 2 , una quarta part de tot el terme municipal Resseguir els límits en detall és complicat, però limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar Pel sud-est, una bona part del…

Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera

Situació Vista de l’interior de l’església, avui convertida en magatzem Hom pot veure’n la capçalera, precedida per un arc ultrapassat, posteriorment reformat F Tur A mig quilòmetre escàs vers migdia del poble de Sant Mori hi ha el Mas Sala, que té actualment afegides les restes de l’església pre-romànica de Sant Julià, també anomenada Sant Julià del Mas Sala Els vestigis d’aquest temple són utlitzats actualment com a magatzem o pallissa Mapa 296M781 Situació 31TDG993665 Per anar-hi cal agafar la carretera que porta a Sant Mori des de la que va d’Orriols, a la N-II, fins a l’Escala El Mas…

Mapa de l’Alt Empordà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Badia Alt Empordà Agullana Santa Maria d’Agullana Santa Eugènia Santa Maria de l’Estrada Albanyà Sant Pere d’Albanyà Santa Maria del Fau Sant Cristòfol dels Horts Sant Feliu de Carbonils L’Armentera Sant Martí de l’Armentera Santa Cristina Avinyonet de Puigventós Sant Esteve d’Avinyonet Santa Eugènia Sant Joan Bàscara Sant Iscle de Bàscara Sant Miquel de Terrades Sant…

Mare de Déu de Montserrat i donants, sXVII MVP / GS El 1493, Ferran II obtenia, no sense dificultats, del papa Borja —Alexandre VI—, la butlla d’annexió de l’abadia benedictina de Montserrat —que fins aleshores havia estat subjecte a la seu apostòlica i depenia de la Congregació Claustral Tarraconense— a la congregació de Valladolid els observants L’excusa havia estat la decadència i l’abjecció dels monjos montserratins, tot i la voluntat de l’abat Joan de Peralta d’aplicar-hi les reformes del monestir de Santa Justina de Pàdua El 28 de juny de 1493, onze monjos vallisoletans prengueren…