Resultats de la cerca

Vida i obra Fou editor de les revistes “ La Columna de Foc ” 1918-20 i Reus, 1973  1923, entre d’altres Amb aquestes publicacions intentà donar un impuls a Reus a idees radicals amb una certa connexió amb l’avantguarda i amb Salvat-Papasseit com a model La seva obra primerenca queda en aquesta línia, tal com exemplifiquen els opuscles El fruit d’una passió 1918, Cercant la pau del cor 1918, Fritz i Emma 1922 i Buirac 1923 Pel seu catalanisme, fou desterrat fora de Catalunya durant la dictadura de Primo de Rivera En la postguerra continuà sent un important activista…

Defensa que es formà al Reus Deportiu, amb el primer equip del qual debutà a disset anys a la divisió d’honor Jugà amb el Reus finsla temporada 1984-85, quan fitxà pel Liceo de la Corunya En el club gallec hi estigué cinc anys fins que la temporada 1989-90 tornà al Reus, equip en el qual es va retirar l’any 1992 Amb el Reus guanyà una Recopa d’Europa, una Supercopa d’Espanya i una Copa del Rei, i amb el Liceo, dues Copes Intercontinentals, duesCopes d’Europa, dues Supercopes d’Europa, dues Copes del Rei i dues Lligues Fou internacional…

En articles d’opinió, divulgació i crítica bibliogràfica ha emprat l’acròstic Ogima Selga Autodidacte format sota les directrius dels noucentistes reusencs Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna —amb els quals és coautor de la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena 1960—, practicà l’excursionisme i participà en activitats de redreçament cultural Ha presidit l’Associació Excursionista de Reus, el Centre de Lectura de Reus i l’Associació d’Estudis Reusencs i, a més, ha estat vicepresident i un dels fundadors de la Societat d’…

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la…

Davanter, començà al Club Patí Reus, filial del Reus Deportiu, al qual s’integrà el 1967 i amb el qual guanyà cinc Copes d’Europa 1968-72, cinc Lligues 1969-73 i tres Copes d’Espanya 1970, 1971, 1973 També jugà al Reus Ploms 1974-81, i en els anys vuitanta fou entrenador dels dos clubs Després entrenà equips d’hoquei de base i el 2009 entrà al Comitè Tècnic de la delegació tarragonina de la Federació Catalana de Patinatge

Format al Reus Ploms, equip en el qual jugà fins el 1987, també fou jugador del Reus Deportiu, el Club Natació Piera i el Club Patí Vilafranca Amb el Reus Deportiu es proclamà campió de Lliga de primera divisió 1987-88 Com a tècnic, debutà el 1984 en categoria regional i posteriorment fou entrenador del primer equip i coordinador del Reus Ploms 1986-90 i 1997-98, el Calafell 1989-90, el Vila-seca 1990-91 i 1993-95, el Cambrils 1991-93, el Noia 1994-95, el Flix 1995-96 i el Reus Deportiu 1999-2002, on també ocupà el càrrec el…

Es formà al Reus Deportiu i jugà amb el primer equip, sempre en la màxima categoria 1965-74 Guanyà sis Copes d’Europa 1967-72, vuit Lligues 1966-73, quatre Copes del Rei 1966, 1970, 1971, 1973 i la petita Copa del Món 1969 En la seva darrera temporada jugà també uns quants mesos cedit al Reus Patín i al Calafell Fou campió d’Europa júnior 1968 amb la selecció espanyola Es retirà a vint-i-cinc anys, després d’una greu lesió al genoll Com a entrenador, dirigí durant una temporada el primer equip del Reus Deportiu 1975-76 i posteriorment el Club Patí…

Davanter Fitxà pel Reus Deportiu 1967-85, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà tres Copes d’Europa 1970, 1971, 1972, una Recopa d’Europa 1984, quatre Lligues 1970-73, quatre Copes del Rei 1970, 1971, 1973, 1983 i una Supercopa d’Espanya 1984 Marxà al Monza italià 1985-87 i tornà al Reus Deportiu, on jugà la temporada 1987-88 i penjà els patins Fou 103 cops internacional absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà el Campionat del Món 1976 També assolí tres Campionats d’Europa júnior Com a directiu, ha estat vicepresident del Reus…

Com a corredor de pista destacà el triomf al Critèrium de Reus 1928 i en ciclisme de carretera, la victòria en la prova Barcelona-Igualada-Barcelona 1935 Posteriorment fou president del Club Ciclista Reus