Resultats de la cerca
Es mostren 258 resultats
Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau)
Art romànic
Situació Planta, a escala 1200, de l’església G Orriols L’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, situada al sector més oriental del terme, a 927 m d’alt i en un magnífic mirador de les Guilleries, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau, depèn de la parròquia de Sant Hilari Sacalm És a l’extrem d’una carena que domina tota la vall del Ter Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 54,2 —y 42,8 31 tdg 542428 Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 27,5 de la carretera de Vic a…
Torre de Sant Joan (Osor)
Art romànic
Situació Fortalesa situada sobre un petit puig a tocar de la riera d’Osor en resta una notable torre i elements dels murs que la protegien A Caballé La torre coneguda amb el nom històric de Sant Joan queda situada a l’extrem d’un contrafort, a l’esquerra de la riera d’Osor, a uns 2 km d’aquesta població El seu emplaçament damunt un pas estret tenia com a missió el control i la defensa de l’únic accés a la vila, pel cantó de llevant Per arribar-hi cal deixar la carretera que va d’Anglès a Sant Hilari Sacalm, un cop passat el quilòmetre 8, i travessar la riera per un pont que mena…
Joan de Serrallonga
Joan de Serrallonga, segons un gravat romàntic
© Fototeca.cat
Història
Nom popular amb què és conegut Joan Sala i Ferrer, bandoler nyerro i cap de quadrilla esdevingut famós per la seva actuació i pel mite creat sobre seu per la literatura barroca i romàntica.
Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga 1618, pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm Selva, d’on prengué el cognom o apellatiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull 1622 Quan l’anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb…
Mansolí
Parròquia
Antiga parròquia de Santa Maria del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a la vora de la riera d’Osor, al sector N del terme.
És esmentada ja el 1038 l’antiga església s XIII ha estat convertida en santuari marià El 1880 fou bastida una nova església, prop de la font Picant Hi hagué una casa forta domus de Mansolí i una família d’aquest nom que, al s XIV, es fusionà amb els Vilalleons i després amb els Alta-riba El nom de Mansolí, derivat d’un diminutiu de mansus , ha estat alterat modernament pel de Monsolí o Monsolís , erronis
Castell de Rupit (Rupit i Pruit)
Art romànic
Situació Una vista de la penya damunt la qual hi ha les poques restes que encara ens han pervingut de l’antiga fortalesa de Rupit M Anglada El castell de Rupit, successor que fou el segle XI del de Fàbregues, es troba erigit enmig del poble homònim, damunt un penyal que s’erigeix darrere l’església parroquial Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 55,9 —y 52,8 31 tdg 559528 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Olot Després de passar Cantonigròs, al cap d’uns 2 km a mà dreta hi ha el trencall…
castell de Fornils

El castell de Fornils
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Castell
Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, del municipi de Susqueda (Selva), dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far.
Es formà del fraccionament de l’antic castell de Fàbregues, i donà nom a l’església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles És esmentat entre el 1180 i el 1395 el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d’ésser esmentat des del segle XV
Espinelves

Espinelves
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació El municipi d’Espinelves, tot i pertànyer a la comarca d’Osona, és adscrit administrativament a la província de Girona Limita al NE amb el municipi de Vilanova de Sau, a l’E amb Sant Hilari Sacalm i al SE amb Arbúcies, ambdós pertanyents a la comarca de la Selva, al SW limita amb Viladrau i al NW amb Sant Sadurní d’Osormort El terme, dins la subcomarca de les Guilleries, és força accidentat, amb un nombre important de turons, que assoleixen les màximes altituds al sector oriental del municipi Fent límit amb Viladrau hi ha la baga d’en Caseta 826, el turó de les Lloberes…
Cabreroles
Castell
Antic castell, actualment masia, del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a l’antic terme de Querós, a 880 m d’altitud, damunt la riba dreta del Ter.
Sant Miquel de Solterra

Sant Miquel de Solterra
Albert (CC BY 2.0)
Cim
Cim culminant (1.202 m d'alt.) de la serra de les Guilleries, dins de la comarca de la Selva, al límit municipal de Sant Hilari Sacalm i Osor.
És coronat per una gran creu de ferro amb tres formigues de forja al peu, allegòriques de la munió de formigues alades que sempre hi ha en aquest cim Hi ha les restes de l’antiga capella de Sant Miquel i del castell de Solterra
comtat de Girona

Mapa del comtat de Girona
© Fototeca.cat
Història
Territori entorn de la ciutat de Girona regit per un comte.
Després que els homes de Girona lliuraren la ciutat a Lluís el Piadós 785, hom organitzà el comtat, que fou encomanat a Rostany, segurament un franc, i que estenia la seva jurisdicció des del comtat d’Empúries i la mar fins al Montseny i la Tordera per la banda de ponent i les muntanyes d’Osona o les Guilleries pel nord-oest, incloent-hi aleshores el pagus de Besalú El segon comte fou Odiló 812-817, i el 817 el comtat fou integrat, amb Narbona i els altres comtats orientals de Barcelona, d’Empúries i de Rosselló, a la marca de Septimània En morir Odiló, Berà de Barcelona fou nomenat comte de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina