Sant Andreu de Bancells (Vilanova de Sau)

Situació

Planta, a escala 1:200, de l’església.

G. Orriols

L’antiga parròquia de Sant Andreu de Bancells, situada al sector més oriental del terme, a 927 m d’alt i en un magnífic mirador de les Guilleries, tot i que pertany al municipi de Vilanova de Sau, depèn de la parròquia de Sant Hilari Sacalm. És a l’extrem d’una carena que domina tota la vall del Ter. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781: x 54,2 —y 42,8 (31 tdg 542428).

Per arribar-hi cal situar-se al quilòmetre 27,5 de la carretera de Vic a Sant Hilari, des d’on surt, en direcció a tramuntana una pista forestal que, després de recórrer uns 8 km, arriba al temple. (GOP)

Història

L’església de Sant Andreu de Bancells es trobava situada dins l’antic terme del castell de Cornil, i, quan aquest desaparegué, quedà en la demarcació de Sau o de la vall de Sau. Inicialment fou una església sufragània de la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau, per esdevenir més tard parròquia independent, condició que ha mantingut fins a l’actualitat.

El terme del castell de Cornil i el lloc de Sau es documenten l’any 917, quan Guidiscle i la seva muller Bulgara i Ofili vengueren a Esclua una casa amb pati i hort, situats al comtat d’Osona, al terme del castell de Cornil, a la vila de Sau. Aquest mateix any i el següent el dit Esclua feu més compres al terme del castell de Cornil, algunes de les quals cal situar a la vall de Sau.

L’església es documenta en una relació de parròquies del bisbat de Vic, datable entre el 1025 i el 1050, on apareix que la parròquia de Santa Maria de Vilanova de Sau, té com a sufragània l’església de Sant Andreu, que només pot ser Sant Andreu de Bancells, la qual cosa es confirma en una altra llista anterior al 1154 on figura la parròquia de Bancells totalment independent mentre que la de Santa Maria de Vilanova tenia com a sufragànies les de Sant Romà de Sau i Sant Pere de Castanyadell. A partir d’aquest moment sempre mantingué la condició de parròquia.

L’edifici romànic es modificà el 1624 quan se li afegiren dues capelles laterals a manera de creuer, amb una sagristia, i fou canviada de lloc la porta d’entrada i obert a ponent un portal i el campanar d’espadanya es convertí en una petita torre de coberta piramidal.

El temple és avui l’església parroquial d’unes poques masies habitades i el seu edifici després d’una modesta però acurada restauració, es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)

Església

El temple de Sant Andreu de Bancells és de planta rectangular, d’una sola nau, coberta amb volta de canó i teulada de teules, sobreaixecada en època posterior (segle XVII), amb barbacana de lloses.

Hom accedeix a la nau per una porta oberta al mur de ponent.

Per l’extrem de llevant la nau és rematada amb un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera i coberta de lloses, amb una finestra de doble esqueixada al centre, i que exteriorment presenta sobre els murs una decoració a base d’un fris d’arcuacions cegues en sèrie de quatre entre lesenes, amb un total de 12. Sobre les arcuacions hi ha un fris en dent de serra, sobre el qual hi ha una cornisa que forma el ràfec. L’absis és ornamentat interiorment per tres arcades cegues amb les corresponents bandes verticals, en la central de les quals s’obre la finestra absidal.

L’aparell ha estat fet amb blocs de mides mitjanes poc carejats, formant filades molt clarament. La junta és molt poc pronunciada i el morter emprat és pobre de calç i molt ric en sorra.

El temple ha estat molt modificat i sembla ésser que al punt on comença el cor hi havia un arc toral que fou eliminat per tal d’aprofitar les pedres per a construir l’arc que obre les capelles laterals, d’època més tardana.

El campanar, actualment de planta quadrada, que descansa sobre la volta a l’extrem de ponent, té unes pedres que semblen aprofitades d’elements anteriors de l’edifici. (GOP)

Bibliografia

  • Antoni Pladevall: Les Guilleries: síntesis histórica y evolución demográfica, “Ausa”, vol. III (1958-1960), pàg. 341.