Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
John Weldon
Música
Compositor i organista anglès.
Rebé les primeres classes de música de l’organista John Walter El 1693 era alumne de H Purcell i el 1694 fou nomenat organista al New College d’Oxford Arribà a ser organista a la capella reial el 1708 i segon compositor el 1714 Des del 1715 fou també organista de Saint Martin-in-the-Fields Autor de considerable talent, conpongué música per a l’escena, odes i cançons i música sacra i instrumental Entre les seves obres escèniques cal destacar The Judgment of Paris 1701 i The Tempest 1712 Pel que fa a la producció religiosa, són notables els seus trenta anthems La característica…
Rudolf Moralt
Música
Director d’orquestra alemany, nebot de R. Strauss.
Entre el 1919 i el 1923 fou assistent de B Walter i H Knappertsbusch a la Staatsoper de Munic En 1923-28 fou director a l’Òpera Estatal de Kaiserslautern, i en 1932-34, del Deutsches Theater de Brno Dirigí a Brunsvic 1934-36 i Graz 1937-40 i el 1937 fou convidat a dirigir a la Staatsoper de Viena, de la qual el 1940 fou nomenat director titular, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1952 actuà al Festival de Salzburg Alternà el gran repertori clàssic i romàntic alemany WA Mozart, R Wagner i les obres de compositors contemporanis com E d’Albert, H Pfitzner o R Strauss Enregistrà…
Mark Rydell
Cinematografia
Director i actor cinematogràfic nord-americà.
Començà la carrera com a actor en sèries de televisió, i en el cinema en Crime in the Streets 1957, de Don Siegel Seguiren una desena de títols com a actor secundari, entre d’altres The Long Goodbye 1973, de Robert Altman, Good Men 2001, de Brian Connors i Hollywood Ending 2002, de Woody Allen El 1967 es donà a conèixer com a director amb el film The Fox , basat en l’obra de DH Lawrence Altres pellícules són The Cowboys 1972, Harry and Walter Go to New York 1976, The Rose 1979, On Golden Pond 1981, per la qual fou nominat a l’Oscar, The River 1984, Intersection 1994, Crime of…
Konrad Wachsmann
Arquitectura
Arquitecte i teòric alemany establert als EUA.
Estudià a Dresden i a Berlín, on fou alumne de Heinrich Tessenow i de Hans Poelzig S'especialitzà en aspectes del procés d’industrialització dels elements de l’edifici Installat als EUA, el 1941 s’associà amb Walter Gropius i crearen la General Panel Corporation per a la producció d’elements prefabricats per a la construcció, en especial tubs d’acer Cal significar, entre les seves obres, la construcció d’hangars 1950-53 prefabricats Fou professor a l’Illinois Institute of Technology, de Chicago 1950, i a partir del 1964, director de la Building Research Division de la Universitat…
Néstor Martín y Fernández de la Torre
Pintura
Pintor, conegut simplement com a Néstor.
Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…
Erik Werba
Música
Pianista i compositor austríac.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena, on fou alumne d’Oskar Dachs piano i Joseph Marx composició Més tard ingressà a la universitat i estudià amb Robert Lach, Egon Wellesz i Erich Schenk Des del 1949 alternà docència a l’Acadèmia de Música de Viena i a la de Graz amb la tasca de crític i assagista musical, que exercí entre el 1945 i el 1965 Dedicà una atenció especial a les figures de WA Mozart, H Wolf, J Marx i G Mahler Acompanyà cantants del relleu d’Irmgard Seefried, Christa Ludwig, Walter Berry, Peter Schreier i Nicolai Gedda Impartí classes d’acompanyament a Salzburg,…
estereotip
Sociologia
Idea preconcebuda i simplificadora, basada
generalment en pseudoconeixements, tòpics o patrons culturals prèviament establerts, que hom utilitza per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups.
Els estereotips simplifiquen la realitat i la fan més comprensible Es vehiculen mitjançant construccions lingüístiques relativament simples, necessàries en el procés de socialització El concepte d’estereotip s’empra preferentment en el camp de la psicologia social, però s’ha estès a altres disciplines de coneixement En el seu llibre Public Opinion 1922, el periodista i sociòleg nord-americà Walter Lippman identificà els mitjans de comunicació com els principals creadors i vehicles d’estereotips en les societats democràtiques modernes, en les quals els ciutadans han de prendre…
Abbey Simon
Música
Pianista i pedagog nord-americà.
Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia amb David Saperton i Joseph Hofmann i a Nova York amb Leopold Godowsky L’any 1940 guanyà el Premi Walter W Naumberg als Estats Units i debutà professionalment a Nova York Aquest fou l’inici d’una carrera pianística plena d’èxits que el portà a actuar als cinc continents Fou professor de la Juilliard School i també exercí la docència a la Universitat d'Indiana i a la Universitat de Houston Texas La seva discografia comprèn totes les obres pianístiques de F Chopin —per a solista i concertant — , la de piano sol de M Ravel i nombroses peces…
John Huston
Cinematografia
Teatre
Director i actor cinematogràfic nord-americà.
Fill de l’actor Walter Huston, en la major part dels seus films hom pot apreciar una meditació sobre la validesa de l’esforç i la fatalitat de l’atzar El 1948 obtingué l’Oscar a la millor direcció per The Treasure of Sierra Madre 1947, i el 1953 fou premiat a Canes per Moulin Rouge Dirigí també, entre d’altres, The Asphalt Jungle 1950, The African Queen 1952, Moby Dick 1954-56, The Night of the Iguana 1964, The Biblie 1965, A Walk with Love and Death 1968, Fat City 1971, The Life and Times of Judge Roy Bean 1972, The Mackintosh Man 1973, The Man who Would Be a King 1975, Wise…
Wolfram von Eschenbach
Literatura alemanya
Poeta alemany.
Són escasses les notícies sobre la seva vida De família noble, però mancat de recursos, viatjà per Francònia, Suàbia i Estíria i residí a la cort del comte Hermann de Turíngia, on conegué Walter von der Vogelweide Considerat com un dels grans poetes èpics cortesans, plasmà els ideals del cavaller en la seva obra cabdal, Parzival escrita entre el 1200 i el 1210, amb influències de Chrétien de Troyes, que tracta també del problema de la reconciliació del món amb Déu En Willehalm escrit cap al 1210, que restà inacabat, es basa en les llegendes sobre Guillem I d’Aquitània Una tercera…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina