Resultats de la cerca
Es mostren 721 resultats
Rotglà i Corberà
Municipi
Municipi de la Costera, al N de la comarca.
El terreny, pla al S, s’ondula lleugerament vers l’W i el N tossal Negre, 253 m Montolivet, 203 m L’àrea conreada ocupa la major part del terme Domina el regadiu, amb unes 300 ha, que aprofiten l’aigua del riu dels Sants i de pous, destinat a tarongers, hortalisses i arbres fruiters El secà, abans dominant, resta molt reduït Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de fruita El creixement de la població, feble al segle XIX, ha donat pas a l’estancament actual per emigració a Xàtiva i a França El 2006 la població era de 1 041 h El 48% de la població…
era
Agronomia
Espai de terra, aplanat i ferm, damunt el qual hom posa els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.
Als Països Catalans, la forma de les eres és circular, ellíptica o poligonal regió de Xàtiva, perquè el moviment de la feina és rotatori El terra és pitjat si el material és argilós o rocallós, però en les eres permanents pràcticament totes, llevat de les regions de Castelló i Xàtiva predominen les enrajolades o, a muntanya, enllosades Normalment descobertes, poden ésser tancades de paret alta en indrets molt esventats regió de la Seu o d’una de molt baixa Menorca Han d’ésser en un lloc ventós, sense pluges Hom les fa inclinades en llocs plujosos i en la direcció en…
almoixàvena
Alimentació
Coca de farina, d’ou i de sucre, fregida a la paella.
És típica de Xàtiva, on és menjada un dia la setmana durant la temporada que va de sant Antoni a Carnestoltes
Companyia dels Ferrocarrils de l’Est d’Espanya
Nom que prengué l’any 1886 la Societat dels Ferrocarrils d’Almansa a València i Tarragona
en absorbir la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol.
Acabà la línia de Xàtiva a Alcoi, en construcció Fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España 1892
Ibn Zuhr
Medicina
Família andalusina originària de Xàtiva, estirp de metges il·lustres.
Entre els més importants d’aquests cal esmentar Abū Marwān ’Abd al-Malik , Abū-l-’Alā’ Zuhr, Abū Marwān ibn Zuhr
la Torreta de Canals
Història
Antiga baronia, actualment incorporada al municipi de Canals (Costera).
El 1249 Jaume I canvià Veo i Aín, que el 1245 havia atorgat al comte Dionís d’Hongria, per unes cases a Xàtiva i els llocs de Crespins i Canals Mort Dionís, Pere el Gran, el 1277 i el 1279, confirmà aquella donació a la vídua, Margarida de Cabrera, i als fills, Amor Aimeric i Gabriel En passar aquests, el 1287, a la Unió aragonesa, llurs béns foren confiscats per Alfons el Franc Canals comprenia el lloc, l’Alcúdia o Pujol de Canals i la Torre de Canals En ésser-los restituïts aquells béns el 1288, el rei retingué la Torre, però finalment també els fou retornada Morts Amor 1307/08 i Gabriel…
Capitulació de la ciutat de València
Capitulació de la ciutat de València Només Alzira i Xàtiva resisteixen El perdó general a la ciutat i l’horta de València exceptua 51 persones
Es funda el Partit Valencianista d’Esquerra
Fundació del Partit Valencianista d’Esquerra, sorgit de la fusió de l’Agrupació Valencianista Republicana, el Centre d’Actuació Valencianista de València i el de Xàtiva
III concili de Toledo
Hi assisteixen dos bisbes de València, l’arrià i el catòlic, i els bisbes de Barcelona, Xàtiva, Terrassa, Lleida, Urgell, Vic, Tortosa, Girona, Empúries i Tarragona
cala de les Coves
Cala
Cala de la costa, al límit entre l’Alacantí (el Campello) i la Marina Baixa (la Vila Joiosa), on desemboca el barranquet de les Coves, que davalla de la serra del Cabeçó.
Constituí la frontera meridional del Regne de València fins el 1304 i que fou, des d’aleshores, límit entre les governacions d’Oriola i de Xàtiva