Resultats de la cerca

Fou conseller i promovedor de les corts de Joan I i de Martí l’Humà Fou un dels processats després de la mort de Joan I, acusat com altres membres del consell i de la cúria de malversació, mals consells, etc, però fou absolt el 1398 El mateix any fou nomenat vicecanceller i regent de la cancelleria juntament amb el doctor en lleis Bernat Miquel perquè presidís el tribunal reial quan no pogués fer-ho el primer vicecanceller Macià Castelló Amb la seva muller Margarida comprà el mas de la Carcerenya el 1399, que d’ell i els seus descendents prengué el nom de Torre Pallaresa

Poeta, bisbe de Nola 409-31 Format a Bordeus, a l’escola d’Ausoni, seguí el cursus honorum amb la governació de Campània i, de nou a Bordeus, es dedicà a la vida literària i social, fins que, després d’haver-hi rebut el baptisme 389, a instàncies, sens dubte, de la seva esposa catalana Teràsia, es traslladà a Barcelona Ací morí el seu fill nounat Cels fet sepultar a Complutum prop del sepulcre dels màrtirs Just i Pastor, descobert llavors el bisbe Lampi l’ordenà de sacerdot 393 Amb un grup reduït de persones, es dirigí 394 a Nola, on fou consagrat bisbe 409 Dels seus contactes amb l’amic…

Fill de Francesc Santacruz, també escultor, el 1665 entrà al taller de Pere Serra i el 1674 obtingué la mestria El 1675 treballava en la cúpula de la capella de Sant Benet de Sant Cugat del Vallès, on el 1688 començaria el retaule Tingué diversos encàrrecs a Barcelona i a fora fou un dels escultors catalans més considerats al seu temps i un dels fundadors del gremi d’escultors barceloní 1680 Pertangué també, fins el 1710, al gremi de fusters Féu a la catedral —amb l’escultor Jacint Trulls— el retaule de Sant Sever 1681-83 i el 1682 contractà el retaule d’Arenys de Mar, que féu…

Filla segona Jaume II de Mallorca i d’ Esclarmunda de Foix Fou casada el 1304 amb el rei Robert I de Nàpols , de qui fou la segona muller Fundà a Nàpols els monestirs i convents de Santa Chiara on es retirà en restar vídua, professà —prengué el nom de prengué el nom de Clara de la Santa Creu— i morí, Santa Maddalena, Santa Maria Egizziaca i la Santa Croce Comprà vers el 1335, amb el seu marit, al soldà d’Egipte, uns terrenys a Jerusalem, on fundà el convent d’observants del Sant Sepulcre i l’església de Mont Sió Fou defensora fervent del franciscanisme rígid, i la seva copiosa…

Fill de Mircea II el Vell, intentà d’afrontar el domini turc Amb l’ajut del voivoda de Transsilvània, Iancu de Hunedoara, i més tard amb la del rei Ladislau V d’Hongria, obtingué algunes victòries sobre els otomans Fou succedit pel seu fill Vlad III

Essent diaca, Bonifaci II el designà per a succeir-lo 532, bé que l’elecció recaigué en Joan II, i després en Agapit I, amb el qual anà a Constantinoble 536 a demanar a Justinià I la reconquesta d’Itàlia, sotmesa als gots Mort el papa a Constantinoble 536, es féu garantir la successió per l’emperadriu Teodora Mentrestant, a Roma, el got Teodat havia fet elegir Silveri Quan Vigili tornà a Roma féu deposar el papa Silveri per Belisari 537 i es féu elegir papa Àvid i ambiciós, feble i violent alhora, féu un trist paper en la qüestió dels Tres Capítols en…

Fou metge del califa almohade Abū Ya'qūb Yūsuf, fins que el succeí 1182 Averrois És conegut per la seva obra mèdica i per l’obra Ḥayy ibn Yaqẓan , traduïda al llatí 1671 com a Philosophus autodidactus , en la qual afirma la possibilitat de conèixer les veritats supremes amb la sola raó El protagonista, crescut sol en una illa deserta, és considerat precedent de l’Adrenio d' El criticón Hom ha demostrat que s’inspirà en un antic conte àrab, el qual devia haver estat conegut per Gracián

Conegut també amb el nom de Juan de Ibarra De formació gòtica, tractà d’emmotllar-se als nous cànons renaixentistes adoptant elements decoratius platerescs Treballà a Santiago de Compostella i a Plasència, però les edificacions més estimables les féu a Salamanca, on començà les obres del Colegio de los Irlandeses 1521 i el convent de San Esteban 1524, la seva obra mestra el 1534 fou nomenat mestre principal de la catedral

El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495

D’ell es conserva la producció més extensa de tota la literatura trobadoresca si bé la música s’ha perdut 119 composicions vàries pervingudes amb el nom de Cerverí de Girona i uns Proverbis , en 1197 quartetes amb el de Guillem de Cervera , molt coneguts i citats En la seva obra troben ampli ressò fets històrics la revolta dels barons contra Jaume I, l’assassinat de l’infant Ferran Sanxis, l’empresonament de l’infant Enric de Castella, els projectes de partició dels regnes, la croada a Terra Santa, fet que la converteix en un document capital per a comprendre l’ambient i la ideologia de l’…