Filla segona Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. Fou casada el 1304 amb el rei Robert I de Nàpols, de qui fou la segona muller.
Fundà a Nàpols els monestirs i convents de Santa Chiara (on es retirà en restar vídua, professà —prengué el nom de prengué el nom de Clara de la Santa Creu— i morí), Santa Maddalena, Santa Maria Egizziaca i la Santa Croce. Comprà (vers el 1335), amb el seu marit, al soldà d’Egipte, uns terrenys a Jerusalem, on fundà el convent d’observants del Sant Sepulcre i l’església de Mont Sió. Fou defensora fervent del franciscanisme rígid, i la seva copiosa correspondència fou publicada pel frare Lucas Wadingo.
En restar vídua (1343), presidí el Consell de Regència durant la minoria d’edat de Joana, neta del seu espòs, i ajudà el seu nebot Jaume III de Mallorca contra Pere III de Catalunya-Aragó.