Resultats de la cerca

Prengué part en les reunions de Cassà de la Selva i Amer 1485, preparatòries de la sentència de Guadalupe 1486 Fou un dels síndics remences més destacats durant les converses sostingudes a Castella amb Ferran II de Catalunya-Aragó i, en ésser signada l’esmentada sentència, en fou un dels executors La seva actuació només és coneguda en la fase de negociacions que seguí el fracàs de la revolta de Pere Joan Sala

Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador 1908 El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d’Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de La Cierva, sense resultat El 1910 fou destituït del càrrec

De tendència integrista, milità en el partit conservador, però evolucionà cap a un pensament socialcristià Fou ministre de gràcia i justícia el 1915 i el 1917, i ministre de governació el 1919 S'oposà a l’actuació dels elements extremistes de la Federació Patronal i del Sindicat Lliure de Barcelona, i més tard, a la dictadura del general Primo de Rivera Publicà El problema social y la democracia cristiana 1914 i Páginas históricas 1944

Ascendí a capità en la guerra d’Àfrica a les ordres d’O'Donnell D’idees liberals, combaté a favor de la revolució del 1868 i el 1873 contra els carlins La seva actuació al setge d’Ateija li valgué l’ascens a coronel El 1884, traslladat a Filipines, combaté els insurrectes i guanyà el grau de general de brigada Més tard, a Cuba, amb el capità general Weyler, fou ascendit a general de divisió

Dedicà la seva actuació professional a l’organització de l’Acadèmia Cots, fundada pel seu pare Ramon Cots i Cazador el 1879, fins a convertir-la en la més important dels Països Catalans per a l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes, amb centre a Barcelona i amb 15 sucursals El 1918 fundà l’Editorial Cultural per a la publicació d’obres de text, algunes de les quals dedicades a l’ensenyament del català

Fou membre del CN Sabadell, on centrà tots els seus èxits en un sol any 1972, durant el qual fou campió absolut de Catalunya de 100 m lliure, 100 m papallona, i 200 i 400 m estil individual Doble campió estatal hivern i estiu de 200 m estil individual, fou finalista olímpic en la prova de relleus 4 × 100 m lliure Per aquesta darrera actuació rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola

El 1950 fou elegida miss Suècia, i poc després competí pel títol de miss Univers que no guanyà Passà a Hollywood, on no aconseguí destacar El 1960 esdevingué una icona del cinema per la seva actuació en una seqüència de La dolce vita 1960, de Federico Fellini , en què personificava, en una escena amb Marcello Mastroianni,  una diva nòrdica exuberant i desinhibida Posteriorment residí a Itàlia, i fins el 2002 actuà en una vintena de pellícules de ressò discret

Començà practicant la gimnàstica artística i guanyà diversos trofeus en categories inferiors El 1997 s’inicià en aeròbic al gimnàs Bunkai de Barberà del Vallès i al Cos Master de Molins de Rei Aconseguí diversos títols de Catalunya i d’Espanya, i amb la selecció estatal participà en Oberts internacionals com el de Portugal, Alemanya, Itàlia, França, Bulgària o el Japó Destacà la seva actuació al Campionat d’Europa 2005 i als Jocs Mundials 2005 Es retirà poc després

Els cors de l’Orfeo Català ofereixen al Palau de la Música el tradicional concert de Sant Esteve Per quart any consecutiu, el públic fa crides a la independència al llarg de l’actuació, especialment quan s’interpreta El cant de la senyera Enguany, el nou director, Simon Halsey, incorpora Els segadors al final del concert Les estrelles són el leitmotiv de l’espectacle, en correspondència amb el símbol per excellència de la independència de Catalunya, l’estelada

L’endemà del Consell de Ministres, el BOE publica el cessament d’Ignacio Jesús Matellanes, ambaixador espanyol a Bèlgica des del 2012 El cessament es produeix després de la publicació d’un informe del Ministeri d’Exteriors en què s’assenyalaven disfuncionalitats i anomalies molt greus en l’actuació de Matellanes, entre les quals cal destacar l’absentisme i l’abús d’autoritat a l’ambaixada a través de la por, l’amenaça i l’enfrontament