Resultats de la cerca
Es mostren 1762 resultats
Alexandre Ribot
Història
Política
Polític francès.
Conseller d’estat 1875 i diputat republicà 1878-85 i 1887-1909, fou cap del partit republicà moderat Ministre d’afers estrangers 1890-93, ocupà altres ministeris i fou cap del govern diverses vegades 1892-93, 1895, 1914 i 1917 Protestant, sostingué Briand en l’elaboració de la llei sobre la separació de l’Església i l’Estat 1905
László Rajk
Història
Política
Polític hongarès.
Membre del partit comunista, participà amb les brigades internacionals en la Guerra Civil Espanyola de 1937-39 Després de la Segona Guerra Mundial ocupà les carteres de l’interior 1946-48 i d’afers estrangers 1948-49 Acusat de crims contra l’estat, ja sota el règim soviètic, fou executat El 1956 el seu nom fou rehabilitat
Joseph M. von Radowitz
Història
Militar
Política
Militar i polític prussià.
Conseller de Frederic Guillem IV i de la seva política, ocupà un escó de dretes en el parlament de Frankfurt 1848 i la cartera d’afers estrangers setembre del 1850, la qual dimití novembre del 1850, no havent pogut imposar la seva política respecte a Àustria, política que fou seguida després amb l’anomenada retirada d’Olmütz
John Maitland
Història
Política
Polític escocès.
Duc de Lauderdale Representant dels covenanters a Anglaterra, negocià amb Carles I el reconeixement del presbiterianisme Adherit al partit reialista, fou fet presoner 1651-60 a la batalla de Worcester Des del 1663 tingué un paper important en els afers escocesos nomenat secretari d’estat per a Escòcia 1669, hi restablí el poder reial i derrotà els covenanters 1679
Oliba de Besora
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1009-13).
Fill d’Ermemir de Besora Besora i germà de Gombau de Besora El 997 tenia un benefici eclesiàstic a Barcelona Nomenat bisbe d’Elna, intervingué en tots els afers religiosos importants del país, com en la restauració de les canòniques de Barcelona 1009 i d’Urgell 1010, i en l’elecció del bisbe Borrell de Vic 1010
Dino Grandi
Política
Polític italià.
Participà en la marxa sobre Roma i fou ministre d’afers estrangers 1929-32, de justícia i president de la Camera dei Fasci e delle Corporazioni 1939-43 Membre del Gran Consell feixista, dirigí 1943 la revolta que derrocà Mussolini, però poc després fugí a Portugal, i posteriorment se n'anà al Brasil Tornà a Itàlia l’any 1957
George Hamilton Gordon
Història
Estadista escocès, quart comte d’Aberdeen.
Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea
Hans-Dietrich Genscher
Política
Polític alemany.
Mobilitzat a 17 anys i inscrit al partit nazi, després de la Segona Guerra Mundial cursà dret, i el 1949 es graduà Després d’un període de pràctiques als tribunals de Halle, el 1952 s’establí a la República Federal d’Alemanya, on aviat inicià la trajectòria política com a diputat liberal 1954 Fou vicepresident 1968-74 i president 1974-85 del Freie Demokratische Partei FDP, liberal, i en el govern socialista-liberal encapçalat per Willy Brandt fou ministre federal de l’Interior 1969-74, càrrec des del qual hagué d'enfrontar-se al segrest del grup terrorista palestí Setembre Negre que acabà…
Jakob Gijsbert De Hoop Scheffer
Política
Polític neerlandès, més conegut com a Jaap de Hoop Scheffer.
Es llicencià en dret el 1974 a Leiden Fou funcionari de l’ambaixada de Ghana 1976-78, delegat a l’OTAN fins el 1980 i, fins el 1986, adjunt al ministeri d’afers estrangers Aquest any fou elegit diputat al parlament per l’Aliança Democratacristiana Membre de l’Assemblea del Consell d’Europa, de la Unió Europea Occidental 1986-94 i de l’Assemblea de l’OTAN 1994-97, en 1997-2001 fou cap dels democratacristians holandesos, i del juliol del 2002 al desembre del 2003, ministre d’afers estrangers El 2003 ocupà la presidència rotatòria de l’OSCE Al gener del 2004 substituí…
Gai Aureli Valeri Dioclecià

Bust de Gai Aureli Valeri Dioclecià
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Emperador romà.
A la mort de Numerià fou elegit emperador per un tribunal de generals 284 Associà Maximià al govern i li confià també el de l’Occident, mentre que ell es reservava el de l’Orient i la preeminència suprema Mentre Maximià s’ocupava dels afers de les Gàllies, del Rin i de Britània, Dioclecià recuperava l’Armènia aprofitant les lluites dinàstiques de l’imperi Persa El 293, davant les alteracions polítiques i socials, els emperadors nomenaren dos nous collaboradors de jerarquia inferior, els quals, amb el títol de cèsars, s’associaren a cadascun d’ells, corresponent Galeri a Dioclecià…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina