Resultats de la cerca
Es mostren 1602 resultats
Quilon
Ciutat
Ciutat de l’estat de Kerala, Índia.
Port a la mar d’Aràbia, és una ciutat propera al llac d’Ashtamudi i és enllaçada amb Alleppey i Cochin per un sistema de canals i llacunes té un actiu comerç d’exportació i nombroses indústries, sobretot a l’àrea de Kundara, suburbi del NE, amb indústries químiques, ceràmiques i de l’alumini També elabora i prepara productes agrícoles
Jyoetsu
Ciutat
Ciutat de la prefectura de Niigata, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada a la desembocadura de l’Arakawa, fou formada, per raons de planificació industrial, per la fusió de Naoetsu i Takada, antiga ciutat feudal que conserva indústries tradicionals, com manufactures tèxtils i producció d’eines agrícoles, i una activitat moderna de fabricació d’esquís El sector de Naoetsu, antic port de la mar del Japó, comprèn indústries químiques, metallúrgiques, de maquinària i alimentàries
Campo Grande
Ciutat
Capital de l’estat de Mato Grosso do Sul, Brasil.
Ciutat comercial de ràpid creixement, és situada en la línia del ferrocarril São Paulo-Corumbá, entre els rius Paraná i Paraguai, en un altiplà gairebé desprovist d’arbres Exporta bestiar, aliments assecats i conserves, pell, cuir i productes agrícoles cap a São Paulo Té aeroport Centre d’ensenyament superior Fundaçao Universidade Federal de Mato Grosso do Sul, fundada el 1970
Herāt
Ciutat
Capital de la província d’Herāt, Afganistan.
En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt
Aalen

Aalen
Kai Schreiber (CC-BY-SA 2.0)
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Situada al peu del Jura de Suàbia, a la vora del riu Kocher, al N d’Ulm, és un important centre de comunicacions i nucli industrial, amb construcció de maquinària, indústria tèxtil, química i de la fusta És també centre comercial ramader i de productes agrícoles de la contrada Conserva vestigis romans Del 1360 al 1802 fou ciutat lliure de l’Imperi
edo
Etnologia
Individu d’un poble de raça melanoafricana, també anomenat bini, estès pel sud de Nigèria.
Els edos, eminentment agrícoles, es dediquen també a la ramaderia i la pesca Molts d’ells han adoptat l’islamisme i el cristianisme, per bé que subsisteixen nombroses pràctiques i creences animistes Practiquen la poligínia, mentre entre les dones no hi hagi germanes Actualment hom estima la seva població en uns dos milions d’individus Crearen el regne de Benín
Jaume Nonell i Comas
Agronomia
Enginyer agrònom.
Estudià a Barcelona El 1906 fou nomenat professor de patologia i d’agronomia de l’Escola d’Agricultura, de Barcelona, i més tard 1917 de l’Escola Superior d’Agricultura Juntament amb Víctor Clarió, treballà en l’extinció de plagues agrícoles, i publicà treballs en collaboració amb ell També publicà El algodonero 1919 i Investigacions biològiques sobre el corc del suro 1934
Vicent Oliag i Carra
Història
Advocat i polític.
Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al Pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura Fou vicepresident de la Cambra Agrícola 1891 i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca Milità en el partit liberal i fou diputat i senador
James Anderson
Economia
Agronomia
Economista i empresari agrícola escocès.
En la seva obra Essays relating to Agriculture and Rural Affairs 1775 definí la teoria de la renda diferencial de la terra, ampliada posteriorment per David Ricardo Publicà nombrosos estudis de fets econòmics preferentment agrícoles utilitzats pels economistes britànics fins al final del s XIX Edità “The Bee” Edimburg, 1790-94 i “Recreations in Agriculture, Natural History” Edimburg, 1799-1802
El món pirinenc: la Cerdanya
Pastor, A de Laborde, 1807-18 BC La fundació de la Societat Econòmica de Puigcerdà el 1778, una de les primeres en el món de parla hispànica, va representar un intent de promoure “l’agricultura, la indústria i les arts” a l’àrea espanyola de la Cerdanya Concebuda per un grup de notables de la capital, el projecte fou motivat en gran part pel sentiment que s’estava produint un declivi de la prosperitat de la Cerdanya espanyola des de la divisió de la vall entre Espanya i França el 1659, i per la idea que la Cerdanya francesa s’havia desenvolupat millor, sobretot pel que feia a l’agricultura i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina