Resultats de la cerca
Es mostren 832 resultats
Institut Industrial de Catalunya
Entitat defensora del proteccionisme, fundada el 23 de juny de 1848 per Joan Güell i Ferrer, per tal d’evitar el caràcter massa oficial de la Junta de Fàbriques.
Inicialment tenia 390 membres i 14 seccions —algunes no estrictament econòmiques, com la de literatura i la de nobles arts— Agrupà, entre els seus socis, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Joan Jaumandreu, Valentí Esparó i el jove Laureà Figuerola A partir del 1849 el seu òrgan d’expressió fou El Bien Público , que aviat abandonà el provincialisme i adoptà una actitud pararegionalista per al Principat Publicà fulletons com Barcelona antigua y Barcelona moderna 1848, d’Illas i Vidal, i l' Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra 1868 El 1862 organitzà a…
Consorci de la Platja de Palma
Entitat formada per institucions públiques creada el 2005 per rehabilitar la zona de la platja de Palma, a Mallorca.
És un consorci que agrupa el Ministeri d’Indústria, el Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i els ajuntaments de Palma i de Llucmajor amb l’objectiu de millorar i embellir la platja de Palma, la franja habitada del litoral situada entre els nuclis de Palma i de Llucmajor i una de les primeres zones turístiques de l’illa de Mallorca El 2010, la directora gerent del Consorci, la socialista Margarita Nájera, presentà un Pla de Reconversió Integral de la platja de Palma, que preveia 3000 milions d’euros d’inversió pública i privada en una dècada Aquell mateix any es…
Mujeres Libres
Història
Organització feminista i llibertària creada entorn de la revista del mateix nom, apareguda de primer a Madrid i després a Barcelona (1936-38).
Lucía Sánchez Saornil, Mercè Comaposada i Empar Poch en foren les capdavanteres principals Es constituí formalment com a federació nacional a València per l’agost del 1937, i agrupà unes 20 000 dones i 150 agrupacions 40 del Principat i 28 del País Valencià Mantingué, respecte a les altres organitzacions llibertàries FAI, CNT i FIJL, una autonomia organitzativa total Defensà un “feminisme proletari” per al qual l’alliberament de les dones, inseparable de la lluita de la classe obrera, tanmateix no s’hi havia de confondre Dugué a terme una tasca cultural a través dels seus…
Club Esportiu Mossos d’Esquadra
Esport general
Club poliesportiu amb seu a Sabadell.
Fundat el 1998, nasqué amb la denominació Agrupació Esportiva Mossos El 2002 adoptà el nom actual Agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos dels Mossos d’Esquadra de Catalunya Té seccions d’activitats subaquàtiques, atletisme, bàsquet, ciclisme, futbol, futbol sala, golf, hípica, motociclisme, natació, pàdel, tennis, tir, tir amb arc, triatló i voleibol, tot i que també ha competit en altres esports Participa en els Jocs Mundials de Policies i Bombers, així com en el Campionat d’Espanya de Policies i Bombers en esports com l’atletisme, la natació i el ciclisme…
Federació d’Oficials Boters de la Regió Espanyola
Història
Organització sindical que agrupà els oficials i els aprenents boters, constituïda el 1872.
La majoria de les seccions eren de Catalunya Tarragona i del País Valencià, i, en general, el centre directiu la comissió pericial residí a Reus Adscrita a la Federació Regional Espanyola de l’AIT i després a la FTRE, celebrà ininterrompudament congressos anuals fins el 1904 Tingué un nombre estable de socis 1 540 oficials i 392 aprenents el 1873, 2 072 i 367, respectivament, el 1882, i 2 642 i 241, respectivament, el 1903 Edità “El Eco de los Oficiales Toneleros”
Confederació Regional del Treball de Balears
Organització que agrupà els sindicats obrers de les Illes adherits a la CNT.
Celebrà el seu primer congrés el 22 d’octubre de 1922 a Palma, Mallorca, amb delegats de Palma, Manacor, Inca, Andratx i Alaior en nom de 1 113 afiliats en fou elegit secretari general Miquel Rigo El seu òrgan de premsa fou Cultura Obrera Fou reorganitzada el 1931 a Mallorca i, durant la guerra civil, pel febrer del 1938, a Menorca
Federació Espanyola de Municipis i Províncies
Associació constituïda el 1985 i que agrupa ajuntaments, diputacions, consells i cabildos insulars.
Internacional Socialista
Història
Organització d’abast mundial que agrupa la majoria dels partits socialistes i socialdemòcrates.
Sorgida a Frankfurt del Main el 1951 com a resultat d’un dels intents de reconstruir la Segona Internacional, té la seu a Londres Els seus òrgans de govern són el congrés, format pels membres de tots els partits, que en reunions bianuals determina les grans directrius de l’organització i aprova l’admissió de nous membres i els estatuts L’òrgan executiu és el consell, el qual, format per un representant de cada partit, adopta les resolucions amb relació a la conjuntura política del moment, elegeix el president i el secretari i proposa els nous membres Per últim, un buró format per delegats de…
Partit Socialista Europeu
Política
Partit polític que agrupa partits socialistes, laboristes o socialdemòcrates de la Unió Europea.
Nasqué el 1974 com a confederació de partits socialistes de l’aleshores Comunitat Europea, però pròpiament no fou fundat fins el 1992 Constitueix la força majoritària del grup parlamentari socialista al Parlament Europeu, el primer en nombre de diputats fins el 1994, i des d’aleshores ha restat en segon lloc darrere del Partit Popular Europeu El grup ha assolit en les successives eleccions 180 diputats sobre 626 el 1999, 200 sobre 732 el 2004, 184 sobre 736 el 2009, 191 sobre 751 el 2014 i 153 sobre 751 el 2019 Inclou també com a membre de ple dret el Partit Socialista de Noruega, estat que…
Neocomià
Geologia
Estatge comprensiu, o superestatge (i superedat) del Cretaci inferior, que agrupa diversos estatges.
Hom hi inclou habitualment els quatre estatges inferiors del Cretaci Berriasià, Valanginià, Hauterivià i Barremià L’estratotip és a Neuchâtel Neocomium en llatí
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina