Resultats de la cerca
Es mostren 833 resultats
Virà
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, que s’estén per les valls de capçalera de la Matassa: la vall de la ribera de Boissavila, que davalla del roc de Boissavila (1.247 m alt) i del serrat Naut (1.310 m alt), a la divisòria d’aigües amb la vall de Santa Creu (de l’actual departament llenguadocià de l’Aude), i la riera de Virà, que davalla del coll de l’Espinàs (1.050 m alt), que comunica aquesta vall amb Sornià.
Les dues rieres s’uneixen al molí de Perles, prop de Fossa, per formar la Matassa Gran part del terme és boscada, especialment el sector meridional i oriental, que forma part del gran bosc de Boissavila el 60% del terme a la capçalera de la riera de Boissavila hi ha els refugis forestals de Ròcabruna i Gastepà La superfície agrícola és de 49 ha 4% del territori, 30 de les quals de pastures i farratge, 8 de cereals, 9 de vinya, 1 d’arbres fruiters i menys d’una de patates El cens ramader dóna 76 caps d’oví i 51 de cabrum El poble , que agrupa la poca població del municipi, és…
Campome
Campome
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent situat a la vall de la Castellana, a la dreta del riu, entre Mosset i Catllà de Conflent.
El terme és accidentat per la serra que separa la vall de la Castellana de les Garrotxes de Conflent La vegetació natural, força degradada, presenta petits rodals de bosc a la part baixa del terme Hi ha unes 60 ha conreades, amb unes 25 ha d’arbres fruiters presseguers i pomeres, unes 5 ha d’hortalisses i unes 10 ha de vinya La ramaderia compta amb més de 180 caps de bestiar boví Aquest escàs desenvolupament de l’agricultura fa que la població dibuixi una corba descendent des del 1851 El poble 104 h 1982, situat a 560 m alt a la dreta del riu de la Castellana, aigua amunt dels banys de Molig…
Estoer
Estoer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent, que comprèn l’alta vall de Llec i la mitjana, des del massís del Canigó (puig Barbet, 2.748 m) fins a prop d’Espirà de Conflent, al baix Conflent.
El terme, en una gran part boscat, comprèn els antics llocs de Seners del qual resta només l’antiga església de Sant Joan de Seners i de Llec en resta una masia Els conreus s’estenen a la part baixa i més plana, a l’esquerra del riu de Llec, regada per canals derivats d’aquest Hi ha una àrea de pasturatges a la capçalera de la vall, al ras de Pratcabrera Hi ha 41 ha d’arbres fruiters presseguers, pomeres, cirerers, albercoquers, 22 ha de vinya, 9 ha d’hortalisses i 16 ha de pastures i farratge El poble 382 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a la dreta del riu de…
Busot
Municipi
Municipi de l’Alacantí als contraforts meridionals de la serra del Cabeçó.
El terme és accidentat, a més, per la serra de Bonalba, i és drenat, entre altres cursos d’aigua, per la rambla de Busot, límit occidental La vegetació natural, formada per brolla, ocupa la major part del terme Hi predomina l’agricultura de secà garrofers, ametllers, oliveres sobre la de regadiu, que produeix hortalisses Les terres són de conreu directe Hi ha bestiar oví i cabrum N'ha desaparegut la tradicional indústria del vidre El poble 612 h agl 2006, busoters 326 m alt agrupa poc més de la meitat de la població, i la resta viu en diverses urbanitzacions Havia pertangut des…
Club Esportiu Mossos d’Esquadra
Esport general
Club poliesportiu amb seu a Sabadell.
Fundat el 1998, nasqué amb la denominació Agrupació Esportiva Mossos El 2002 adoptà el nom actual Agrupa totes les activitats esportives realitzades pels membres del cos dels Mossos d’Esquadra de Catalunya Té seccions d’activitats subaquàtiques, atletisme, bàsquet, ciclisme, futbol, futbol sala, golf, hípica, motociclisme, natació, pàdel, tennis, tir, tir amb arc, triatló i voleibol, tot i que també ha competit en altres esports Participa en els Jocs Mundials de Policies i Bombers, així com en el Campionat d’Espanya de Policies i Bombers en esports com l’atletisme, la natació i…
Trujillo
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, limitat al N pels estats de Zulia i Lara, a l’E per aquest i Portuguesa, al S pels de Barinas, Mérida i Zulia, i a l’W per aquest i pel llac de Maracaibo.
La capital és Trujillo 25 921 h 1971 La Cordillera de Mérida travessa l’estat de N a S i forma la divisòria d’aigües de les conques de l’Orinoco i del llac de Maracaibo Hi ha una alternança de valls molt riques i muntanyes menys fèrtils, anomenades páramos El riu més important és el Motatán, que desemboca al llac de Maracaibo El clima és de tipus tropical, amb una pluviositat de 1000 mm i una temperatura de 22°C La població és rural i dispersa, bé que la major part s’agrupa a les valls dels rius, sobretot a la del Motatán, que constitueix el centre econòmic de l’estat La seva…
Xóvar
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, estès al vessant meridional del sector central de la serra d’Espadà, a la vall de capçalera de la rambla d’Assuévar, formada entre la mateixa carena de la serra (penya de la Bellota, 958 m alt.; coll d’Eslida, 668 m; pic de Tarraguian, 766 m; la Nevera, 855 m), al N, i l’alt del Senyor (580 m alt.), al S, damunt la vall del Palància.
Un 20% de la superfície és coberta de bosc de pins i alzines sureres Al secà hom conrea 678 ha, dedicades a vinya, ametllers i oliveres de regadiu hi ha només 14 ha Totes les terres són treballades en explotació directa El poble , que agrupa tota la població del municipi356 h 2006, és situat a 410 m alt, en un coster, vora la rambla d’Assuévar o barranc de Xóvar , al peu d’un serrat on s’alcen les ruïnes del castell de Xóvar el lloc, tanmateix, depenia del castell d’Assuévar, dins la jurisdicció d’Almedíxer L’església parroquial Santa Anna se separà el 1597 de la d’Almedíxer…
Consorci de la Platja de Palma
Entitat formada per institucions públiques creada el 2005 per rehabilitar la zona de la platja de Palma, a Mallorca.
És un consorci que agrupa el Ministeri d’Indústria, el Govern Balear, el Consell Insular de Mallorca i els ajuntaments de Palma i de Llucmajor amb l’objectiu de millorar i embellir la platja de Palma, la franja habitada del litoral situada entre els nuclis de Palma i de Llucmajor i una de les primeres zones turístiques de l’illa de Mallorca El 2010, la directora gerent del Consorci, la socialista Margarita Nájera, presentà un Pla de Reconversió Integral de la platja de Palma, que preveia 3000 milions d’euros d’inversió pública i privada en una dècada Aquell mateix any es…
Benimeli

Municipi
Municipi de la Marina Alta, situat a la rectoria de Ràfol, al curs mitjà del Girona, que travessa l’extrem meridional del terme.
El sector nord és accidentat pels contraforts de la serra de Segàrria, coberts de garrigues, majoritàriament de propietat comunal Hom conrea el 85% del territori el secà alterna amb el regadiu, que s’ha expandit en època moderna els conreus de secà més estesos són el d’oliveres, ametllers, garrofers i cereals al regadiu, cítrics i conreus d’horta La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població minvà en un 16% del 1900 al 1975 El poble 382 h 2006, binimelins 92 m alt agrupa tota la població del municipi Lloc de moriscs, el 1609…
Institut Industrial de Catalunya
Entitat defensora del proteccionisme, fundada el 23 de juny de 1848 per Joan Güell i Ferrer, per tal d’evitar el caràcter massa oficial de la Junta de Fàbriques.
Inicialment tenia 390 membres i 14 seccions —algunes no estrictament econòmiques, com la de literatura i la de nobles arts— Agrupà, entre els seus socis, Joan Illas i Vidal, Josep Sol i Padrís, Joan Jaumandreu, Valentí Esparó i el jove Laureà Figuerola A partir del 1849 el seu òrgan d’expressió fou El Bien Público , que aviat abandonà el provincialisme i adoptà una actitud pararegionalista per al Principat Publicà fulletons com Barcelona antigua y Barcelona moderna 1848, d’Illas i Vidal, i l' Informe sobre el proyecto de tratado especial de comercio con Inglaterra 1868 El 1862 organitzà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina