Resultats de la cerca
Es mostren 16585 resultats
apuntador | apuntadora
Jocs
Persona que, en un joc, es posa darrere d’algun jugador per assenyalar el joc que aquest té a un altre jugador, el qual juga així amb avantatge o a la segura.
aliatge de polímers
Química
Terme usat per a descriure determinades mescles de polímers, les propietats de les quals depenen fortament de l’estructura dels components, de llurs quantitats relatives, així com de la morfologia del conjunt.
Hom prepara els aliatges directament, per mescla de polímers, siguin aquests miscibles o no en aquest cas caldrà disposar-hi un compatibilitzador, o bé indirectament p ex, polimeritzant un monòmer en presència d’un polímer
maniguet
Indumentària
Peça tubular, de forma cilíndrica o de coixí, dins la qual poden ficar-se, l’una per un cap i l’altra per l’altre, ambdues mans i tenir-les així calentes.
univers del discurs
Lògica
Expressió, introduïda per A.Morgan i difosa per G.Boole, que significa la classe de tots els x tals que X=X, i que és aplicable, així mateix, a la lògica de les relacions.
cost, assegurança i noli
Economia
Dret marítim
Incoterm que indica que el cost de la mercaderia tramesa inclou el cost a l’origen, així com les despeses per l’assegurança i el transport de l’origen a la destinació.
Partit Sindicalista
Política
Partit polític fundat el 7 d’abril de 1934 per Ángel Pestaña, amb l’esperança de convertir-se en el partit polític de la CNT i trencar així la tradicional ortodòxia anarcosindicalista.
No pogué arrossegar ni la Federació Sindicalista Llibertària ni els Sindicats d’Oposició La seva influència romangué limitada a petits nuclis a Madrid Natividad Adalia, a Andalusia Gómez de Loma, a Saragossa Pabón i al Principat i al País Valencià Al Principat els seus principals dirigents foren Ricard Fornells —president des de Sabadell de la Federació Regional Catalana del partit— i Josep Robusté des de Barcelona, i a València, Francesc Fenollar, Marí Civera, Josep Sànchez Requena, Prudencio Caja, etc L’òrgan central del partit, El Sindicalista , passà aviat, pel setembre del 1935, a Madrid…
reactiu segrestant
Química
Denominació genèrica de diversos reactius, pertanyents a una gran varietat de tipus funcionals, que tenen la propietat de formar complexos definits i solubles, de gran estabilitat, amb diversos cations metàl·lics, segrestant-los de l’entorn que els contenia.
Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de…
subdirectori
Electrònica i informàtica
Directori que depèn del directori principal o d’un altre subdirectori.
Són molt emprats especialment en els discs durs, pel fet que aquests són de gran capacitat i així és possible agrupar i subdividir els diferents fitxers per conceptes, temes, clients, empreses, etc Un subdirectori conté, doncs, fitxers o bé se subdivideix en més subdirectoris El conjunt de tots els directoris i subdirectoris forma, així, una estructura ramificada o d’arbre
Institut Sallarès i Pla d’Estudis Tècnics Econòmics i Socials
Sociologia
Entitat creada el 1947 pel Gremi de Fabricants de Sabadell per a la formació tècnica, econòmica i social dels fills dels associats.
Ha promogut una àmplia sèrie de cursets, conferències, viatges d’estudi, etc, així com contactes amb grups estrangers similars El 1957 promogué la creació de l’Escola de Formació Social de Sabadell-Terrassa, i el 1959 la d’una escola de secretariat del CICF, així com un Patronat d’Acció Social Ciutadana per a la creació de centres escolars als suburbis
adjectivació
Gramàtica
Fenomen pel qual un mot (especialment un substantiu) que normalment no té una funció d’adjectiu, passa a assumir aquest ofici.
Hi ha exemples en les oracions on el substantiu pren la funció sintàctica de predicat nominal o d’atribut així en el meu pare és metge , el predicat metge dóna una qualitat al subjecte substantiu, funció pròpia de l’adjectiu metge s’ha adjectivat sense deixar d’ésser essencialment substantiu Fins i tot l’adverbi pot ésser motiu d’adjectivació, en oracions com ell és així