Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
refugi Enric Pujol

Refugi Enric Pujol
© Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Lladorre (Pallars Sobirà).
També conegut com a refugi del Mont-roig, està dedicat a Enric Pujol, alpinista que morí el 1981 durant el descens del Broad Peak 8047 m És situat a la vall de Cardós, a l’esquerra del desguàs de l’estany inferior de la Gallina, a 2287 m, al Pirineu occidental català És un refugi prefabricat d’alumini, no guardat i gestionat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que fou inaugurat l’octubre del 1984 Disposa de 18 places i és una excellent base per a ascendir, entre d’altres, als cims del Ventolau i el Mont-roig
variscita

Variscita
© Fototeca.cat - G. Serra
Mineralogia i petrografia
Fosfat d’alumini hidratat, AlPO4·2H2O.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic amb forma arronyonada Té una fractura concoidal, i és fràgil i untuós al tacte És d’un color verd poma a incolor i translúcid La duresa és de 4 a 5 i la densitat de 2,5
turmalina
turmalina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat complex d’alumini, amb bor, ferro, magnesi, etc.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les turmalines és…
algrafia
Disseny i arts gràfiques
Litografia impresa a partir d’una planxa d’alumini.
montgomeryita
Mineralogia i petrografia
Mineral, fosfat bàsic hidratat de calci i d’alumini.
Pertany a la classe dels fosfats que dóna nom al seu grup, cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria, de transparent a translúcid, de color verd fosc a clar i groc Fou descobert el 1950 per Arthur Montgomery
bytownita
Mineralogia i petrografia
Mescla isomorfa d’aluminosilicats de sodi i d’alumini.
És un feldespat plagiòclasi intermedi entre la labradorita i l’anortita plagiòclasi
leucita
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i potassi, KAlSi2O6.
Mineral feldespatoide que cristallitza en el sistema regular L’hàbit és en trapezòedres Incolor i amb esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 2,47 Els millors exemplars han estat trobats a les laves del Vesuvi
espodumena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini i liti, LiAlSi2O6
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls prismàtics de gran longitud i en masses aplanades Té una duresa 6,5 i una densitat 3,1-3,2 De color blanc o gris blanquinós n'hi ha algunes varietats transparents de color de rosa i violaci kunzita o verd hiddenita Pertany al grup dels piroxens, i la seva composició química és molt constant, bé que de vegades el sodi substitueix el liti Per alteració hom n'obté minerals argilosos N'hi ha jaciments importants a la Kings Mountain Carolina del Nord, i la varietat kunzita es dóna a Madagascar i Pala Califòrnia
espinel·la
Mineralogia i petrografia
Òxid d’alumini i magnesi, MgAl2O4
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic en cristalls octaèdrics, sovint modificats amb l’hexàedre o rombododecàedre Es presenta també, sovint, en masses irregulars És molt coneguda la macla de l’espinella segons la cara de l’octàedre Té una duresa 7,5-8 i una densitat 3,58, que augmenta si el magnesi és substituït per ferro, zinc o manganès El color és molt variable, de vermell robí espinella a blau, verd, marró o quasi incolor Són, en general, minerals formats a alta temperatura
estronci
Química
Element metàl·lic pertanyent a la família dels alcalinoterris, grup II A de la taula periòdica entre el calci i el bari, de valència +2.
El seu nom prové de Strontian, poble escocès, on hom en descobrí l’òxid, l’estronciana L’element natural és una barreja de quatre núclids 84 0,56%, 86 9,86%, 87 7,02% i 88 82,56% El núclid artificial radioactiu 90 emet radiacions β, té una vida mitjana de 28 anys i es forma en grans quantitats en les fissions de l’urani 235 i del plutoni 239 quan penetra en l’organisme es fixa en els teixits ossis i en destrueix el moll És un metall blanc de mitjanes malleabilitat i duresa Fou identificat com a element per H Davy el 1808 Hom en coneix tres varietats allotròpiques Sr α, cúbic, de cares…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina