Resultats de la cerca
Es mostren 421 resultats
Abraham Yehoshua
Literatura
Escriptor israelià.
Secretari general de la Unió Internacional d’Estudis Jueus 1964-67, fou professor de literatura a la Universitat de Haifa des del 1972 En les seves obres reflecteix el cansament de les generacions joves del seu país per la guerra continuada amb els països àrabs Cal destacar els contes Bi-Thilat Kayitz ‘Al començament de l’estiu del 1970’, 1973, Shlosha Yamim Ve-Yeled ‘Tres dies i un nen’, 1975 i The Continuing Silence of a Poet 1988 les peces de teatre Layla Be-May ‘Una nit de maig’, 1975, Hafatzim ‘Possessions’, 1986 i Yahlchu shneiem beYachad ‘Dos homes caminen junts’, 2012, i les…
Diana
Representació de la deessa Diana en una pintura de l’Escola de Fontainebleau, Diana caçadora (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitat femenina itàlica i romana identificada molt aviat amb l’Àrtemis del panteó grec, de la qual assimilà molts trets.
Originàriament, sembla haver estat la deessa dels boscs i de la natura feréstega i, per extensió, de la caça Fou considerada també deessa de la llum i, més tardanament, fou identificada també amb la deessa de la lluna El seu culte s’estengué per molts pobles de la Itàlia meridional i central Hom la venerava especialment, sota l’advocació de Diana Tifatina, en un santuari proper a Càpua, i també de Diana Nemorensis o Aricina, a la regió d’Ariccia, vora el llac de Nemi en aquest últim lloc el seu culte anava associat al de Virbi, divinitat boscana secundària, contrapartida llatina…
Gérard de Nerval

Gérard de Nerval
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Gérard Labrunie, escriptor francès.
Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de…
Isabella Angela Colbran
Música
Soprano castellana.
Fou una de les veus més destacades del seu temps, posseïdora d’una gran extensió vocal de quasi tres octaves des de sol2 a mi5 Estudià amb F Pareja, G Marinelli i el castrat italià G Crescentini Debutà a Espanya el 1806, i aviat es traslladà a Itàlia, on cantà a Bolonya, Milà i a Nàpols, contractada per Domenico Barbaia, de qui fou amant El seu caràcter dramàtic la feu destacar en La Vestale , de G Spontini, i en Medea in Corinto , de S Mayr A Nàpols, cantà moltes de les òperes de G Rossini, amb qui es casà el 1822, el qual pensà en la seva veu per als papers de solista a…
Aquil·les

Aquil·les en una àmfora grega atribuïda al "Pintor d’Aquil·les"
© Fototeca.cat
Mitologia
Heroi mític de la guerra de Troia, fill de Peleu i de la deessa Tetis.
Rei de Tessàlia Ftiòtida, marxà a la guerra de Troia amb els seus súbdits, preferint una vida curta i gloriosa a una vellesa llarga i tranquilla com li havia ofert la seva mare Barallat amb Agamèmnon per la possessió de l’esclava Briseida, abandonà el combat i no hi tornà fins que el seu amant i amic Pàtrocle fou mort en batalla Desafià Hèctor a combat singular i el matà amb l’ajuda d’Atena després tornà el seu cadàver als troians, pregat per Príam, rei de Troia i pare del mort El príncep Paris, germà d’Hèctor i raptor d’Helena, el matà, d’un tret de sageta al taló, ajudat per Apollo La…
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…
Marc Antoni
Història
Triumvir amb Octavi i Lèpid.
A la mort de Cèsar, esdevingué cap del partit d’oposició als assassins d’aquest, contra els quals lluità pel repartiment de les províncies L’any 43 constituí, juntament amb Octavi i Lèpid, el segon triumvirat Amos de Roma, els triumvirs feren una violenta repressió a conseqüència de la qual morí M Tulli Ciceró, enemic d’Antoni El pas següent fou la derrota dels assassins de Cèsar, a l’Àsia, prop de Filipos 42 aC Llavors Antoni restà a l’Orient mentre Octavi centrava el seu camp d’acció a l’Occident per tal de lligar-se mútuament, Antoni es casà amb Octàvia, germana del seu collega El 38 fou…
Miquel Poal i Aregall
Literatura catalana
Novel·lista, comediògraf, poeta i assagista.
Es llicencià en dret i es dedicà al periodisme Durant les dècades del 1910 i el 1920 collaborà en publicacions com La Veu de Catalunya en la qual signà crítiques teatrals amb el pseudònim Jordi Clar , Catalunya Teatral o les sabadellenques Garba i Diari de Sabadell , el qual dirigí Especialment interessat a escriure sobre les dones, feu diverses conferències sobre el feminisme, fou redactor de la revista Feminal 1907-17 i publicà a Un Enemic del Poble un “Manifest a la feminitat” 1918 Dirigí les colleccions populars “La Novella Nova” i “La Novella d’Ara”, en les quals, també centrant-se en…
,
Teodor Tomàs i Palomar
Cristianisme
Canonge de la catedral de València, mecenes i editor.
Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una càtedra d’Escriptura a la Universitat de València Home…
Noche de vino tinto
Cinematografia
Pel·lícula del 1965-1966; ficció de 98 min., dirigida per José María Nunes.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina