Resultats de la cerca

Llicenciat en enginyeria industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1974, des del 1975 és catedràtic de matemàtica aplicada i anàlisi de la UB Autor de més de 200 articles, ha estudiat les propietats generals dels sistemes dinàmics, els sistemes hamiltonians i dissipatius, la mecànica celeste, l'astrodinàmica i l'anàlisi numèrica, l’anàlisi i el disseny d’òrbites de ginys espacials i els sistemes dinàmics assistits per ordinador Ha combinat mètodes diversos analític, geomètric, algèbric, numèric, etc per a l’…

Estudià anàlisi amb Claude Ballif, composició amb Olivier Messiaen i contrapunt amb Alain Weber al Conservatori de París, on guanyà el primer premi en anàlisi i composició També es graduà en literatura a la Sorbona Fou resident a la Casa Velázquez de Madrid del 1979 al 1981 Posteriorment ha ensenyat anàlisi al Conservatori de París i ha rebut molts encàrrecs com a compositora El seu repertori inclou quatre òperes la Péniche Opéra li encarregà Un signe dans l’espace , 1990 En Métèores i Les jeux de Protée mostra una escriptura que treballa la matèria sonora amb lentes transformacions En Le…

Doctor per la Universitat de París , ensenyà economia 1962 i matemàtiques 1975 a la Universitat de Berkeley Al anys cinquanta collaborà amb Kenneth Joseph Arrow Interessat en la teoria del valor, l’anàlisi de l’equilibri general competitiu i els desenvolupaments connexos, en Theory of Value 1959, volgué establir una anàlisi axiomàtica de l’equilibri econòmic El 1983 li fou atorgat el premi Nobel d’economia

L’anàlisi granulomètrica consisteix a separar la mostra, per garbellament o per sedimentació, en fraccions les dimensions de les partícules de cadascuna essent entre dos límits definits i a representar, en un gràfic, el percentatge sobre la mostra que representa cada fracció, relacionant-lo amb les dimensions de les partícules d’aquesta De l’anàlisi granulomètrica hom pot deduir el volum, el pes i el diàmetre mitjans i la superfície específica

Fou precursor del pensament econòmic clàssic d’ASmith i DRicardo, per tal com intentà basar l’anàlisi econòmica en la teoria del valor treball i excedent Per això fou considerat per Marx com el fundador de l’economia política Introduí també l’estadística i la matemàtica en l’anàlisi econòmica Entre les seves obres cal destacar A Treatise of Taxes and Contributions 1662, Verbum Sapienti 1664, Political Arithmetic 1690, Political Anathomy of Ireland 1691 i Quantulumcunque Concerning Money 1695

Deixeble de Thornstein Veblen, fou professor a la Universitat de Califòrnia i a la de Columbia 1907-46, on creà escola Fou un dels fundadors del National Bureau of Economic Research, que també dirigí Autor de la primera anàlisi sobre el cicle econòmic basat en la recollida d’un gran nombre de dades, propugnà l’aplicació del mètode estadístic en l’anàlisi dels fenòmens econòmics És autor de Business Cycles 1927, Measuring of Business Cycles 1946

Professor des del 1945 a Oxford i pertanyent a l’escola d’anàlisi del llenguatge de l’anomenat grup d’Oxford, del 1947 al 1971 dirigí la revista Mind Seguidor de Wittgenstein, la seva anàlisi del llenguatge no és logicoformal ni sociològica, ans conceptual, orientada a l’elaboració d’una mena de cartografia dels conceptes Entre les seves obres cal esmentar Philosophical Arguments 1945, The Concept of Mind 1949, Dilemmas 1954, A Rational Animal 1962, Plato's Progress 1966 i Collected Papers 1971

Graduat en economia per la Universitat de Harvard 1947, fou professor a la Universitat de Yale des del 1955 Fou un dels autors que contribuïren, en la línia de Paul Samuelson , a la síntesi entre l’ economia keynesiana i l’ anàlisi neoclàssica La seva aportació fonamental es produí en el camp de l’anàlisi de la inversió financera Fou membre del consell assessor del president John Kennedy 1961-62 i, més tard, de la Reserva Federal i la Fundació Ford L’any 1971 fou elegit president de l’ American Economic Association , i un any després suggerí l’impost a les transaccions financeres…

Els primers analitzadors foren mecànics i constaven d’un element giratori que permetia d’analitzar òpticament les imatges Els més emprats foren el disc de Nipkow, la corona de lents, i sobretot, la roda de miralls de Weiller Tots aquests analitzadors presentaven grans inconvenients a causa de l’elevada inèrcia del sistema giratori i d’un aprofitament poc econòmic de la illuminació de l’escena Actualment, els analitzadors emprats són totalment electrònics i pràcticament no tenen inèrcia A més, tots són basats en el fenomen de la integració fotoelèctrica, i, per tant, el rendiment de la…