Resultats de la cerca
Es mostren 2596 resultats
angles d’Euler
Els angles d’Euler ϕ,θ i ψ donen l’orientació dels eixos mòbils x’, y’,z’ respecte als eixos fixos x y z (N és la línia nodal)
© Fototeca.cat
Física
Angles que determinen l’orientació, respecte a uns eixos fixos xyz, dels eixos x’y’z’ solidaris amb un sòlid mòbil.
Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N
vèrtex
Matemàtiques
Punt en què concorren els dos costats d’un angle, les cares d’un angle políedre, etc.
intensitat energètica
Física
Quocient entre el flux energètic, emès en un angle sòlid sobre una direcció determinada, i aquest angle sòlid.
llei de Bragg
Llei de Bragg
© fototeca.cat
Física
Llei que afirma que la interferència de les ones (raigs X o γ, o ones associades a electrons o neutrons, la longitud d’ona de les quals sigui comparable amb les distàncies atòmiques en qüestió) reflectides pels plans d’un cristall és constructiva i forma, per tant, un patró de difracció, si se satisfà l’expressió sin φ = n λ / 2d, essent φ l’angle format per la direcció de propagació del feix incident i els plans del cristall, λ la longitud d’ona incident, d la distància entre els plans del cristall, i n un enter que dóna el nombre d’ordre de la reflexió.
Per a una certa configuració del sistema donada per λ i d , hom pot anar variant l’angle φ fins aconseguir una figura de difracció palesa Aleshores, hom pot esbrinar, bé la distància d entre plans del cristall si coneix λ, o bé la longitud d’ona incident si coneix d La llei de Bragg és útil en cristallografia, per tal com permet de determinar els paràmetres d’un cristall difracció de raigs X
augment
augments d’un sistema òptic
© Fototeca.cat
Física
En els instruments òptics que donen imatge
real, com p ex els aparells fotogràfics o de projecció, nombre donat per la relació entre la mida de la imatge i la de l’objecte.
Hom considera l' augment lateral , β =y'/y, l' augment angular , α═σ'/σ, i l' augment axial , γ═Δ z'/ Δ z En els instruments que donen imatge virtual, com p ex la lupa, el microscopi i la ullera, l’augment és mesurat per la relació entre la tangent de l’angle β sota el qual hom veu l’objecte en observar-lo amb l’instrument i la tangent de l’angle α sota el qual hom el veuria si no en feia ús Per als aparells d’observació pròxima lupa, microscopi, l’angle α és funció de la distància des d’on hom mira per aquest fet hom fixa el criteri de mesurar α situant l’objecte a la mínima…
massa d’aire relativa
Meteorologia
Quocient entre la massa d’una columna atmosfèrica amb una certa inclinació i la corresponent columna vertical.
Típicament s’expressa en funció de l’angle zenital i correspon a la secant d’aquest angle S’utilitza sovint per determinar el recorregut de la radiació solar directa i conèixer la seva atenuació al seu pas per l’atmosfera
quadrant
Astronomia
Transports
Instrument emprat antigament per a determinar l’altura d’un astre sobre l’horitzó.
El més primitiu consistia en un quart de cercle graduat proveït de pínnules en un dels costats de l’angle recte, per tal de visar l’astre, i d’una plomada, fixada al centre de l’angle per l’extrem lliure del cordill, que servia d’índex