Resultats de la cerca
Es mostren 3374 resultats
kurtxatovi
Química
Nom proposat pels russos per a designar l’element de nombre atòmic 104 i que el 1997 la IUPAC anomenà rutherfordi
.
El seu nom prové del nom del físic nuclear Igor Kurčatov
segment
Matemàtiques
Part d’una recta compresa entre dos punts fixats, A
i B
, de la recta, que hom anomena extrems del segment
.
Quan aquests extrems són considerats en un cert ordre A, B , el segment és anomenat orientat o vector fix
ortoèster
Química
Cadascun dels composts de fórmula general R1-C(OR2)3 derivats formalment dels ortoàcids carboxílics.
Hom els anomena anteposant el prefix orto al nom de la part carboxílica de la molècula
cap de pont
Militar
Posició militar que estableix una força armada en terreny enemic, a l’altra banda d’un riu o un estret, per preparar el pas del gros de l’exèrcit.
El desembarcament aeri fet per les tropes paracaigudistes o helitransportades s’anomena també cap de desembarcament
lipofucsina
Biologia
Pigment de color fosc, dipositat en diversos teixits humans o animals, que sembla ésser l’estat final de l’activitat lisosomàtica.
Sovint hom l’anomena pigment del desgast , puix que la seva quantitat augmenta amb l’edat
superfície de sustentació
Transports
Ala o ales i altres plans d’una aeronau sobre els quals és exercida la força de sustentació.
Quan és referida a l’ala o a les ales, hom l’anomena també superfície alar
corrent invers de saturació
Electrònica i informàtica
Corrent a través d’un díode, una junció pn o una barrera Schottky, polaritzat en invers.
S'anomena de saturació perquè el seu valor és independent del valor de la polarització aplicada
escalar
Matemàtiques
Raó entre dues quantitats del mateix tipus, és a dir, un nombre.
Hom anomena escalars els nombres per tal de diferenciar-los dels vectors, de les matrius, etc
agulleta
Agulleta
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Petit peix de l’ordre dels singnatiformes, de color verdós i molt allargat que viu a fons sorrencs de les desembocadures dels rius.
Pot enterrar-se dins la sorra Hom l’anomena també agulleta de riu i agulleta serp
teula
Teula romana
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Cadascuna de les peces de terra cuita, generalment corbes i una mica més amples d’un extrem que de l’altre, o d’una altra forma que permeti també d’unir-les les unes amb les altres de manera que formin sobre la coberta d’una casa o d’una altra construcció una superfície per la qual pugui córrer l’aigua de pluja sense penetrar a l’interior de la construcció.
Les teules són fabricades amb les mateixes argiles i pels mateixos procediments que els maons Hom anomena teula romana , teula àrab o teula rodona la teula corbada en forma de canal més ampla d’un extrem que de l’altre, teula plana la que és plana i va unida generalment a les llates amb filferros, teula catalana la teula plana feta de fang i teula plana d’encaix o teula alacantina la teula plana amb els caires adequadament emmotllats i tallats, per tal que encaixin les unes amb les altres Teula plana d’encaix © Fototecacat - M Manent Quan una teula romana és disposada amb la cara còncava…