Resultats de la cerca

Migcampista format als equips inferiors del Vélez Sarsfield Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1988-92, amb el qual disputà 54 partits a primera divisió i marcà dos gols La temporada 1989-90, amb l’Espanyol a segona divisió, jugà a l’Argentinos Júniors

S’inicià en gimnàstica rítmica Fou membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb el qual participà en diversos Campionats d’Espanya El 2003 formà part de la selecció catalana, any que abandonà la gimnàstica per dedicar-se a la dansa El 2004 s’interessà per la gimnàstica estètica i entrà a formar part de l’equip del CE INEF Barcelona Fou membre del primer equip espanyol que participà en el Campionat del Món d’aquesta especialitat 2004 i competí en tots els mundials entre el 2004 i el 2010

Fitxà pel Futbol Club Barcelona la temporada 1998-99 procedent del Vélez Sarsfield argentí, amb el qual havia conquerit la Copa Libertadores i la Copa Intercontinental Defensa central, només romangué una temporada al Barça Guanyà la Lliga, disputà 32 partits oficials i marcà un gol Fou tres vegades internacional argentí

Centrecampista, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol procedent del Deportivo de la Corunya Durant tres temporades 1954-57 jugà 42 partits a primera divisió i marcà 5 gols Posteriorment marxà al Granada 1957

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la temporada 1931-32…

La seva narrativa excelleix sobretot per una encertada observació i descripció de tipus, costums i paisatges de la seva terra Cal destacar-ne Flor de durazno 1911, El valle negro 1918 i Desierto de piedra 1925 També conreà el gènere històric i d’aventures

Doctor en lletres 1946 per la Universitat de Buenos Aires, ensenyà literatura en diverses universitats del seu país i d’EUA, on residí molts anys Autor d’una notable Història de la literatura hispanoamericana 1954, reeditada nombroses vegades, i d’estudis literaris com Ensayos 1946, Ibsen y su tiempo 1946, La crítica literaria contemporánea 1957, Teoría y técnica del cuento 1979, La crítica literaria y sus métodos 1979, La crítica literaria 1984 i Nuevos estudios sobre letras hispanas 1986, entre d’altres Des dels 17 anys conreà, amb èxit, el conte Obres com Vigilia 1934, Fuga 1953, Evocación…

Collaborà en els periòdics El Nacional i La Nación i fou un dels fundadors de la revista Caras y Caretas És autor de narracions costumistes i picaresques, que assoliren una extraordinària popularitat Un viaje al país de los matreros 1897 i Cuentos de Fray Mocho 1906 Les seves obres completes foren publicades el 1954

Procedent d’una família de l’alta burgesia, estudià medicina Traslladat a Guatemala, féu costat al president Jacobo Arbenz Perseguit, s’exilià a Mèxic, on conegué Fidel Castro i s’uní als revolucionaris cubans Participà en l’operació “Granma” i se significà en la lluita guerrillera contra les forces de Batista Després del triomf de la revolució cubana 1959, ocupà alts càrrecs Ministre d’indústria 1961, accelerà, planificà i centralitzà el procés econòmic de la revolució cubana i marcà el posterior signe de tota l’economia del país A Punta del Este 1961 i a Alger 1963 féu una crida a la…

Tècnic agrícola, s’adherí al partit nazi el 1929 Ministre d’agricultura 1933-42, intensificà i estabilitzà els conreus a Alemanya, però fou sobrepassat per les necessitats de guerra i destituït El 1949 fou condemnat a set anys de presó