Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Michael Lochner
Portalada de la Pietat de la catedral de Barcelona, obra de Michael Lochner
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor germànic, establert a Barcelona el 1483.
Autor del retaule de Tots Sants de la catedral de Barcelona 1488 en part al Museu de la Catedral i del de Sant Pere de Premià de Dalt 1487 destruït el 1936, és especialment conegut pel timpà de fusta de la Pietat , a la portalada d’aquesta advocació del claustre de la seu barcelonina, donat pel canonge Berenguer Vila Associat amb Joan Frederic de Cassel, amb qui collaborà en la realització dels pinacles del cor de la catedral des del 1483, és un representant destacat del gòtic alemany a Barcelona Es coneix també pel nom catalanitzat de Miquel Lluc
Gabriel Móra i Gramunt
Arquitectura
Arquitecte (1966), format a l’Escola de Barcelona, de la qual és professor (1973).
Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…
Max Abramovitz
Arquitectura
Arquitecte nord-americà.
Fill d’emigrants romanesos, es graduà a la Universitat d’Illinois 1929 i es doctorà a la Universitat de Columbia 1931 Associat amb Wallace KHarrison el 1945, ambdós contribuïren a perfilar el paisatge de Nova York amb una sèrie de gratacels emblemàtics, com ara el Corning Glass, el Time-Life 1960 i l’edifici McGraw Hill També fou el director de planejament del complex de l’Organització de les Nacions Unides 1947-53 El seu edifici més emblemàtic és l’Avery Fisher Hall 1962, el primer construït dins el complex Lincoln Center, a la ciutat de Nova York
Melvin Schwartz
Física
Físic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà el 1958 i fou professor fins el 1966, que passà a la de Stanford El 1988 compartí el premi Nobel de física amb J Steinberger i L Lederman pel desenvolupament d’una tècnica per a detectar els neutrins i amb la qual descobriren una nova partícula subatòmica, el muó El 1970 creà l’empresa informàtica Digital Pathways Inc, que dirigí El 1991 assumí el càrrec de director associat d’altes energies i energia nuclear al Laboratori Nacional Brookhaven i retornà com a professor de física a la Universitat de Colúmbia
Cambises II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (530-522 aC).
Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà
Apis
Mitologia
Brau sagrat a l’Egipte antic, considerat com l’encarnació de Ptah
.
Si bé la seva existència és documentada des de molt antic, no és fins al Regne Nou quan apareix associat a Ptah i s’inicia el costum d’enterrar-lo esplèndidament El seu culte anà en augment durant el Tercer Període Intermedi i, sobretot, a partir de la Baixa Època, moment en el qual la seva fusió amb Osiris és total d’ella sorgí, en època ptolemaica, una nova divinitat, Serapis , o sigui Osiris-Apis A la seva mort era enterrat en unes esplèndides catacumbes, la més famosa de les quals és el serapèum de Sakkara
Lluís Barraquer i Bordas
Medicina
Metge.
Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi
Veijo Meri
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Fill de militar, la guerra finosoviètica 1939-45 constitueix el centre de la seva producció tot i que no hi prengué part personalment En destaca l’absurd i el macabre, tot renunciant a l’aspecte heroic sovint associat a aquest conflicte Escriví, entre d’altres, les novelles Manillaköysi ‘La corda de Manila’, 1957, Vuoden 1918 tapahtumat ‘Els esdeveniments del 1918’, 1960, Suku ‘La família’, 1968 i Morsiamen sisar ‘La germana de la promesa’, 1972 l’obra de teatre Sotamies Jokisen vihkiloma ‘El permís matrimonial del soldat Jokisen’, 1965, i el llibre de poemes Mielen Lähtölaskenta…
Petros John Petridis
Música
Compositor grec.
Es formà primer a Istanbul i després a París, ciutat on estudià dret entre el 1911 i el 1914 Un cop acabats els estudis universitaris, decidí consagrar-se a la música Alumne d’importants compositors, com ara A Roussel, el seu nom està molt més associat a l’àmbit de la crítica musical que al de la composició En el catàleg de la seva obra hi ha cinc simfonies 1929-51 i dos concerts per a piano 1934 i 1937, a més de música escènica i peces vocals Estigué molt influït per la música popular grega i usà sovint les modalitats bizantines
Josep Oller i Roca
Música
Empresari català establert a París.
S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina