Resultats de la cerca
Es mostren 1244 resultats
Josep Oller i Roca
Música
Empresari català establert a París.
S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893
William Randall
Música
Impressor de música anglès.
Heretà probablement el negoci de la família a la mort del seu cosí John Walsh, l’avi del qual, del mateix nom, n’havia estat el fundador vers el 1690 Associat amb John Abell, donà un nou impuls al seu negoci amb la publicació d’un bon nombre d’obres de GF Händel, entre les quals el Messiah 1767 Reedità a més moltes de les obres de Walsh i publicà també reculls de cançons Vauxhall Songs que gaudiren d’una considerable popularitat En morir, l’empresa passà a la seva vídua, Elizabeth, que el 1783 la traspassà
bandonió

Bandonió del final del segle XIX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent molt semblant a l’acordió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu amb més d’una llengüeta Consisteix en dues caixes de secció quadrada que contenen les llengüetes, unides per una manxa Una mica més gran que la concertina, i amb un sistema una mica més evolucionat que aquesta, ambdós instruments tenen un sistema de funcionament similar a l’acordió, per bé que els baixos només poden fer una nota, no un acord Fou inventat per l’alemany Heinrich Band -de qui pren el nom-, l’any 1846 A l’Argentina, estretament associat a la interpretació del tango, ha esdevingut un dels instruments més…
Varuna
Mitologia
Divinitat d’origen indoeuropeu, personificació del cel, coneguda pels antics grecs com a Urà, que apareix ja en una inscripció de Mitanni, a Mesopotàmia (s XV aC).
Correspon al Júpiter romà i al Tyr germànic Sostenidor de l’univers, és el déu suprem dels Vedes que presideix l’ordre còsmic ṛita i és considerat cap dels Āditya associat a Mitra Mitravaruṇa Segons Dumézil, aquesta associació representa el conjunt d’aspectes magicoreligiosos que caracteritzaven la primera funció govern de la societat indoeuropea Aviat, però, fou desbancat per Indra , déu de la guerra dins la tradició índia constitueix un indici prou clar de la profunda transformació social operada en les tribus àries del període vèdic, i la seva funció restà reservada a la…
mileurista
Sociologia
Treballador qualificat, el salari del qual no supera els mil euros mensuals.
Es tracta d’un terme d’origen periodístic sorgit al principi de la primera dècada del s XXI, poc després de l’adopció i implementació de l’euro com a moneda europea, i que s’empra sovint associat als joves Aquests baixos salaris combinats amb els alts preus dels habitatges lloguer i compra poden complicar extraordinàriament les possibilitats d’emancipació juvenil El mileurisme ha afectat a quasi la totalitat dels joves que, independentment de la seva titulació i experiència, s’incorporen al mercat de treball També d’empra, de manera més genèrica, per a qualsevol altra persona…
Apis
Mitologia
Brau sagrat a l’Egipte antic, considerat com l’encarnació de Ptah
.
Si bé la seva existència és documentada des de molt antic, no és fins al Regne Nou quan apareix associat a Ptah i s’inicia el costum d’enterrar-lo esplèndidament El seu culte anà en augment durant el Tercer Període Intermedi i, sobretot, a partir de la Baixa Època, moment en el qual la seva fusió amb Osiris és total d’ella sorgí, en època ptolemaica, una nova divinitat, Serapis , o sigui Osiris-Apis A la seva mort era enterrat en unes esplèndides catacumbes, la més famosa de les quals és el serapèum de Sakkara
Cambises II de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (530-522 aC).
Príncep aquemènida, fill i successor de Ciros el Gran Associat al regnat del seu pare, en 538-30 aC governà com a rei de Babilònia Féu assassinar el seu germà Bardiya o Smerdis, governador de Mèdia i Armènia Atacà Egipte 525 aC i en prengué Memfis, la capital es féu nomenar faraó, bé que posteriorment —i segons fonts gregues— menyspreà el sistema polític i la religió egípcia La revolta de Gaumata que usurpà la personalitat de Bardira, al qual s’havien sotmès les províncies orientals de l’imperi, el féu tornar a Pèrsia, i durant el camí sembla que se suïcidà
Lluís Barraquer i Bordas
Medicina
Metge.
Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi
Gabriel Móra i Gramunt
Arquitectura
Arquitecte (1966), format a l’Escola de Barcelona, de la qual és professor (1973).
Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…
Veijo Meri
Literatura finlandesa
Escriptor finlandès.
Fill de militar, la guerra finosoviètica 1939-45 constitueix el centre de la seva producció tot i que no hi prengué part personalment En destaca l’absurd i el macabre, tot renunciant a l’aspecte heroic sovint associat a aquest conflicte Escriví, entre d’altres, les novelles Manillaköysi ‘La corda de Manila’, 1957, Vuoden 1918 tapahtumat ‘Els esdeveniments del 1918’, 1960, Suku ‘La família’, 1968 i Morsiamen sisar ‘La germana de la promesa’, 1972 l’obra de teatre Sotamies Jokisen vihkiloma ‘El permís matrimonial del soldat Jokisen’, 1965, i el llibre de poemes Mielen Lähtölaskenta…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina