Resultats de la cerca

Hereu de la fortuna dels Hertford —era fill natural de lord Richard Seymour-Conway, el quart marquès—, residí de jove a París, on durant la guerra Francoprussiana i la Comuna es dedicà a tasques de salvament i ajut a les víctimes Encarregà a l’escultor Charles ALebourg les fonts públiques amb cariàtides que duen el seu nom, de les quals a Barcelona n'hi ha alguns exemplars Reuní una gran collecció d’obres d’art, que s’endugué en bona part a Londres 1872 i que fou la base del Museum at Bethnal Green Fou creat baronet el 1871 Engrandí considerablament la que després fou famosa…

Entrà en el cinema de manera casual per mitjà del director Frank Borzage, que la conegué a Dublín i li donà un paper a Song O'My Heart 1930 Un cop a Hollywood, a més de desenvolupar una llarga carrera cinematogràfica, al costat dels germans Marx — A Day at the Races 1937, de SWood— o sota la direcció de Tod Browning a The Devil-Doll 1936, també treballà al teatre i a la ràdio Però fou coneguda sobretot per haver interpretat en sis pellícules el paper de Jane, la companya de Tarzan, al costat de Johnny Weissmuller Casada amb el director John Farrow, un dels seus set fills és l’…

Es féu molt popular amb la seva aparició a la sèrie televisiva Mash 1972-83 Parallelament i posteriorment, i gràcies a la seva expressivitat i ductilitat, ha compartit els personatges de comèdia amb els del melodrama Ha intervingut a California Suite 1978, Crimes and Misdemeanors 1989, Whispers in the Dark 1992, Manhattan Murder Mistery 1993, de Woody Allen, amb qui també ha rodat Everyone Says I Love You 1996, Canadian Bacon 1994, Mad City 1997, Murder at 1600 1997, The Object of My Affection 1998, i What Women Want 2000 Per a la pellícula The Aviator 2004, de MScorsese, fou…

El 1937 collaborà amb l’orquestra de Jay McShann i, posteriorment, amb les d’Earl Hines i Billy Eckstine Al principi dels anys quaranta fou el capdavanter del moviment bop , que revolucionà el jazz Les seves improvisacions, caracteritzades per un fraseig vertiginós i abrupte que se superposa a un ritme d’accentuacions irregulars i a una estructura harmònica complexa, foren un model a seguir per les generacions dels jazzmen moderns El 1947 formà un quintet amb MDavis i MRoach i, posteriorment, collaborà amb l’orquestra de Machito i amb conjunts de corda La seva influència és comparable a la…

Debutà al cinema el 1952 en Don't Bother to Knock , de RW Baker i el 1962 aconseguí l’Oscar a la millor interpretació per The Miracle Worker d’A Penn, paper que ja havia representat en el teatre Participà, entre d’altres, en els films The Pumpkin Euter 1964 de J Clayton, The Graduate 1967 de M Nichols, The Turning point 1977 de H Ross, Agnes of God 1986 de N Jewison, Torch Song Trilogy 1988 de P Bogart, GIJane 1997 de R Scott, Critical Care 1997 de S Lumet, Great Expectations 1998 d’A Cuarón, Keeping the Faith 2000 d’E Norton, i Up at the Villa 2000, de Ph Haas El 1980 dirigí…

Graduat a la seva ciutat natal, el 1933 es doctorà en bioquímica a la Universitat d’Edimburg El 1936 emigrà als EUA, on, després de treballar en diverses universitats, del 1952 al 1981 féu recerca i exercí la docència a la Universitat de Berkeley Estudià els mecanismes i les funcions biològiques de les proteïnes, els àcids nucleics, la mutagènesi i la modificació dels àcids nucleics i les proteïnes RNA Demostrà la funció infectiva dels àcids nucleics en els virus, separant-ne les proteïnes i posteriorment, reconstituint-los De les seves nombroses publicacions, destaquen Design and Function…

Feu el seu debut professional a Washington el 1928 El 1933 entrà a l’orquestra d’Earl Hines i del 1937 al 1943 formà part de l’orquestra de Jimmie Lunceford, de la qual fou un dels millors solistes Després participà en gires de Jazz at the Philharmonic i el 1952 s’incorporà als All Stars de Louis Armstrong, on romangué fins el 1964 Després d’un període de retir a Hawaii, tornà a actuar en festivals integrat en diverses formacions Durant la seva estança a l’orquestra de Lunceford, Young es donà a conèixer com un dels trombonistes més brillants i de millor nivell tècnic D’aquesta època…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva…

D’una família de tradició musical, començà a tocar la trompeta a quatre anys El 1989, recomanat per Wynton Marsalis, formà part del grup d’Ellis Marsalis en l’enregistrament d' A Night at Snug Harbour El 1992 gravà Young Blood amb Elvin Jones, amb qui també feu algunes gires El 1995 arribà From This Moment , el seu primer àlbum com a líder, el qual seguiren Gumbo Noveau 1996, on mostrà el seu vessant més tradicional, i Payton’s Place 1998, amb la collaboració de Wynton Marsalis i Roy Hargrove El 2001 edità Dear Louis , un àlbum d’homenatge a Louis Armstrong Participà en el…

Formà part de diverses orquestres abans d’incorporar-se a la de Lucky Millinder el 1937 Conegut ja a Nova York, entrà a l’orquestra de Count Basie aquell mateix any, i es convertí en un dels principals solistes de la formació Ocasionalment compongué i escriví arranjaments per a peces de jazz El 1950, havent-se desfet temporalment l’orquestra de Basie, Edison inicià una carrera independent liderant els seus propis grups, treballant al Jazz at the Philharmonic, o collaborant en altres orquestres Treballà com a músic d’estudi, i enregistrà molts solos en discos de Frank Sinatra i…