Resultats de la cerca

Vida i obra Fill d’advocat i germà de Gaietà Vidal i de Valenciano Començà estudis d’enginyer a Barcelona, que hagué de deixar, a causa de problemes de visió Després de fer de corredor de borsa, tornà a Vilafranca i hi estrenà el sainet Qui tot ho vol, tot ho perd, o La festa de l’ermita 1864 Installat definitivament a Barcelona, constituí, juntament amb Frederic Soler i Conrad Roure, un dels grups més destacats en la crítica de la literatura burgesa del moment formà part dels “tallers”, on es representaven obres satíriques i obscenes, i publicà, en collaboració amb Roure i amb el pseudònim…

Fill d’ Eduard Escalante i Mateu Escriví el miracle L’incrèdul convertit 1878 i sainets com  La reunió de Jacinto ,  València a la matinada 1888, Mariquita l’estanquera 1889, Un alcalde de barrio 1897 i Un ratet en el jusgat 1914, i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans 1887, Cada u de son temple 1890, Fugint de l’anguila 1891 i Mil duros i tartaneta 1898 Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, i sobresortí, en collaboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en aquest gènere líric, al qual pertany la…

Fou comerciant i industrial Publicà el drama en tres actes Quintes i caixes 1869, representat al Teatre Romea i a l’Odeon, que situa el conflicte sorgit de les lleves obligatòries al món de la pagesia Estrenà Un promès com n’hi ha molts i deixà inèdites i no estrenades Caridad , en llengua castellana, i Un sarau d’any

Estudià al seminari de Tortosa 1857-64, feu el batxillerat a la seva ciutat 1867 i l’any següent estigué matriculat de filosofia i lletres a Barcelona Feu els estudis de magisteri i de peritatge agrònom i fou mestre a Valls 1873-80, on estrenà la comèdia Qui fa desfà , el 1875 Devers el 1885 collaborà a L’Esquella de la Torratxa sota el pseudònim Viriato Treballà per a la companyia de ferrocarrils MSA i fou professor i director de l’escola de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera des del 1890 fins que, el 1917, es jubilà Fou homenatjat i passà a viure a Sabadell, amb el seu fill…

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913

Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de salvadora ,…

Procedent d’una família modesta i orfe des de catorze anys, treballà d’impressor i feu la carrera de medicina Fou collaborador de l’anuari de Lo Rat Penat i, entre les seves obres teatrals en català, destaquen Honor valencià 1887, Teranyines en els ulls 1887, estr 1874 i Parents de la dona

Vicari general i canonge de la catedral de Girona, escrigué, al final del s XVII, una tragèdia en català, culta, sense títol, sobre la presa, passió i mort de Jesucrist, que roman inèdita, i que defuig dels models passionístics coneguts fins ara Un seu nebot, Francesc Veray, també canonge de la seu gironina, a la fi del s XVIII compongué una obra hagiogràfica, també en català, sobre els gloriosos màrtirs i patrons de Celrà, sant Sixt i sant Hou

Fou militar Publicà un almanac, Las resultas de un acaso y olla podrida de labrador Pronóstico para el año 1741 Manresa 1740, on apareix un personatge —un traginer— parlant en català També edità una Comèdia del famós i divertit Carnestoltes , en un acte, una espècie de paròdia d’un acte sacramental i en la qual el Carnestoltes, després de proclamar les delícies de la disbauxa, acaba morint a mans de la Quaresma

Vida i obra Beneficiat de l’església d’Arbeca i doctor en teologia Escriví la Comèdia de la Mare de Déu de les Sogues 1743, editada el 1996, en tres jornades i una lloa introductòria, sobre la troballa miraculosa de la imatge de la Verge d’aquest santuari Bibliografia Miró i Baldrich, R 1996 Vegeu bibliografia