Fill d’Eduard Escalante i Mateu. Escriví el miracle L’incrèdul convertit (1878) i sainets com La reunió de Jacinto, València a la matinada (1888), Mariquita l’estanquera (1889), Un alcalde de barrio (1897) i Un ratet en el jusgat (1914), i intentà la comèdia bilingüe amb Del porrat de Sent Antoni a les torres de Serrans (1887), Cada u de son temple (1890), Fugint de l’anguila (1891) i Mil duros i tartaneta (1898).
Introduí la sarsuela en el teatre valencià de la seva època, i sobresortí, en col·laboració amb els músics Salvador Giner i Vicent Peydró, en aquest gènere líric, al qual pertany la major part de la seva producció, un interessant precedent de la revista musical valenciana, que, com la resta de la seva obra, representa una mitificació folklòrica de determinats costums valencians: Quintos i reganxaors (1889), La gent de tro (1900), Les barraques (1900), De València a París, o Viatge a l’Exposició (estr. 1901), El roder (1905) i Plors i alegries (1907), entre d’altres.