Resultats de la cerca
Es mostren 442 resultats
Llorenç Ridaura i Gosálvez
Escultura
Escultor.
Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi, marbre Virtuts teologals i l' Àngel imposant el silenci cementiri municipal d’Alcoi També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant Jordi destruït el…
Humbert Costas Tordera
Vela
Regatista.
S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona i posteriorment passà al Club Vela Blanes Competí en vaurien i en snipe, classe en la qual obtingué cinc Campionats de Catalunya, dos subcampionats d’Espanya, i disputà els Campionats del Món 1977 i d’Europa 1978 Participà en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976 en la classe soling juntament amb el seu germà Joan i Josep Fèlix Anglada A banda de la vela lleugera, també competí en creuer, i formà part de l’equip dels EUA al Campionat del Món de mini ton 1979 com a tripulant del Honey Moon , guanyador de la seva classe i segon de la classificació…
Lluís Alfons Sedó i Guichard
Història
Industrial i polític.
Advocat, es féu càrrec aviat de la fàbrica cotonera familiar d’Esparreguera colònia Sedó i alhora inicià una intensa vida política Fou elegit diputat a corts el 1899 i secretari del Foment del Treball Nacional el 1901 el 1911 en fou president Compaginà una actuació corporativa en defensa dels interessos econòmics industrials amb una activitat política vinculada a la Lliga Regionalista Senador a partir del 1911, fou assessor econòmic de Canalejas l’any 1912, participà en diverses comissions parlamentàries i extraparlamentàries per a l’estudi de l’autonomia de Catalunya el 1913 i el 1918 i…
Pere Duran i Farell

Pere Duran i Farell
© Fototeca.cat
Enginyer i empresari.
Estudià enginyeria de camins i, com a home de confiança del grup del Banco Urquijo a Catalunya, ocupà càrrecs executius o representatius en empreses com Hidroelèctrica de Catalunya, La Maquinista Terrestre i Marítima i Catalana de Gas i Electricitat, on desenvolupà una labor de modernització molt important Fou el promotor de Gas Natural SA i Hifrensa central nuclear de Vandellòs, dues realitzacions noves en el camp energètic català Per mitjà de la Corporació Industrial Catalana intentà la creació d’un holding industrial President de la junta general d’accionistes de Catalana de…
Iván Duque
Política
Polític colombià.
Graduat en dret per la Universitat Sergio Arboleda, posteriorment cursà un màster de gerència pública a la Universitat de Georgetown Estats Units Ocupà diversos càrrecs en organismes oficials i internacionals consultor a la Corporación Andina de Fomento 1999, assessor del Ministeri d’Hisenda durant el govern d’Andrés Pastrana, i els anys 2001-13 treballà al Banco Interamericano de Desarrollo BID, a Washington, on cobrí les àrees de Colòmbia i el Perú Assessor internacional del president Álvaro Uribe , fou delegat a l’ONU En tornar al seu país fou elegit senador en la llista del…
Una banca catalana
Banca Catalana, Barcelona, JMFargas-ETous, 1965-68 ECSA / GC-P La forta presència a Catalunya de la banca espanyola d’origen castellà o basc contrasta no solament amb l’escassa introducció de la banca pròpiament catalana a la resta d’Espanya, sinó fins i tot, i amb més rellevància, amb la insuficient presència d’aquesta en la pròpia comunitat Aquesta circumstància ha estat destacada, des del començament del nacionalisme català, com una de les febleses més importants de l’economia catalana, dotada, això sí, d’una potent i diversificada estructura industrial Catalunya va perdre en la primera…
Josep Vilarasau i Salat
Economia
Financer i economista.
Doctor enginyer industrial i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, realitzà estudis de postgrau a la Universitat de Manchester Fou professor a l’escola d’enginyers industrials de la Universidad Politécnica de Madrid 1962-72 Ocupà càrrecs directius d’organismes públics entre altres, fou director tècnic del Banco de Financiación Industrial 1964-66 i gerent de l’empresa estatal CAMPSA 1974-76 El 1976 fou nomenat director general de la Caixa de Pensions des del 1990, Caixa d’Estalvis i Pensions i vicepresident de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi El 1999,…
Auna
Antic operador global de telecomunicacions de l’Estat espanyol, vigent entre el 1997 i el 2005.
Fou creat el 1997 a partir de la compra per un consorci d’empreses de l’operador Retevisión , a causa del procés de privatització a què fou sotmès pel govern de l’Estat espanyol 1996 Inicià les activitats l’any següent i les empreses accionistes del grup obtingueren llicències d’operadors de telecomunicacions per cable en diverses demarcacions estatals, i crearen diferents marques comercials per a aquests serveis, com ara Menta a Catalunya o Madritel a Madrid, a més de la marca Amena A partir del gener del 2003 el grup començà a operar exclusivament amb dues marques Auna per a les…
Elisabeth Cebrián Scheurer

Elisabeth Cebrián Scheurer
Arxiu E. Cebrián
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Jugà a les categories inferiors del Club Bàsquet l’Hospitalet i després passà al Segle XXI, el Club Bàsquet Cantaires de Tortosa 1987-92, el Banco Exterior de Madrid 1992-94, el Club Bàsquet Dorna Godella de València 1994-95, el Club Bàsquet Universitari de Barcelona 1995-98, el Celta de Vigo 1998-2000, el Club Bàsquet Universitat de Barcelona 2000-02, l’Estudiantes de Madrid 2003-04 i l’UB Barça 2004-05 Guanyà cinc títols de Lliga i tres de Copa Fou escollida millor jugadora de bàsquet espanyola 1997, 1998 i seleccionada 1998, 1999 per l’equip del New York Liberty per jugar la…
Los Solidarios
Història
Grup anarquista d’acció constituït a Barcelona per l’octubre del 1922.
En formaren part, entre altres, Francisco Ascaso, Durruti, Garcia i Oliver, Gregorio Suberviela, Ricard Sanz, Aurelio Fernández, Miguel García Vivancos, Alfons Miguel, Torres Escartín, etc, en total prop d’una vintena d’obrers i obreres Després de participar en tasques publicistes i organitzatives anarquistes, especialment per mitjà de “Crisol” 1922 i del comitè de relacions anarquistes de Catalunya que hom fundà al principi del 1923, el grup es llançà a una actuació violenta Les seves accions més espectaculars foren la mort de Ramon Languia, dels sindicats lliures Manresa, abril del 1923, l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina