Resultats de la cerca

Llicenciat en periodisme, obtingué un postgrau en musicologia a la Universitat de Bolonya L'any 1986 s'incorporà al diari El País , del qual fou redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona Especialitzat sobretot en música, però també autor de nombrosos articles sobre política cultural, esports, crònica barcelonina i política italiana, l'any 2003 rebé el premi Ciutat de Barcelona de periodisme pel reportatge Barcelona, adónde vas , publicat al suplement El País Semanal del 14 de juliol, una síntesi de diversos reportatges del 2002 El 2004 guanyà el Premi Internacional de…

El jurat era format per Francesc Cambó, Juli Marial i Josep Puig i Cadafalch Aquest pla, aprovat inicialment el 1905, ha inspirat la política urbana de la burgesia industrial barcelonina fins avui és alhora un pla de grans infraestructures viàries passeigs de ronda, diagonals, passeigs marítims, sistema de parcs, enllaços ferroviaris i estacions de classificació, serveis, i un pla de zones les Corts de Sarrià, Horta, Sant Gervasi de Cassoles i Sarrià com a zones d’esbargiment, Sant Andreu de Palomar i Sants com a barris obrers i Gràcia com a zona mixta Malgrat no tenir caràcter…

Fill del pallasso i acròbata  Pere Andreu Participà en les actuacions del clan familiar Andreu-Rivels , i des del 1940, com a contraaugust musical, juntament amb els seus germans René clown i Marcel,  Celito august, formà part del grup conegut amb el nom de 3 Rivels , que actuà als circs més importants d’Europa Després de retirar-se de les pistes, s’establí a Barcelona, on feu classes de pallasso, d’acròbata i d’equilibrista a la Penya Cultural Barcelonina i, posteriorment, a l’Escola d’Actors de Barcelona i a Àrea Es retirà l’any 1997 Fou guardonat amb el Premio Nacional de…

Nasqué al si d’una família de classe mitjana barcelonina Els anys 1931 i 1932 collaborà en el diari manresà El Dia Posteriorment, exercí de traductor del francès i de l’anglès Publicà diversos llibres relacionats amb l’època anterior a la Guerra Civil Espanyola, com El turisme a Catalunya del 1931 al 1936 1973 i La Conselleria d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya 1974 A més, és l’autor d’uns apunts autobiogràfics De la Setmana Tràgica a la implantació del franquisme 1977, que recullen des de converses de l’àmbit familiar fins a records de l’escola i fets històrics El…

Fou presentat l’abril del 1911 amb el número 24 del catàleg a l’exposició individual del Faianç Català de Barcelona en què Sunyer es consagrà com el gran pintor del Noucentisme És una de les peces que més bé resumeixen les inquietuds estètiques d’aquest moviment placidesa, bucolisme i ingenuisme Joan Maragall a Museum hi veié “resumida, aclarida i sublimada tota l’obra de l’artista” Representa un paisatge amb anyells, cabres, orenetes i un gos i és centrat per una figura femenina nua ajaguda en què Maragall veié “la carn del Paisatge” Adquirit per Francesc Cambó, els seus hereus se'n…

Estudià a La Lira Ampostina, on debutà tocant el saxo l’any 1933 El 1947 fundà la seva pròpia orquestra Fou solista de la Banda Municipal de Barcelona i solista collaborador de l’OCB i de l’Orquestra del Teatre del Liceu Catedràtic de saxòfon al Conservatori de Barcelona, escriví cinc llibres per a l’ensenyament d’aquest instrument El 1978 fundà el Quartet de Saxòfons de Barcelona, per al qual escriví diverses peces Coves de Nerja, Tres dames, Melangia, Peça de concert i transcriví nombroses composicions Recorregué extensament Europa i l’Orient Mitjà en gires de concerts A la dècada dels…

Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575  Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de…

El 1882 fundà i dirigí la revista barcelonina “L’Esperit Català” Fou redactor en cap del diari “Las Noticias” i de La Veu de Catalunya 1894-96 Publicà alguns opuscles sobre dret administratiu i estudis jurídics, com Justificació del Regionalisme Perpinyà, 1901 La seva obra rebé nombroses distincions per la temàtica reivindicadora de Catalunya i fou premiada en diversos certàmens literaris de València, Lleida i, entre altres ciutats, a Barcelona, on guanyà l’englantina als Jocs Florals del 1901 i quatre accèssits entre el 1917 i el 1921 Publicà Poesies 1890, En prosa 1892 —…

El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publica les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964

S'ha dedicat a la promoció de l’art figuratiu des de tots els seus vessants tècnics, pintura, escultura, gravat, etc i en els més de cent anys d’existència ha presentat moltíssims artistes, alguns dels quals han assolit fama internacional