Resultats de la cerca

Creador d’una línia sastre molt característica en la indumentària femenina ha imposat l’ús del pantalon per a tota mena de vestits Fou un dels més importants inductors de la moda avançada dels anys seixanta a Barcelona

Serví a la cort del rei Pere III de Catalunya-Aragó La seva tècnica de composició és característica de la capella pontifícia d’Avinyó En el Credo d’ell conservat utilitza procediments d’escriptura descriptius Signava Johannes Alamani

C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits

L’estudi d’aquests caràcters, que es distingeixen perquè presenten una distribució contínua, ha demostrat la intervenció de diversos gens en la determinació d’una mateixa característica i el fet que, en moltes ocasions, també hi influeix l’ambient

És dóna en el 60-80% de les cèllules femenines i rarament en les masculines Aquesta característica fa que sigui utilitzat per al diagnòstic citològic del sexe, d’interés en algunes alteracions endocrinològiques Hom l’anomena també corpuscle de Barr

Mestre d’obres de la catedral de Worcester 1224-40, sembla que també ho fou, des del 1240, de la de Lincoln La seva obra és molt característica del gòtic primitiu anglès, en el qual introduí elements decoratius a les voltes

És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere Torroella

Sovint consisteix en un transistor o tub que treballa en la part no lineal de la característica i el circuit de sortida és sintonitzat a la freqüència de l’harmònic desitjat Són circuits emprats especialment per a duplicar o triplicar la freqüència

Consisteix en una bretxa d’una amplada determinada en funció de la seva impedància característica, practicada sobre la metallització anterior, de manera que la propagació té lloc al llarg de la bretxa i entre les dues superfícies metàlliques separades per la bretxa

Aquesta panòplia s’imposà en introduir-se les armes de ferro, per la necessitat de cercar una defensa per a tot el cos, puix que els hoplites, amb llur tàctica característica, constituïen una autèntica força de xoc, poc mòbil, però gairebé irresistible