Resultats de la cerca
Es mostren 540 resultats
pterosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils diàpsids del superordre dels arcosaures, caracteritzats pel fet de presentar unes ales membranoses aguantades per un sol dit, les quals els permetien de volar.
El crani, molt desenvolupat, era proveït d’unes mandíbules que, o bé presentaven dents molt punxegudes o bé un bec molt fort i comprimit Al voltant dels ulls duien una anella de plaques escleròtiques La grandària d’aquests animals variava des de la d’un pardal fins a una amplada alar d’uns 8 m de punta a punta La presència d’ales i el fet de tenir el cos estret i els ossos buits i lleugers els permetien d’assolir una gran velocitat i agafar les preses al vol El coll era llarg i flexible Les principals famílies eren la dels pterodàctils , amb el gènere Pterodactylus pterodàctil, i la dels…
vèlids
Entomologia
Família d’insectes pterigots hemimetàbols de l’ordre dels heteròpters caracteritzats pel fet de presentar dimorfisme alar, tenir el tòrax ampli i generalment ésser desposseïts d’ocels.
Depredadors i gregaris, habiten en les aigües tranquilles o a les vores dels corrents Ponen els ous sobre vegetals que emergeixen de l’aigua Si hom els molesta i els separa, es reagrupen ràpidament, per mútua atracció La família és composta d’unes 200 espècies, de les quals el gènere Velia és comú als Països Catalans
isúrids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes caracteritzats pel fet de tenir el peduncle caudal prim i el lòbul inferior de la cua molt desenvolupat.
El morro és cònic i molt agut, i les dents són iguals La reproducció és ovovivípara Tots els representants d’aquest grup tenen costums pelàgics, són nedadors rapidíssims i molt agressius A la Mediterrània, bé que rars, hi habiten el marraix , el solraig i el tauró blanc
cloròfits
Botànica
Fílum de vegetals caracteritzats per la presència de plastidis verds, amb clorofil·la a i b i carotens, i per la formació de midó, sempre en els plastidis.
En aquest sentit ampli, els cloròfits comprendrien des de les algues verdes fins a les plantes superiors Però més generalment hom en restringeix l’amplitud a les algues verdes solament Tenen cèllules amb membrana cellulòsica, recoberta per una capa pèctica que es gelifica amb freqüència, o impregnada de carbonat càlcic Són uninucleades, exceptuant alguns grups particulars, d’estructura cenocítica Els cloroplasts, molt sovint amb pirenoides, presenten formes molt diverses en copa, anell, reticle, cinta, etc, sovint presenten flagels, sobretot en les cèllules reproductores En total comprenen…
socialdemocràcia
Història
Política
Nom amb què hom designa els moviments socialistes caracteritzats per la renúncia al marxisme, l’acceptació de les institucions liberal-democràtiques i una pràctica política de tipus moderat.
El mot féu referència, des de la fi del s XIX fins a la Primera Guerra Mundial, als partits polítics d’inspiració marxista, sobretot a Alemanya, els països escandinaus i Rússia Més tard, adoptà el signicat actual La primera tendència revisionista del marxisme fou protagonitzada per Eduard Bernstein Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia, 1899, que rebutjà la dictadura del proletariat i preconitzà una transformació lenta del sistema capitalista, que esdevindria socialista mitjançant un procés de reformes graduals i successives, aconseguides a través de la lluita…
xinxíl·lids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors caracteritzats pel fet de tenir el cap gros, els ulls grossos i les orelles de dimensions variables, però sempre arrodonides.
El cos és massís, i pot fer uns 50 cm de longitud total Les potes del darrere són allargades, mentre que les del davant són curtes, i la cua és llarga Són de règim herbívor, i s’alimenten d’arrels i de molsa Colonitzen les regions rocalloses i muntanyoses de Bolívia, el Perú i l’Argentina La família és representada per tres gèneres, els més importants dels quals són Chinchilla i Lagostomus , que són caçats, sobretot el primer, per tal d’aprofitar-ne la pell i la carn
microsporidis
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels esporozous de mida molt petita (3-6 μ) i caracteritzats pel fet de tenir una sola càpsula polar a l’espora.
Les espores són ovals, ovoides o piriformes Generalment parasiten les cèllules intestinals d’invertebrats L’espècie Nosema bombycis , per exemple, ataca els cucs de seda, als quals produeix la pebrina
forma L
Biologia
Tipus de desenvolupament que presenten alguns bacteris caracteritzats per llur mida reduïda, la qual cosa fa que, en condicions de cultiu especials, puguin travessar els filtres de porcellana.
Reben aquest nom pel fet d’haver estat trobats i descrits per primera vegada als laboratoris Lister de Londres
brevilini | brevilínia
Antropologia
Psicologia
Segons la biotipologia italiana, biotip dels individus caracteritzats pel fet de tenir els membres curts, l’abdomen més desenvolupat que el tòrax, greix subcutani abundant i pes notable.
Correspon al tipus pícnic de Kretschmer
histrícids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors, caracteritzats pel fet de tenir el cos recobert de pues afilades i llargues que empren com a mètode de defensa.
Les potes són curtes, amb les ungles molt fortes Inclou els gèneres Hystrix amb l’espècie H cristata o porc espí, Atherurus i Trichys Habiten a Europa, a Àsia i a l’Àfrica septentrional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina